Carmen Alcolea narra la transformació d'una dona tradicional a la seva primera novel·la 'Llámame Casandra'

L’escriptora cerdanyolenca  Carmen Alcolea presentava ahir la seva primera novel·la, "Llámame Casandra" (editorial maLuma), en una sala d’actes del MAC Can Domènech plena de gom a gom i acompanyada de l’escriptora Raquel Gámez-Serrano, amiga personal de l’autora, i l’editora Guadalupe del Real.

Llámame Casandra explica la història de Lola, una dona tradicional amb una vida feliç fins que, en un accident, el seu marit queda paraplègic, al mateix temps que queda al descobert una infidelitat seva.  Els valors de Lola impedeixen que l’abandoni, però no sap si pot perdonar la relliscada al seu marit.

Alcolea, filòloga i professora de Literatura a l’Institut Gorgs de la nostra ciutat, assegura que sempre havia volgut escriure i tenia pensat decantar-se pel gènere del conte infantil, però quan va arribar a l’institut va conèixer l’escriptora Maria Victòria Lovaina que es va convertir en un referent per a ella. Seguint els seus consells, es va formar durant dos cursos a l’escola d’escriptors de l’Ateneu Barcelonès “i d’allà va sorgir Casandra”.

Després d’enviar-la a diferents editorials i presentar-la   a concursos, va caure en l’editorial maLuma que, de seguida va veure que “era publicable”, tal i com confessa Guadalupe del Real, perquè “és una novel.la meravellosa, elegant i sutil”.

Dels personatges de la novel·la, Alcolea destaca el d’Elvira, “el contrapunt de Lola” que creix segons va avançant la història o el de Lorenzo en el qual ha abocat la seva coneixença “del bon professorat que hi ha a Cerdanyola”.

Tot i que el llibre és un drama amb tints eròtics, també aborda altres temes com les necessitats de les persones amb diversitat funcional o el suicïdi, “que és una qüestió recurrent en el relat”.  També parla de les aplicacions de trobades sexuals, els problemes a l'adolescència, la violència de gènere o les relacions incondicionals d’amistat.

 

“Llámame Casandra” comença amb un ritme trepidant per avisar al lector de “tot allò que l’espera”, amb “un primer capítol potent” i després arriba el punt d’inflexió per a la protagonista quan descobreix la infidelitat del seu marit que la trastoca i ha de recol·locar-se.

 

Unes primeres pàgines que Carmen Alcolea tenia clar que les volia començar amb una escena  de sexe i tot i confessar que va sentir una mica de vergonya de tractar aquest tema per la família i pel seu alumnat, després va pensar que la literatura permet parlar d’altres coses de les que potser no parlaries en la vida quotidiana. A més, recorda que ella no volia explicar la història de “noia coneix noi” i un amor romàntic, sinó que volia narrar la història de l’evolució de la Lola.

 

L’escriptora cerdanyolenca indica que el títol del llibre no té cap relació amb l’anomenat “Mite de Casandra”. Simplement va escollir aquest nom “perquè m’agrada com sona” , però, no obstant això, ha volgut incloure una picada d’ullet sobre el famós mite al final de la novel·la.

Aquella adolescent que després de llegir “Las edades de Lulú”, d’Almudena Grandes, va crear un club de lectura amb les seves amigues, ha presentat la seva primera obra a la seva ciutat i ja prepara la segona que porta com a títol provisional “Los viajes de Catalina”.