El Consell Metropolità aprova el ressegellat de l’abocador de Can Planas per 21 milions

El Consell Metropolità, màxim òrgan de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha aprovat inicialment el projecte de ressegellat i actuacions complementàries de l’abocador de residus de Can Planas, situat al Centre Direccional de Cerdanyola, amb un pressupost de 21 milions. El punt, que no va tenir debat, es va aprovar sense oposició, ja que va comptar amb el suport dels grups de govern (PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junta) i Endavant Sant Just i l'abstenció de la resta de forces metropolitanes. 

Aquest pla de remediació de l’abocador, redactat per l’enginyer Àngel GarciaFontanet Molina, té un pressupost d’execució de 21.081.295 euros. Ara el projecte i l’estudi d’impacte ambiental s’han de sotmetre a informació pública

L’abocador

L’abocador de Can Planas és un conjunt de cubetes d’una antiga argilera reblerta entre les dècades dels 70 i els 90 per residus de diversa tipologia, entre ells industrials de caràcter tòxic. Ocupa un total de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m3. Va ser clausurat per l’AMB l’any 1995 i des d’aleshores està en fase de postclausura, que porta a terme l’AMB.

L’any 2006, el Parc de l’Alba va rebre l'encàrrec de gestió per tal de garantir que l’espai ocupat per l’abocador sigui, apunten des del Consorci, "una zona verda compatible amb la urbanització prevista" al Centre Direccional. En aquest context, indiquen des del Parc de l’Alba, s’han realitzat estudis i projectes sota la supervisió de les administracions competents, per tal de "garantir la salut de les persones, la qualitat del medi ambient i la seguretat de la urbanització".

La remediació

Entre aquests estudis, hi ha el Projecte executiu de la barrera hidràulica de Can Planas, que va ser encarregat per l’AMB el febrer de 2015 a l’enginyeria hidrogeològica NABLA amb un cost aproximat d’execució de 0,5M €. Les obres de la barrera hidràulica van començar el febrer de 2019 i han culminat amb la posada en marxa de la barrera hidràulica de Can Planas el 23 de setembre del 2020. Aquest projecte contemplava la instal·lació de 5 pous de bombament i els piezòmetres de control, definits per tal de “reduir el flux d’aigua que entra a l’abocador de manera natural i deprimir, d’aquesta manera, els nivells de lixiviats dins de l’abocador”.

A l’octubre de 2018, l’enginyeria PROGEO, per encàrrec de l’AMB, lliura el Projecte de segellat i actuacions complementàries a l’abocador de Can Planas. Aquest projecte, que firma l’enginyer Àngel GarciaFontanet Molina, defineix com ha de ser la capa de segellat de Can Planas. Segons l’estudi, aquest segellat i les seves actuacions complementàries es consideren necessaris per clausurar de forma definitiva l’abocador, “permetent així la utilització dels terrenys per a la construcció d’un parc” i per a “minimitzar, sobre l’entorn de l’abocador, la contaminació per lixiviats o gasos”. L’estudi planteja un segellat de triple capa per permetre l’aïllament total del residu i garantir l’extracció de gasos “que es poden produir del residu a partir de l’execució de capes de graves per on es deixa circular el gas fins a xemeneies situades estratègicament”. Ara el Consell Metropolità ha aprovat el projecte de forma inicial. 

De fet, l’abocador ja va ser objecte d’un primer segellat durant les actuacions de clausura que van tenir lloc entre 1988 i 1995. Aquest segellat, insuficient, consistia en una capa d’argiles, que podia ser d’un metre però també “en ocasions és inexistent”, i abocaments superficials de runes.

Des del Consorci del Centre Direccional contemplen que un cop es realitzin les obres de remediació amb la barrera hidràulica i el segellat es podrà dur a terme “el projecte bàsic d’ordenació del futur Parc de la Plana del Castell” sobre els terrenys de l’abocador, on no es farien construccions.