25 de setembre: 40 anys dels aiguats més tràgics del Vallès

Avui es compleixen 40 anys dels tràgics aiguats de setembre de 1962 que van provocar un miler de morts al Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès, afortunadament cap d’ells de Cerdanyola. Els danys materials també van ser devastadors i es calcula que 4.500 persones es van quedar sense casa.
La pluja va començar a caure a la comarca el 25 de setembre de 1962, es va reiterar en diferents dies i va provocar el desbordament de diversos rius, com el Ripoll o el Besòs, però també el riu Sec, la riera de Sant Cugat i els torrents que aboquen les seves aigües al Sec i la riera. Els sectors més afectats, però, van ser els marges de la riera a Montflorit, tot el clot de Can Xarau i el carrer de Pavia, on, segons indiquen informacions de la premsa de l’època, l’aigua va arribar al sostre de les plantes baixes.
43 famílies cerdanyolenques van patir d’una manera o altre els efectes devastadors de les riuades. Les inundacions van destruir totalment 16 habitatges, el que va obligar a allotjar provisionalment en pisos llogats per l’Ajuntament a 62 persones, però van afectar greument a 25 habitatges més i de manera lleu a 161. Les ajudes lliurades als damnificats per l’administració van ser d’1.049.146 pessetes.
La Revista de Sardanyola informava poc després que les riuades havien suposat uns danys materials de 21 milions de pessetes –de les de 1962- a la indústria, d’1 milió als habitatges, de 2’5 en mobles, roba i parament de la llar i de 3 milions de pessetes en agricultura. Una desena d’indústries amb una plantilla aproximada de 1.000 treballadors van resultar afectades.
Alguns serveis i equipaments també van resultar molt afectats per la força de l’aigua. Fins i tot amb reiteració. El suplement especial editat pel diari La Prensa informava que el pont de l’avinguda Primavera va quedar destruït el 25 de setembre, però també va ser afectat el 4 de novembre, i el 30 de desembre, i novament i definitivament el 18 de gener. L’escorxador municipal va ser totalment destrossat, a l’igual que el mercat de Sant Josep –aleshores a l’edifici de La Caixa d’Els Quatre Cantons- que va ser també afectat per les nevades de desembre que van acabar d’enfonsar la teulada.
Posteriroment, el 25 de desembre, va començar a nevar sobre els carrers de Cerdanyola i, poc a poc, la localitat es va tenyir de blanc fins quedar pràcticament engolida per un mant de neu que va arribar a tenir una alçada de metre i mig en alguns punts.