30 edicions d’una bogeria que s’ha convertit en marca Cerdanyola de qualitat

La commemoració de la 30 edició del Festival Internacional Blues de Cerdanyola celebrada anit a la masia Cordelles va retre homenatge a totes les persones que han col·laborat en una iniciativa que va sorgir com una proposta boja de l’equip de musicals de Cerdanyola Ràdio i ha esdevingut un dels principals actius culturals de la marca Cerdanyola com a ciutat de qualitat.

L’estiu de 1988 l’equip de musicals de Cerdanyola Ràdio -aleshores amb el nom d’Antena Directa- van organitzar un concert a la plaça de l’Ateneu de Cultura amb doble actuació: Johnny Mars i Jaione y Los Sordos. Va ser l’origen del que, 33 anys després i amb 31 certàmens diferents -perquè l’any passat es va celebra la XXIX’5- culmina amb el XXX Festival Internacional Blues de Cerdanyola que es farà de l’1 al 10 d’octubre.

La regidora de Cultura en aquell moment i exalcaldessa de Cerdanyola, Cristina Real, recordava ahir que, de fet, l’embrió és un any anterior, quan “els bojos de la ràdio van organitzar fer un concert de La Polla Records” que va fer patir als responsables municipals: “eren els primer anys de la democràcia, un concert dur i no estàvem entrenats”, recordava Real.

Més de tres dècades de música i cultura que han comptat amb la participació de nombrosos sectors de la ciutat. Un d’ells, clau, és el dels bars i locals de nit de Cerdanyola que han estat columna vertebral del festival, el fil que marca camí i que dona vida als carrers de la ciutat durant els dies i nits del festival. El preu de la pandèmia és car i tant l’any passat com aquest el protocol sanitari impedeix als bars participar com voldrien, però han preparat ofertes i activitats diverses aquesta edició hi ha l’oportunitat de gaudir del programa Blues a l’Acme.

Jacinto Muñoz, que va ser director del XXV Festival Blues de Cerdanyola, però que també ha estat una de les ànimes de la música en directe a la ciutat durant molt de temps com a programador de concerts a la desapareguda La Tía Felipa -i que fins i tot ha pujat als escenaris a tocar la guitarra- destacava aquest paper dels bars de Cerdanyola en donar dinamisme a la ciutat i enriquir i diversificar la programació del festival. Muñoz assegura que serà feliç amb evolució positiva del certamen que suposi també donar suport als bars i entitats que duguin la cultura i la música al carrer i explicava explicava una anècdota. Ell, al 1995, no vivia a Cerdanyola, però buscava casa per aquesta zona fins que una nit va anar a un concert del Festival de Blues, el de Koko Taylor, i va decidir quedar-se a la ciutat. Perquè, apunta Jacinto Muñoz, el blues és com "una bestiola, que quan et pica ja no et deixa anar".

Taylor ha estat una de les grans estrelles d’un certamen per on han passat grans noms com els de Johnny Winter, Buddy Guy, Jse Louis Walker, Dr. John, Willy De Ville, Mick Taylor o molts altres, on s’ha descobert artistes com Bob Brozman, AJ Croce, Barrence Whitfield, Miles Sanko o Shemekia Copeland, i on el blues estatal i català ha tingut casa seva amb noms com Los Deltonos, Big Mama, The Blues Messengers, Tandoori Lenoir, Ferroblues, Mermelada, MClan... fins apostes arriscades entre els puristes del gènere com convida a Tete Montoliu i Mayte Martin o a Miguel Poveda. Un certamen en què els músics locals han estat profetes a casa sent protagonistes de molts del concerts del festival al llarg de la seva història -Llibert Fortuny, Cerdanyola Blues Band, Carlos Navarrete, Xavi Rizzo, Sing Swing, Angue Jazz, The Teasers Blues Band, Lone Rhino Club,  The Bacos, Los Finos, Indigos.... -.

Una iniciativa, el Blues de Cerdanyola, que és un festival musical, però és moltes coses més: un espai per a la cultura en general. Enguany, Jordi Vidal exposa fotos als carrers de la ciutat; Manuel Outumuro acaba d’inaugurar la mostra Música de Càmera al MAC; els artistes plàstics són fidels a la seva cita amb el certamen amb Art and Blues Rock expo, mostra de Jorge Extremera; Joan Vizcarra presentarà avui, 30 de setembre, un recorregut per la història del Blues de Cerdanyola amb caricatures d’alguns dels seus principals personatges -musicals i no-; l’Afocer ofereix al mercat de Fontetes la visió del Blues dels seus socis, sempre amb la càmera a sobre a tots els concerts d’aquests 30 anys... Activitats paral·leles que enriqueixen el certamen.

I una de les expressions artístiques més destacades de la història del festival és la del seu cartell. Es va iniciar amb cartells artesans fins arribar a grans figures com Josep Guinovart, Joan Pere Viladecans, Perico Pastor, América Sánchez, o en aquesta trentena edició, una imatge de Manuel Outumuro.I també ha donat oportunitat a artistes de Cerdanyola com Pedro Villarejo o Olga Molina, autora del cartell en l’edició de 2018 que mostrava una Rosa Parks bluesera. L’artista destaca l’organització “impecable” que té el festival de blues cerdanyolenc que permet a l’artista treballar en les condicions adequades per fer un cartell adient i també l'impacte que va rebre en el seu primer concert del festival com, a organitzadora, el de Shemekia Copeland, al 2008. "Mai podria haver imaginat fer el cartell 10 anys després", confessa.

Imatge de Molina presentant el seu cartell al Festival de 2018

A la comissió ciutadana organitzadora del festival participen des dels fundadors del certamen -Manuel Ibarro, Albert Puig, Toni Álvaro...- a músics de la ciutat, passant per artistes locals o treballadors municipals. Una comissió que ha recuperat l’empenta perduda per les esgarrapades dels temps més durs i que ha desafiat les dificultats de la pandèmia per bastir la programació de les dues últimes edicions. Siscu Campos, portaveu de la comissió i un dels pioners de l’organització, va fer un agraïment a “totes les persones que han aportat el seu granet de sorra al festival i que en algun moment es van trobar en una de les seves cruïlles”.

En aquests anys el Festival Internacional Blues de Cerdanyola ha esdevingut marca de ciutat, de qualitat, de prestigi. L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, destaca que el festival és un dels esdeveniments culturals més importants de Cerdanyola que “va molt més enllà de la música”, remarcant el paper de les persones que ho fan possible, els pioners i els que han desafiat les dificultat de la pandèmia per fer-lo realitat aquests anys. “És un orgull”, afegia Cordón, que el festival és “una història de supervivència, l’ADN del blues, música que passa per trista però que enalteix la resistència, la fam d’alegria”. Qui ho dubti, repta Cordón, que vingui a Cerdanyola.

La commemoració acabava amb música. La del saxofonista Llibert Fortuny i el bateria Gergo Borlai, que ja el dia anterior havien ofert una master class en un dels pròlegs del festival, i que ahir tancaven com a cloenda de luxe, una vetllada per celebrar 33 anys de fer música, cultura i ciutat.