La Taula de Patrimoni reclama l'actualització urgent del Catàleg de Cerdanyola

La Taula de Patrimoni de Cerdanyola reclama “la urgent actualització” del Catàleg de Protecció Arquitectònic de la ciutat arran del pròxim enderroc “d’una torre modernista de valor patrimonial” a la Rambla Montserrat.

La Taula de Patrimoni -que formen les entitats Agrupació Foto-Cine (Afocer), Col·lectiu de Recerques Arqueològiques (Crac), Associació d'Artistes Plàstics, Amics del MAC, Grup de Recerca i Estudis (GREC) i La Constància- considera que Cerdanyola té molt pocs elements patrimonials reconeguts i que l’actual Catàleg està desfasat.

La plataforma d’entitats indica que el Catàleg patrimonial de Cerdanyola es va aprovar l’any 2003 i que “caldria actualitzar-lo de forma urgent ja que es va redactat abans de que entrés en vigor la vigent llei d’Urbanisme (TRLU2010) i 10 anys després de l’aprovació de la Llei de Patrimoni Cultural”. Aquesta llei, continuen des de la Taula de Patrimoni, permet qualificar els bens en Bens Culturals d’Interès Local (BCINs) i Bens Culturals d’Interès Nacional (BCINs).

Obra d'Eduard Ma Balcells

La Taula de Patrimoni apunta que la torre de la Rambla de Montserrat 7, obra de l’arquitecte Eduard Ma Balcells, autor d’edificis com la Casa Tosquella de Barcelona, la Casa Lluch de Sant Cugat, o, a Cerdanyola, l’Ajuntament, la Rectoria de Sant Martí o la Casa Mañà -l’edifici de l’INEM-, entre d’altres, “és a punt de desaparèixer”. Això, afirmen, els ha motivat “a sol·licitar a les autoritats que posin en marxa l’actualització del Catàleg de la forma més urgent possible”.

Des de la plataforma d’entitats indiquen que la torre reuneix “un gran nombre de característiques que el farien mereixedor de ser conservat com a patrimoni arquitectònic” de la ciutat.

La Taula de Patrimoni “deplora que l’Ajuntament de Cerdanyola hagi hagut d’aprovat aquest enderroc d’una casa modernista del l’arquitecte Balcells per ubicar un bloc d’habitatges, degut a les limitacions de l’actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic-PEPPAA que es va aprovar el 2003”. Les entitats critiquen que des d’aleshores no s’hagi “incorporat cap nou edifici ni cap element de protecció de paisatge urbà, ni s’ha fet cap seguiment municipal del PEPPAA i la seva avaluació” i consideren que aquest enderrocament “mereix una reflexió política al voltant d’aquest tema”.

La Taula insisteix que si aquest edifici hagués estat inclòs al Catàleg s’hauria pogut evitar el seu enderroc i “si l’Ajuntament disposés de mitjans per detectar el valor patrimonial no protegit, s’haguessin pogut posar en marxa altres mesures, com ja es va fer en el passat amb edificis no protegits, com en el cas de la “nau Bayetes” (Mercadona) el 2010 que es varen salvaguardar sense estar protegits pel Catàleg-PEPPAA”.

Les entitats manifesten que “se’n va un patrimoni més de la ciutat, la casa del senyor Tomàs, que va morir fa molt temps” i afegeixen que l’edifici “per dins té una gran elegància, sostres alts obertures i finestres mesurades, amb molta llum a l'interior” i que, per tant, “és perd un edifici de valor patrimonial de l’època mes rellevant de l’urbanisme de la ciutat, el modernisme i el noucentisme”. Per a la Taula de Patrimoni, aquesta torre és un dels darrers edificis modernistes de Cerdanyola i “un testimoni de la història i la identitat modernista de la ciutat, que desapareixerà com al seu dia va passar amb la Torre Moruna”, edifici ubicat on actualment es troba la Biblioteca Central i que rebia aquest nom pels arcs dels portals a l'estil àrab que presentava a la façana.

Eduard Ma Balcells

L’edifici correspon a la primera època d’Eduard Ma Balcells, coincident amb l’etapa en què va construir la Casa Parroquial o rectoria de l’església de Sant Martí.  Balcells va ser arquitecte municipal de Cerdanyola i , a més dels anteriorment esmentats, a Cerdanyola és l’autor d’edificis com les Escoles del carrer de les Escoles; les cases de la Plaça Sant Ramon; can Diviu al Passeig Cordelles; la casa de la Carretera de Barcelona 164 i la casa de l’Avinguda de Sant Iscle 7 -aquestes dues, apunten des de l’entitat, “exemples d’edificis sense protecció i que podrien patir la mateixa dissort que l’habitatge de la Rambla Montserrat 7”-; o va reformar Can Domènech amb la imatge actual.

Entre els seus projectes destaquen: la casa construïda pel pianista Enrique Calado a Sant Cugat (1905); la casa Tosquella al carrer Ballester al barri de Sant Gervasi de Barcelona (1906); la casa Lluch a Sant Cugat (1906); o la casa Mestres a Cerdanyola (1906). Balcells va estar influenciat pels diversos moviments arquitectònics de l’època: modernisme, noucentisme o brutalisme, la qual cosa queda reflectida a les seves construccions.