1962: Quan el cel va caure sobre els nostres caps

20 de setembre de 2002 a les 0:00

La natura ens va jugar una mala passada a Cerdanyola i, de fet, a tota la regió metropolitana a la tardor i l'hivern de 1962. L'aigua va caure a plom sobre la ciutat: riuades imparables, nevades inusitades... un desastre natural que va provocar unes imatges inesborrables de la memòria, però també, i sobretot, situacions dramàtiques que mai haurien de tornar a repetir-se. Van ser els dies en què el cel va caure sobre els nostres caps.

Els efectes d'un riu desbocat
Les riuades de 1962 han quedat al record dels vallessans com dies tràgics de manera indeleble i suposen un moment traumàtic per milers de persones que encara es manté viu a la memòria col.lectiva. Cerdanyola, afortunadament, no va tenir que lamentar víctimes mortals d'unes inundacions que van provocar 617 morts al Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat, però les imatges del riu desbocat estan vives a moltes retines. Recuperem-les ara per a no tornar-les a reviure.

La pluja va començar a caure a la comarca el 25 de setembre de 1962, es va reiterar en diferents dies i va provocar el desbordament de diversos rius, com el Ripoll o el Besòs, però també el riu Sec, la riera de Sant Cugat i els torrents que aboquen les seves aigües al Sec i la riera. El desbordament de les conques fluvials de Cerdanyola va provocar la inundació d'extenses zones del municipi i greus danys materials. Els sectors més afectats, però, van ser els marges de la riera a Montflorit, tot el clot de Can Xarau i el carrer de Pavia, on, segons indiquen informacions de la premsa de l'època, l'aigua va arribar al sostre de les plantes baixes. La zona del Pont Vell -fronterera amb Ripollet i, per tant, al riu Ripoll- va veure imatges dantesques.
Cerdanyola no va plorar cap mort però 43 famílies van patir d'una manera o altre els efectes devastadors de les riuades. Les inundacions van destruir totalment 16 habitatges, el que va obligar a allotjar provisionalment en pisos llogats per l'Ajuntament a 62 persones, però van afectar greument a 25 habitatges més i de manera lleu a 161. Les ajudes lliurades als damnificats per l'administració van ser d'1.049.146 pessetes.
La Revista de Sardanyola informava poc després que les riuades havien suposat uns danys materials de 21 milions de pessetes -de les de 1962- a la indústria, d'1 milió als habitatges, de 2'5 en mobles, roba i parament de la llar i de 3 milions de pessetes en agricultura. Una desena d'indústries amb una plantilla aproximada de 1.000 treballadors van resultar afectades.
Alguns serveis i equipaments també van resultar molt afectats per la força de l'aigua. Fins i tot amb reiteració. El suplement especial editat pel diari La Prensa informava que el pont de l'avinguda Primavera va quedar destruït el 25 de setembre... i el 4 de novembre, i el 30 de desembre, i novament i definitivament el 18 de gener. L'escorxador municipal va ser totalment destrossat, a l'igual que el mercat de Sant Josep -aleshores a l'edifici de La Caixa d'Els Quatre Cantons- que va ser també afectat per les nevades de desembre que van acabar d'enfonsar la teulada.

Una ciutat en construcció
La Cerdanyola de 1962 era una ciutat molt diferent de l'actual i la gran majoria de serveis mínims de les que disposa una població del segle XXI -centres sanitaris, d'ensenyament, però també llum, clavegueram o pavimentació- eren, a la majoria del municipi, uns somnis. Les riuades van acabar d'agreujar la situació d'una localitat que, en aquells anys, multiplicava a ritme accelerat la seva població amb l'arribada de la immigració d'altres punts de l'Estat.

Tot això es veu clarament plasmat en les actes municipals d'aquells mesos. Així, l'Ajuntament de Cerdanyola firmava un expedient de danys el 13 de març de 1963 que reclamava la urgent necessitat de molts serveis i elements bàsics, des de l'habitatge a les comunicacions.
Segons l'expedient, Cerdanyola tenia "l'absoluta i urgent necessitat" de construir un mínim de 300 habitatges; posar en marxa les xarxes principals de clavegueram i un col.lector general; instal.lar l'enllumenat públic -"del que careixen la majoria de carrers"- a les vies principals; pavimentar 40 quilòmetres de carrers; ampliar a curt termini amb 1.000 nous nínxols el cementiri municipal; construir ponts sobre el riu Sec i el ferrocarril -previst aleshores al Pla d'Ordenació Urbana de Fontetes- i eixamplar el del carrer Santa Anna; edificar un grup escolar i habitatges per a mestres i també fer 2 escoles a la Colònia Serraparera i Montflorit; construir la Casa del Metge, amb habitatge pel titular, dispensari i centre assistencial d'urgència; edificar 2 capelles religioses, a Montflorit i la Colònia Serraparera; canalitzar el riu Sec "en el seu trajecte urbà"; establir un servei de recollida de brossa coordinat amb els altres pobles de la comarca; i intervenir per a "evitar els problemes que creen les urbanitzadores privades" -en un moment que el Pla Comarcal, anterior al Pla General Metropolità de 1976, assignava a Cerdanyola una població futura de 165.000 habitants-; entre d'altres reclamacions.
Les actes municipals indiquen, per exemple, que l'escorxador es va inundar 3 vegades amb les crescudes del riu i es demanava construir un nou equipament valorat en 8 milions de pessetes, a l'igual que la reconstrucció i ampliació del mercat amb un pressupost de 7 milions de pessetes. També es pressuposta amb detall la construcció de 500 metres lineals de clavegueram a Can Xarau amb un cost de 194.752 pessetes.

La temuda gota freda?
Què va passar perquè la pluja provoqués tanta tragèdia? Va caure tanta aigua? Era imprevisible? Segons l'informe realitzat al 1999 per Joan de Batlle i Maria del Carme Llasat, del departament de Meteorologia de la Universitat de Barcelona, el 25 de setembre la nostra zona vivia una llarga sequera amb temperatures el dia anterior de 30º, però el dia de la gran pluja l'anticicló es va combinar amb una entrada d'un front fred. La gota freda. El resultat va ser que van caure uns 200 litres per metre quadrat en la part baixa de les conques del Besòs -a la que pertany Cerdanyola- i del Llobregat i que va afectar a la zona del Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès. Els rius, rieres i torrents es van desbordar i van arrossegar el que trobaven al seu pas.

Les estacions meteorològiques de la comarca registren xifres increïbles: a Sabadell el 25 de setembre de 1962 van caure 196 litres per metre quadrat quan en tot el mes es van registrar 222 litres, és a dir, que en un dia va ploure el 88