93 hectàrees de Cerdanyola serien recuperables per a ús agrícola

Cerdanyola compta amb 93 hectàrees recuperables per a ús agrícola segons indica un estudi de la Diputació de Barcelona que apunta que al 1956 aquestes hectàrees, ara majoritàriament d'ús forestal, eren de superfície cultivable.

Tot això pot ser teu: Una mirada a les terres agrícoles recuperables a les comarques barcelonines és l’estudi de la Diputació que situa en 55.054 hectàrees la superfície de terres que es podria arribar a recuperar per a usos agrícoles, la qual cosa representa el 8,1% de la superfície no urbanitzada de la província, que és de 678.320 hectàrees.

Aquest estudi és l’últim tastet de dades de BCN Smart Rural, un projecte que té per objectiu implementar una estratègia intel·ligent de desenvolupament agrari a la Barcelona rural. I aquest tastet indica que, pel que fa a Cerdanyola, d’aquestes 93 hectàrees recuperables per a ús agrícola, més de la meitat, 50 hectàrees,  convertides en espais forestals quan al 1956 eren terres de conreu. D’aquesta superfície cultivable, al 1956 unes 50 Hectàrees eren conreus herbacis i 19 hectàrees eren vinyes.

L’estudi de la Diputació indica que la pèrdua de terres agrícoles és un fenomen que ve produint-se des de fa dècades. Entre 1956 i 2018, la superfície cultivable a la província de Barcelona es va reduir en 120.500 hectàrees, equivalent a una disminució anual mitjana de 2.000 hectàrees.

Ara, les comarques amb més potencial de recuperació de terres per a conreus són el Bages, amb 7.797 hectàrees; l'Anoia, amb 7.060 hectàrees; i l'Alt Penedès, amb 6.662 hectàrees. Per la seva banda, el Parc Rural del Montserrat esdevé el parc agrari amb el major potencial de recuperació de terres, amb 4.951 hectàrees en desús.

Preservar el paisatge i prevenir incendis

La Diputació de Barcelona busca protegir i revitalitzar les zones agrícoles abandonades o en desús, preservant el paisatge rural i l’agrobiodiversitat. Així, la Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya vol recuperar terres de conreu en desús, facilitar el relleu generacional al camp i fomentar l’emprenedoria agrària.

Aquesta iniciativa també té un impacte molt positiu a escala social i mediambiental, ja que contribueix a reduir el risc d’incendis forestals, preservar el paisatge, revitalitzar el món rural i facilitar el consum de productes de proximitat per combatre el canvi climàtic.