04/10/2006
El cartell de la dinovena edició del Festival de Blues de Cerdanyola tindrà en Ike Turner, David Honeboy Edwards, Charmaine Neville i Cheikh Lo com a principals estrelles d'un certamen que presenta com a principals novetats l'ampliació a dos dies de la festa barbacoa al parc del Turonet i l'extensió d'activitats paralel.les amb un concurs d'aparadors comercials, l'Aparablues, i una ruta gastronòmica amb la participació de 13 restaurants de la ciutat.
L'estructura del festival segueix els eixos centrals de les darreres edicions: un primer cap de setmana acústic al teatre Ateneu -amb el més que veterà guitarrista de 94 anys David Honeyboy Edwards que va tocar amb les llegendes fundadores Robert Johnson o Howlin' Wolf i els exponents del Piedmon Blues Cephas & Wiggins-, un concert de gospel a l'església de Sant Martí amb Helen Carter-, l’off-festival amb els concerts dels bars -i noms com els de Justo y los pecadores, Álex TNT Smoking Stones i el gran Elliot Murphy-, l'apartat docent amb master-class i conferències, un concert elèctric a l'Ateneu per obrir el segon cap de setmana del certamen - amb la banda de Charmaine Neville, filla d'un dels mítics Neville Brothers i representant del so de Nova Orleans-, el gran concert al pavelló d'esports del dissabte 14-amb la doble actuació del pianista i cantant britànnic Mike Sánchez i de l'estrella mediàtica del festival, Ike Turner- i , finalment, el Festival de Blues es tancarà amb la doble jornada de la festa barbacoa dissabte i diumenge al parc del Turonet amb actuacions musicals molt diferents, entre elles les de l'eclèctic i espiritual multi-instrumentista africà Cheikh Lo i el ja conegut a Cerdanyola enèrgic trompetista Roy Paci, però també les de músics de casa com la Cerdanyola Big Band, Sol Lagarto, Strollin' Band -el grup del guitarrista Amadeu Casas- o Mr. Hurricane Band -amb l'harmonicista Joan Pau Comelles-.
Ike Turner és el nom més mediàtic del festival. L’estrella del festival, que actuarà el dissabte 14 al pavelló de Can Xarau és especialment conegut per ser el polèmic exmarit de Tina Turner -amb qui va formar parella artística als anys 60 i 70 amb èxits com Nutbuish City Limits o la coneguda versió de Proud Mary- però individualment també compta amb clàssics com Rocket 88 o Fool in love amb els que ha entrat al Rock & Roll Hall of Fame i s’ha guanyat un lloc entre els pioners del gènere.
Les acusacions de maltractes per part de la seva exdona –com es pot veure a la pel.lícula Tina- i la seva addicció a les drogues han estat el costat fosc d’un personatge que, musicalment, és de gran dimensió i que ha treballat al llarg de la seva carrera amb alguns dels millors músics de l’últim mig segle: des d’Ottis Redding a Santana, des de The Rolling Stones a Elton John, des de Janis Joplin a Miles Davis, des d’Eric Clapton a Natalie Cole, entre molts altres.
Cheikh Lô va començar com a percussionista –el seu bressol musical són els ritmes Mbalax, una dansa de tambors-, però ha esdevingut un multinstrumentista que és capaç de conrear amb èxit gèneres musicals molt diversos. Nascut a Burkina Fasso en una família d’origen senegalès, va enregistrar el seu primer treball discogràfic al 1990: Doxandeme –un treball dedicat als immigrants del Senegal a França-. El suport de Youssou N’Dour va ser crucial perquè Lô assolís l’èxit indiscutible en els circuit de World Music amb Ne La Thiass i Bambay Gueej
Lô ha evolucionat aprenent de ritmes com el reggae o la música brasilera mantenint la fidelitat dels seus inicis a les lletres sobre temes socials –com la guerra-, però també sobre l’amor i les ralcions humanes o la infància.
David Honeyboy Edwards va nèixer al 1915 al Delta del Mississippi en una família de grangers. És, doncs, l’exponent més clàssic que es pot trobar avui en dia al món del Blues. Contemporani dels pares fundadors Robert Johnson o Howlin’ Wolf, es va establir a Chicago al 1950 i posteriorment va recórrer tot tipus de locals –de la bona reputació i de la pitjor- de Nova Orleans i va continuar col.laborant amb grans noms com els de Carey Bell i Johnny Temple. Des de 1996 Honeyboy Edwards forma part del Blues Hall of Fame i l’any passat, amb 90 anys, demostrava estar en plena forma assolint el Handy Award en categoria acústica. Tota una llegenda.
Elliot Murphy és de Nova York, viu a Paris i és un vell conegut de Cerdanyola, on ha tocat en diverses ocasions, sempre deixant el millor gust de boca. Des de 1973 porta a l’esquena 25 àlbums en una trajectòria sempre a contracorrent on va començar amb la fàcil etiqueta de Nou Dylan i que l’ha portat formar part de la nòmina dels més grans noms del rock urbà nordamericà, des de Bruce Springsteen –és habitual veure’ls junts als concerts del Boss a Paris- a John Cougar Mellencamp, des de Lou Reed a Tom Petty. Lletres instrospectives en què explica històries d’una manera extraordinàriament poètica són la base d’uns temes que s’arrelen a la tradició del rock d’autor i de la qual són bona prova treballs discogràfics comAquashow, Lost Generation, Party Girls/Broken Poets, 12, Selling The Gold o Strings Of The Storm
Guitarres i harmòniques combinades es reuneixen al Piedmont Blues, estil originari d’una àmplia zona que abasta Florida, Carolinas, Alabama, Atlanta i Arkansas i del qual són exponents Cephas & Wiggins. Un estil melòdic i al mateix temps divertit que allunya immediatament la imatge que vincula al blues amb la tristesa. Tècniques de guitarra com el bottleneck o mestres del gènere com Blind Boy Fuller seran referències del concert a l’Ateneu.
De Charmaine Neville el que es remarca és que és la filla d’un dels Neville Brothers –hi ha qui diu d’Art, hi qui diu que de Charles The Horn Man. Aquesta és la targeta de presentació d’una artista que destaca per la seva qualitat de vocal i per combinar tot tipus de ritmes i gosar recrear clàssics immortals de montres com Dizzie Gillepie o Louis Armstrong, però, sobretot, per autoproclamar-se reina del Mardi Grass, ja sabeu, el Carnaval de Nova Orleans. El pianista Amasa Miller és el seu gran suport sobre l’escenari.
Dues novetats del certamen són activitats extramusicals amb l’objectiu de reforçar la vinculació de la festival amb la ciutat i extendre’s a àmbits tan comunitaris com la gastronomia i el comerç
Fins el 15 d'octubre tindrà lloc el primer concurs d'aparadors APARA BLUES, en el que participaran més de trenta establiments de la ciutat que tindran els seus aparadors guarnits amb motius al·lusius al blues i la música en general. El dilluns, 9 d'octubre, a les 21 hores, es farà a l'Espai Enric Granados l'acte de lliurament dels premis als millors aparadors que estaran estretament lligats al festival com és un gravat inspirat en el cartell del certamen, entrades per als concerts o sopars a la ruta gastronòmica prevista.
Respecte la gastronomia, tretze restaurants de la ciutat –Dimoni Colorao, Racó de la Plaça, El Mussol, Mesón Don Sancho, El Viejo Roble, La Balandra, Los Abetos, El taulell d’en Giorgio, Alaska, Can Bernat, Freiduria Collserola, Cap i Cua i Bosc de la Pau- configuraran la ruta gastronòmica SOPAR & BLUES. L’horari serà de 20 a 23 hores, però, posteriorment, tots els assistents al festival, en sortir de cada actuació, podran anar a sopar als restaurants “de guàrdia”, on es trobaran amb un menú especial relacionat amb el blues. L’establiment de guàrdia es donarà a conèixer en cada concert.
Una altra oferta és la dels bars de nit, que enguany compta com a novetats amb la teteria Teart i la sala Acme, a banda dels ja tradicionals El Último Tren, Blues & Rock i “1916” Irish Pub.
A més, hi ha la possibilitat que suposen els hotels Parc del Vallès, Sant Pancraç, Torre Vermella, Bellaterra, SERHS Campus i Xarau.
