Acollim reclama llibertat de moviment a refugiats i migrants amb vies legals i segures

Acollim Cerdanyola-Ripollet ha fet públic un manifest de commemoració del Dia Internacional de les Persones Refugiades i Migrants que recorda que 32 milions de persones al món s’han vist obligades a fugir del seu país i que el passat any 2.566 persones van perdre la vida a la Mediterrània.

Les causes perquè milions de persones es veuen obligades a abandonar els seus països cada any són diverses: la guerra,  la pobresa extrema, la persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual … El manifest del Dia Internacional de les Persones Refugiades i Migrants ressalta que “ningú posa els seus fills en un vaixell, a no ser que l’aigua sigui més segura que la terra d'on han sortit".

En aquest context Acollim recorda que l’any passat 118.842 persones van sol·licitar protecció internacional a l’estat espanyol, després de les restriccions per la pandèmia, i que “només 14.235 van ser aprovades, un 16,5%”, quan la mitjana europea està per sobre del 38%. A aquestes persones, indica el manifest, “cal sumar-hi les més de 161.000 persones procedents d'Ucraïna que van obtenir la protecció temporal”.

El text critica l’actuació d’una Europa “fortalesa” que “segueix creant espais de no-drets, enviant militars a protegir les tanques en comptes de protegir la vida i expulsant milers de persones en avions”. Les polítiques europees, indica, comporten que s’eixamplin les desigualtats ja que són “colonialistes, extractivistes, capitalistes i patriarcals” i converteixen els Drets Humans i el refugi “en un privilegi i un negoci”.

Davant d’això, es reclama a la Unió Europea el reconeixement de l’Estatut de Refugiat a totes les persones que fugen de la misèria causada pel canvi climàtic, les guerres finançades pels països del nord global, l’extractivisme o el colonialisme, o “simplement per ser qui són o estimar qui estimen” i s’oposa al Pacte Europeu de Migracions i Asil i a les “illes-gàbia”. El manifest demana també permís de residència i treball europeu per a totes les persones que viuen als Estats de la UE.

El text reclama al Govern espanyol, entre d’altres elements, llibertat de circulació, “també des de Canàries, Ceuta i Melilla; el tancament dels CIE i CATE; la fi  de les deportacions, “encara menys d’infants”, i el compliment dels acords de reubicació i reassentament des de Grècia i Itàlia pendents des del 2015.

El manifest de la jornada també fa un seguit de reclamacions a totes les administracions en genèric com l’aposta per un treball digne per a les persones “joves migrades soles, per a les que ens cuiden i per a les que cullen els aliments que omplen les nostres taules”. En aquest sentit, insisteixen que “cal erradicar totes les formes vigents d’esclavitud.

Altres reclamacions són el reconeixement, denúncia i reparació de totes les mostres de racisme institucional, policial i habitacional i accés a tothom al padró, així com a les cites d’asil i estrangeria i a un habitatge digne.