David González formarà part de la Mesa d'edat al constituir el Parlament

David González, l’únic diputat de Cerdanyola escollit el dia 14 de febrer, formarà part de la Mesa d’Edat del Parlament juntament amb Ernest Maragall i Alberto Tarradas. La sessió constitutiva de la cambra del Parc de la Ciutadella s’ha de celebrar dins els vint dies hàbils següents als comicis, és a dir, el 12 de març com a molt tard.

El ple de la sessió constitutiva el presideix el diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena Mesa d'Edat. En aquesta ocasió, Ernest Maragall (ERC) tornarà a ser, amb 78 anys, el diputat de més edat, i els més joves són el cerdanyolenc David González (PSC), amb 26 anys, i Alberto Tarradas (VOX), de 24. L’edat mitjana del nou Parlament és de 47 anys.

En aquesta sessió que obre el Parlament de la XIII legislatura s'elegeix la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa. Tot seguit, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els llocs respectius a la Mesa, i el president elegit s'adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.

Des del restabliment del Parlament, n'han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent, que ho és des del 17 de gener de 2018.

Investidura del president de la Generalitat

Dins els deu dies següents a la constitució del Parlament, ha de començar el debat d'investidura del president de la Generalitat. Correspon al president o presidenta del Parlament proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària.

El candidat o candidata a la presidència proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d'un debat amb els grups sobre el programa presentat, es procedeix a la votació. Des del 1980, totes les votacions d'investidura s'han fet pel sistema de votació pública per crida, en què un secretari de la Mesa anomena els diputats i aquests responen "sí", "no" o "abstenció" per manifestar el sentit del seu vot.

Per ser investit, el candidat o candidata necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra (mínim 68 vots a favor). Si no assoleix aquest suport en la primera votació, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què n'hi ha prou amb la majoria simple per ser investit, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si el candidat no resulta investit, el president de la cambra, abans de convocar un altre debat d'investidura, ha de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podrà ser el mateix que ja s'ha sotmès a la investidura o un de nou.

Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, la legislatura es dissol automàticament i es convoquen noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer cinquanta-quatre dies després de la convocatòria.

Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017) i Quim Torra (2018-2020). En tots els casos van ser elegits en primera votació, excepte en quatre ocasions:  Pujol el 1980 i el 1995, Mas el 2010, i Torra.