Entrevista
Daniel i Elias Morales: la força d’una passió
Daniel i l’Elias Morales, dos germans cerdanyolencs que han desenvolupat la seva carrera al món de la dansa i que han arribat molt lluny en les seves respectives disciplines.
Cerdanyola és, sens dubte, una ciutat amb personalitats molt reconegudes de diferents disciplines artístiques com ara Jordi Savall, Daniel Ligorio, Llibert Fortuny, Isidre Grau, Elisa Arimany, Salvador Mañosa, etc.
Però en tenim d’altres amb grans trajectòries artístiques que no són prou coneguts a la població, tot i treballar a nivell internacional. Són, per exemple en Daniel i l’Elias Morales, dos germans cerdanyolencs que han desenvolupat la seva carrera al món de la dansa i que han arribat molt lluny en les seves respectives disciplines.
Aquest dissabte gaudirem a Cerdanyola del darrer espectacle dirigit per ell mateix que porta nom, TANZ’em.
El passat mes de gener, coincidint amb l’estada d’ambdós germans a Cerdanyola, aquesta redacció va elaborar el següent reportatge que ens apropa a la trajectòria personal i professional d’ambdós ballarins.
En Daniel i l’Elias, 37 i 34 anys, respectivament, van començar de ben petits a ballar a l’Esbart Dansaire Sant Marçal. Primer es va apuntar en Dani sense que ho sapiguessin els seus pares. Ell va ser el primer de la familia, però després va engrescar a tres dels seus quatre germans, entre ells l’Elias. Tots dos parlen amb molta estimació del seu pas per l’Esbart. “Va ser una escola estupenda”, comenta en Dani qui després de graduar-se al departament de Contemporani de l’Institut del Teatre i fer un curs de post graduats i va començar a presentar-se a audicions fins que el van contractar per a un teatre del nord d’Alemanya on van romandre 7 anys “aprenent molt” sobretot dansa clàssica. Després, el va cridar Johan Ulrich, fundador de la primera companyia estable de dansa moderna a Europa, per al teatre d’Insbruc (Àustria) on hi va passar un any, fins que Ulrich va ser nomenat director del teatre de Linx i li va demanar de participar en el nou projecte on, a hores d’ara, continua. Els entesos parlen d’un artista de “dansa clàssica renovada” però ell defuig de les etiquetes tot explicant que avui dia “hi ha molta barreja de gèneres i no se sap on comença un i acaba l’altre”.
El seu germà Elias, a més de passar per l’Esbart, va estudiar a l’escola de Pastora Martos dansa clàssica i escola bolera. Després va passar per l’escola de Consol Sánchez on va rebre classes de dansa clàssica, clàssic espanyol i flamanec. Al 95 ingressa al Conservatori Professional de Dansa i Coreografia de l’Institut del Teatre on es gradua en dansa espanyola.
Pel que fa a la seva experiència professional, al 1999 entra a formar part del Ballet José de la Vega participant en festivals de tota Europa i l’Índia. Al 2001 entra com a oient a la Companyia d’Aída Gómez preparant el projecte de “Salomé amb Carlos Saura. I al 2002 forma part de la Companyia d’Antonio Márquez i participant en diferents espectacles i coreografies. Des del 2004 al 2006 és solista en aquesta mateixa companyia. Fa un any va entrar a formar part de la Companyia d’Antonio Gades, amb la que treballa actualment representant el ballet “Carmen” i els espectacles “Bodas de sangre” i “Suite flamenca”.
Elías parla amb passió “del mestre Gades”, una figura molt important a la seva vida. “Per a mi sempre va ser un referent, a l’igual que Vicente Escudero o Carmen Amaya, sense conèixer-me m’ha donat moltes coses”. L’artista local pensa que el flamenc “és la forma de ser d’un poble” i per això utilitza el seu cos “per expressar aquest sentiment”.
Igual d’apassionat es mostra quan comenta la situació de la dansa a Catalunya i a Espanya i coincideix amb en Daniel “del poc suport de les administracions” cap a aquesta disciplina artística. Tots dos germans pensen que aquí “tenim molta matèria prima, però no hi ha una aposta clara per la dansa” i per això, molts ballarins han de anar a fora a treballar i fer-se una trajectòria. Destaquen que a l’estranger (i citen, per exemple, el Japó), el respecte per l’art és absolut
L’Elias compagina el seu treball com a ballarí amb la creació i ja ha posat moviment a dos poemes recitats i escrits per Rafael Alberti i a un soneto de Joaquín Sabina. Però el projecte que consideraven més ambiciós era precisament la seva actuació conjunta a Cerdanyola, l’espectacle que ara podrem gaudir a la nostra ciutat, dissabte, 21 de juliol a les 22 hores a l’Ateneu. Malauradament, el calendari de treball de l’Elias no ha fet possible, finalment que ambdós puguin actuar junts. Tot i que si que podrem veure en escena al més gran, el Daniel acompanyat d’un gran sortit de ballarins de categoria internacional.
Crèdits
Text: Rosa Morante
Fotografia: Cedides i JR Urbano
imprimir 
|