El Parc Taulí reactiva el voluntariat presencial de Som Prematurs a la unitat neonatal

La Unitat Neonatal del Parc Taulí ha reactivat el voluntariat presencial de l’entitat Som Prematurs després del parèntesi provocat pels 2 anys des de l’inici de la pandèmia.

Som Prematurs col·labora amb el centre hospitalari de referència de Cerdanyola des de 2019, a través del Programa de Voluntariat, amb l’objectiu d’acompanyar a les famílies que passen pel procés de tenir un fill prematur ingressat a la unitat neonatal del Parc Taulí com van fer els seus voluntaris en el passat.

Les famílies destaquen la importància de la tasca de Som prematurs perquè així es senten recolzades i enteses per persones que ja han passat per una situació similar. Una de les voluntàries, Sònia, explica que el seu fill, Jordi, ja té 9 anys, però que en el seu moment va tenir els mateixos dubtes i preocupacions de les famílies que tenen ara una criatura a la unitat neonatal. Aquesta experiència és la que vol traslladar a les famílies.

 

Som prematurs és una associació sense ànim de lucre que aplega mares, pares, familiars i professionals de la salut, entitats i institucions que han viscut i compartit l’experiència de tenir un nadó prematur o bé estan interessats en la prematuritat i en les seves conseqüències.

L’Associació de Prematurs de Catalunya vol tenir una presència activa en tot el que fa referència a l’atenció als infants nascuts de forma prematura i als problemes associats a la condició de prematuritat i al seu seguiment futur, així com al tractament i atenció a les seves famílies .

Des de l’entitat indiquen que “ningú no està preparat per ser pare o mare d’un nen prematur” i manifesten que “en aquest camí i davant de les diferents situacions de cada dia es barregen molts sentiments: ansietat, angoixa, soledat, tristesa, preocupació…” que són normals en aquesta situació en la qual es trenquen moltes expectatives. A Som prematurs apunten que els nens prematurs requereixen d’una actitud parental especial, per la qual cosa es necessita temps, paciència i preparació, en el que consideren que és un “difícil trajecte en què, al final, els moments feliços compensen amb escreix als trams ombrívols”.