Acollim reclama mesures que garanteixin els drets de les persones migrades

Acollim Cerdanyola- Ripollet, entitat integrada en la Coordinadora Obrim Fronteres, presenta als partits que participaran a les eleccions un decàleg de mesures per garantir els drets de les persones migrades i en cerca de refugi i construir una Catalunya acollidora, inclusiva i antiracista. La primera acollida i l'empadronament són les primeres reclamacions.

El col·lectiu fa menció especial a la primera acollida i al dret i al deure d'empadronar perquè aquestes persones puguin ser veïns i veïnes de la nostra localitat. Des d’Acollim remarquen que “aquest dret i deure està emparat per la nostra legislació i està sent molt difícil de consolidar” i expliquen que sense padró “l'arrelament al país no s'aconsegueix i altres drets no es poden assolir”.

La primera mesura d’aquest decàleg passa per garantir que l’Ajuntament ofereix informació i accés a totes les persones que viuen al municipi al conjunt de serveis bàsics del municipi -socials, de primera acollida, de salut i d’educació- i 2en un idioma i un llenguatge que pugui comprendre”.

L’entitat reclama que es garanteixi l’empadronament de totes les persones que viuen al municipi, “independentment de la seva situació administrativa i habitacional”, tot oferint “una adreça municipal per a l’empadronament d’aquelles persones que no puguin acreditar el domicili” i que hi resideixin al municipi. Seguir la recomanació de l’INE de notificar prèviament la necessitat de renovació

Acollim considera que cal assegurar l’accés al servei de primera acollida de totes les persones que viuen al municipi, “independentment que estiguin empadronades” i garantir informació i assessorament jurídic sobre estrangeria i protecció internacional as més de donar suport per a la realització dels tràmits administratius que corresponguin.

Una altra de les mesures plantejades per Acollim és el suport dels Ajuntaments en l’accés a tots els serveis públics “en igualtat de condicions de totes les persones residents al municipi per evitar la bretxa digital, dificultats en l’idioma, lectoescriptura”…  i també la importància de facilitar l’accés als serveis d’orientació i als programes d’inserció laboral a les persones residents al municipi, de forma independent a la seva situació administrativa i de la seva inscripció o no al Servei d’Ocupació de Catalunya.

Pel que fa a l’habitatge, l’entitat reclama garanties de que el municipi disposa “d’espais residencials dignes d’acord amb el que indica la Proposició de llei de sensellarisme” i també es planteja la necessitat de visibilitzar la diversitat cultural del municipi a través de la promoció de la participació de les persones i comunitats de diferents orígens en l’organització d’activitats al municipi. Així, es reclamen espais públics per a la visibilització de les comunitats existents i la diversitat de llengües i tradicions que hi conviuen.

Contra aspectes de racisme i xenofòbia, el col·lectiu planteja la importància d’informar a la població migrada dels serveis existents i del procediment d’accés “per denunciar discriminacions per qüestions de religió, origen, ètnia, gènere, orientació sexual i qualsevol vulneració dels drets humans”, amb un acompanyament en aquesta denúncia.

L’entitat reclama finalment l’aplicació d’una perspectiva interseccional en el disseny, planificació i implementació de les polítiques públiques i en tots serveis i recursos del municipi