Abocadors tòxics, Economia i Salut

12 de febrer de 2019 a les 13:44

Segons llegeixo a la premsa local ja tenim el que ja ens van anticipar l’any 2013: en lloc de descontaminar La Plana del Castell (16 abocadors tòxics reconeguts com a tals), faran una pantalla per desviar les aigües freàtiques (subterrànies) de forma que no puguin entrar en contacte amb els 2,5-2,7 milions de m3 de residus industrials tòxics i perillosos enterrats en l’abocador anomenat de Can Planas.

Evidentment hi ha una raó poderosa per elegir aquesta opció en comptes de buidar o netejar totes les terres allí enterrades: això darrer es pressupostava per un cost superior als 200 MM (milions) d'€ que en comparació amb els 411.000 € de cost de l’opció escollida no deixa lloc a dubtes. Es podran dissenyar molts mecanismes de seguretat, si es que ho fan, que tindran un cost, que serà permanent, eternament. I qui ho pagarà?: Els veïns. Es pressuposa que mai hi haurà un accident o averia i que l’aigua entri en contacte amb els residus. Qui s’ho creu?

Diguem ara i aquí que els nivells de contaminants superen els límits per a impedir cap construcció d’habitatges vora els terrenys, malgrat tractar-se de pisos de ciment amb fonaments també de ciment. Per que impedir per sempre més que l’aigua arribi als residus sols es per evitar la reacció amb les sals de segona fosa d’alumini (milions de quilos) que poden reaccionar ja amb la humitat del aire ( per això parlen de que impermeabilitzaran les 18,25 Has! també per damunt!!). Resulta, però, que els residus contenen tota una llarga col.lecció d’altres contaminants, per sobre dels límits permesos (legislació UE, Espanya i Catalunya), i que s’ha demostrat que la seva presència afecta la salut ( per càncers diversos) a 5 Kms a la rodona. En el cas de Can Planas afecta unes 200.000-225.000 persones de diversos municipis, amb una incidència probable estimada de 50-70 morts addicionals per any.

I quin valor assignem a aquestes vides perdudes per no haver fet prevenció?
En el passat lluitaren contra tot això la entitat Cerdanyola Via Verda i la Plataforma Cerdanyola contra els abocadors. Però, per tirar endavant els contenciosos contra el projecte del Centre Direccional es comptà amb el suport material i argumental de les seccions locals del Partit Popular, Esquerra Republicana de Catalunya i Compromís per Cerdanyola, que aportaren els diners per als contenciosos. A l’hora de la veritat, aquests partits ara ens donen l’esquena. I es que la partida sols es pot guanyar si es creu que l’afer ultrapassa l’àmbit local, es una qüestió ideològica la defensa del entorn físic i la salut de les persones i que esdevé part del ideari o ideologia de la formació política.

Es pot recorre a bufets d’advocats amb experiència i ideologia en litigis mediambientals, com el Col.lectiu Ronda, ben conegut a Cerdanyola, i altres, car tenim tots els noms de les persones i empreses involucrades en aquests delictes mediambientals que segons la darrera Llei europea no prescriuen.

Roger Caballé- Ciutadà de Cerdanyola