60 anys de les riuades tràgiques que van marcar el Vallès

26 de setembre de 2022 a les 10:37

La tardor de 1962 es recordarà sempre per les tràgiques riuades que van devastar la comarca. El 25 de setembre de 1962 es van produir les grans inundacions que van provocar 617 morts al Vallès Occidental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. Afortunadament cap d’elles a Cerdanyola. Aquestes però, són només les xifres oficials. Els morts totals de la tràgica riuada es desconeixen, però segurament superen les 700 persones i hi ha qui planteja la possibilitat del miler de víctimes mortals. Terrassa i Rubí van ser els epicentres del drama, seguit de Montcada i Reixac, Sabadell, Ripollet i Sant Quirze del Vallès. Poc temps més tard, al novembre, una segona riuada provocava imatges icòniques com la caiguda del pont que enllaçava Cerdanyola i Ripollet.

La tardor de 1962 es recordarà sempre per les tràgiques riuades que van devastar la comarca. El 25 de setembre de 1962 es van produir les grans inundacions que van provocar 617 morts al Vallès Occidental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. Afortunadament cap d’elles a Cerdanyola. Aquestes però, són només les xifres oficials. Els morts totals de la tràgica riuada es desconeixen, però segurament superen les 700 persones i hi ha qui planteja la possibilitat del miler de víctimes mortals. Terrassa i Rubí van ser els epicentres del drama, seguit de Montcada i Reixac, Sabadell, Ripollet i Sant Quirze del Vallès. Poc temps més tard, al novembre, una segona riuada provocava imatges icòniques com la caiguda del pont que enllaçava Cerdanyola i Ripollet. Ara recuperem el reportatge commemoratiu elaborat per aquesta redacció al 2012, quan es complien els 50 anys de la tragèdia:

El 25 de setembre de 1962 va ser un dia de pluja constant i una nit d’una tempesta de brutal intensitat. L’esfereïdora xifra oficial de 617 persones mortes i desaparegudes i les quantioses pèrdues materials en forma de cases, d’indústries, de ponts, de vies de comunicació... no les explica només aquest fenomen natural, aquest terrible aiguat.

Còmplice imprescindible de la natura va ser la deixadesa absoluta de les autoritats franquistes a Catalunya que permetien que la immigració que arribava en onades en aquells primers anys 60 ho fes en condicions duríssimes i de greu inseguretat urbanística i que no feia cap actuació de condicionament a les lleres dels rius i rieres del país.

Les riuades de 1962, perquè després de la del 25 de setembre de 1962 es van produir dos episodis més, afortunadament sense morts, al mes de novembre, van ser resultat de la natura desbordada i de la inconsciència social de la dictadura franquista. Tot plegat va sumar per provocar la tragèdia més gran de la història del nostre territori des de la guerra civil.

Comença la pluja

A Cerdanyola l’efecte desbocat de les aigües del riu Sec i la riera Major –la riera de Sant Cugat- i de diversos torrents va provocar destrucció d’habitatges, d’indústries, de terrenys agrícoles, d’algun dels pocs equipaments de què disposava el municipi, però no es va tenir que lamentar la mort o desaparició de cap veí.

La pluja s’havia deixat sentir tot el dia, però res feia pensar que aquella ocasió seria diferent a qualsevol altra jornada de pluja. Moltes famílies es van adormir sense assabentar-se del drama que s’estava vivint.  Plovia molt, però testimonis dels fets destaquen que no imaginaven que pogués causar la devastació que va provocar.

La riuada del 25 de setembre és, segons destaca el meteoròleg Francesc Mauri, la major tragèdia natural en nombre de víctimes mortals a tota la península ibèrica en la historia moderna. Només la supera el terratrèmol de Lisboa del segle XIX, cap exemple hi ha més greu al conjunt d’Espanya. I realment, tot i que les causes naturals no expliquen per si soles els efectes devastadors dels aiguats, Mauri indica que el pluviòmetre de la Mola es va desbordar. El registre indica que al cim de la muntanya va ploure 180 litres per metre quadrat; al centre de Terrassa, 223 litres; a Sabadell, 95, -6 d’ells en un sol minut. Això que pot semblar poc és, textualment, “caure el cel” sobre la terra.

Reportatge commemoratiu realitzat per Cerdanyola.info ara fa 10 anys, en el 50 aniversari de les riuades

Les inundacions

El desbordament de les conques fluvials de Cerdanyola va causar la inundació d'extenses zones del municipi i greus danys materials. Els sectors més afectats van ser els marges de la riera Major a Montflorit, i, per efectes de l’avinguda del riu Sec, tot el clot de Can Xarau i el carrer de Pavia, on, segons indiquen testimonis de l'època, l'aigua va arribar al sostre de les plantes baixes. El nivell del riu Sec, que normalment fa honor al seu nom, va pujar entre quatre i sis metres. Van ser aquells moments els més dramàtics en què les famílies sorpreses per la força dels aiguats a la nit van témer per les seves vides.

El clot de Can Xarau era molt diferent del que veiem avui: hi havia horts i algunes barraques on va entrar aigua. La riuada va obligar a evaquar la gent: primer entre les cases més altes de la zona i després, al mas de Can Xarau. Per arribar-hi, els veïns van caminar amb l’aigua per la cintura. Teresa Cárceles explica que tot el barri se’n va anar al mas de Can Xarau perquè no se sabia què podia passar. La veïna destaca que es va tenir sort amb la presència de la fàbrica de baietes, l’actual Mafinsa, que va desviar en dos canals la inundació i va evitar que la riuada fos més danyina

El riu Sec va inundar zones com l’espai que ocupa el passeig de les Acàcies o la zona dels cinemes, on arribaven les alzines i que van quedar destrossades. Gabriel Escursell recorda que en aquella zona hi havia un espai de cases que van quedar molt afectades.

Igualment, la zona del Pont Vell –compartida amb el terme de Ripollet- va viure moments d’alta tensió. En aquest cas, a més, l’atzar es va posar del cantó cerdanyolenc. El barri es troba encaixat entre els rius Ripoll i Sec i el desbordament del Ripoll si que va provocar morts i desapareguts a la riba ripolletenca i aigües amunt i avall. El fotògraf indica que la riuada era un fenomen amb imatges espectaculars: el riu desbordat, les fàbriques destrossades, i llocs emblemàtics totalment inundats, com el celler cooperatiu de Cerdanyola i Ripollet

17 anys abans de ser alcalde de Cerdanyola, Celestino Sánchez vivia al costat del riu Ripoll, a la riba cerdanyolenca. En declaracions realitzades al 2002, durant la commemoració del 40è aniversari de les riuades, Sánchez recordava aquella fatídica nit i parlava d'un riu convertit en un mar que impedia sortir de casa i d'una foscor només interrompuda per la llum dels llampecs. Celestino Sánchez destaca la impotència de no poder assistir als veïns de Ripollet.

Novembre

Una imatge que ha quedat gravada en la ment dels cerdanyolencs; la més reflectida en les fotografies de l’època, és a de l’enfonsament del pont que unia, i encara uneix, les poblacions de Cerdanyola i Ripollet. Però el fet és que el pont va aguantar la riuada del 25 de setembre i va ser al novembre quan va caure. Al novembre no va morir ningú, ni a Cerdanyola ni a cap altra de les poblacions on la riuada de setembre havia provocat 617 morts. Però la majoria de fotografies que tenim presents a la memòria són de novembre, amb el Ripoll desbordat de banda a banda, el pont entre Cerdanyola i Ripollet caigut... Joaquim Puig, veí del Pont Vell, explicava, en el reportatge commemoratiu fet al 2012, gràficament la diferència entre les inundacions de setembre i de novembre. La riuada de setembre va ser dramàtica; la de novembre, espectacular.

La caiguda del pont va fer que per anar de Cerdanyola a Ripollet s’hagués d’anar a Montcada. Cosa que feia molt complicat anar als llocs de treball o, des de la veïna localitat, al tren. Dues localitats germanes van quedar aïllades fins que l’exèrcit no va fer un pont de fusta.

La tragèdia

Joaquim Puig era voluntari de la Creu Roja. Per la seva actuació durant el drama de les riuades, va rebre una condecoració. El matí següent de la riuada del 25 de setembre van enviar Joaquim Puig a l’epicentre de la tragèdia, a Rubí, on va recollir i transportar molts cadàvers que havien arrossegat i colpejat les aigües i que havien de tapar amb la roba de les fàbriques. L’arribada de cadàvers ben aviat va desbordar les previsions a zones com Rubí, especialment devastades per la tragèdia. Els cossos es dipositaven desordenament perquè no hi havia temps per fer una actuació més acurada

Montserrat Grau explicava que el 26 va ser un dia radiant, en què les males notícies arribaven a poc a poc. Va ser quan molts veïns es van adonar del què realment havia passat i la dramàtica realitat dels cadàvers que es van retirar de les vores dels rius durant els següents dies.

El fotògraf Gabriel Escursell, autor de bona part de les imatges que guardaran sempre a la memòria aquestes riuades, manifestava que els cossos que es recuperaven aigües avall del riu Ripoll es van dipositar al local de la Falange de Ripollet on va fotografiar els cadàvers per ajudar a la seva identificació. Va ser la tasca més dura d’aquells dies del cronista gràfic. La Creu Roja, amb molts voluntaris, va fer batudes durant diversos dies buscant persones desaparegudes. De vegades trobaven cadàvers a canyadissos, però alguns arribaven fins a la mar.

Danys materials

Cerdanyola no va plorar cap mort però 43 famílies van patir d'una manera o altra els efectes devastadors de la riuada. La inundació va destruir totalment 16 habitatges, cosa que va obligar a allotjar provisionalment en pisos llogats per l'Ajuntament a 62 persones, però va afectar greument a 25 habitatges més i de manera lleu a 161. Les ajudes lliurades als damnificats per l'administració van ser d'1.049.146 pessetes. Tot i que es van cobrar amb molt retard, si es van arribar a cobrar...

El desastre ocasionat per les riuades va generar una allau d’ajuts nacional i internacionals encara poc avaluats. Una important pluja de diners en forma de crèdits tous de l’Estat per ajudar els empresaris afectats, principalment del tèxtil, ajudarà a reconstruir la indústria de la comarca i a fer créixer l’entitat financera encarregada d’administrar-ho: el Banc de Sabadell. Així ho explica Martí Marín, professor d'història contemporània de la UAB.

L’emblemàtica i ja desapareguda Revista de Sardanyola informava que la riuada d’aquell 25 de setembre havia suposat uns danys materials de 21 milions de pessetes -de les de 1962- a la indústria, d'1 milió més als habitatges, de 2'5 milions en mobles, roba i parament de la llar i de 3 milions de pessetes en agricultura. Una desena d'indústries amb una plantilla aproximada de 1.000 treballadors van resultar afectades.

Alguns serveis i equipaments també van patir els efectes de la força de l'aigua. Fins i tot amb reiteració. El desbordament del riu Sec va arrossegar el pont de l'avinguda Primavera que va ser reconstruït per tornar a ser destruït al novembre i quedar novament afectat al desembre i al gener fins la seva reparació definitiva. Les actes municipals indiquen també que l'escorxador es va inundar 3 vegades amb les crescudes del riu i es demanava construir un nou equipament valorat en 8 milions de pessetes, a l'igual que la reconstrucció i ampliació del mercat amb un pressupost de 7 milions de pessetes. El mercat de Sant Josep -aleshores a l'edifici de La Caixa d'Els Quatre Cantons- va resultar també afectat per les nevades de desembre d’aquell 1962 que van acabar d'enfonsar la teulada de la llotja.

..............................................................................................................................................................................................................................................................................

Cerdanyola Ràdio (105.3FM) també va elaborar dos reportatges commemoratius sota el títol 1962, Quan el cel va caure sobre els nostres caps. Tots seguit us enllacem amb aquests reportatges:

Primera part

Segona part