17.000 persones gaudeixen de la Mostra de Rialles

Cerdanyola ha acollit novament amb gran afluència de públic, malgrat la pluja, la vuitena edició de la Mostra de Rialles. Una seixantena d’espectacles repartits en 16 escenaris han ofert un ampli ventall de l’oferta de teatre infantil i juvenil que es fa als Països Catalans, sense oblidar les aportacions de companyies d’altres comunitats i països.
El titellaire David Laín va llegir el pregó inaugural de la Mostra en un vestíbul de l’Ateneu ple de gent que es refugiava del mal temps. En el seu parlament, Laín va parlar de la situació actual del teatre de titelles a Catalunya, marcat per la consolidació dels grups i certa falta d’innovació. David Laín va donar veu a una de les seves titelles per reclamar un major recolzament, especialment econòmic, a les administracions públiques.
L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, va reconèixer la necessitat d’implicació econòmica de l’administració en el recolzament de la cultura popular, però sense renunciar a la recerca de finançament privat i el treball voluntari. La Mostra de Rialles seria un bon exemple d’aquest model. L’alcalde va voler destacar la gran acollida de públic de la ciutat que any rere any obté Rialles, “signe de les coses ben fetes i exemple a seguir per qualsevol altra cita cultural que es faci a Cerdanyola.”
Elvira González, presidenta de Rialles de Catalunya, feia un balanç molt positiu de la Mostra, tot i que la pluja va obligar a suspendre vuit espectacles i a traslladar-ne de lloc dos més. Tot i la pluja de dissabte, Rialles calcula que unes 17.000 persones han pogut gaudir dels més de 60 espectacles presentats als escenaris de la ciutat.
Elvira González no creu necessari continuar augmentant el número d’espectacles de la Mostra, “si no la qualitat dels mateixos, al temps que s'ha de treballar en millores d’organització i adequació d’escenaris.”
Rialles considera bo el model de la Mostra en quant a conjugar l’esforç d’administracions públiques, entitats privades i treball voluntari, però creu necessària “una major aportació de recursos econòmics per equilibrar la tasca desinteressada de molta gent que s’acaba cremant al no veure acompanyats els seus esforços per l’interès d’administracions i entitats privades.”