Cristina Gallach, nova honoris causa de la UAB, amb una crida a l'enfortiment d'Europa

La diplomàtica i periodista Cristina Gallach, nova  doctora honoris causa per la UAB, remarca la necessitat de reconstruir l’arquitectura de seguretat europea que la guerra d’Ucraïna ha trinxat i cal recupera un acord geoestratègic per fer retornar l’estabilitat a Europa, Rússia inclosa.

Ja investida coma doctora honoris causa, Cristina Gallach ha impartit una lliçó magistral fent un viatge per la geopolítica europea repassant la seva pròpia trajectòria professional, des dels mitjans de comunicació locals a la cobertura dels grans esdeveniments històrics internacionals, com a periodista primer i posteriorment com a col·laboradora de figures com l’exsecretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, o l'exalt representant de la política exterior de la Unió Europea i exsecretari general de l’OTAN, Javier Solana.

Gallach destacava la importància de la caiguda de la Unió Soviètica després de l’arribada al poder de Mikhail Gorbatxov i el pes que té aquest desmembrament en la situació actual a Europa amb la guerra iniciada per Vladimir Putin a Ucraïna.

La diplomàtica i periodista considera que un dels grans errors geopolítics que ha comès Europa Occidental és “pensar que, un cop caigut l'imperi soviètic, la democràcia s'imposaria”. Per a Gallach, l’actual conflicte bèl·lic “ha trinxat” l’arquitectura de seguretat europea i ara cal “recuperar un acord geoestratègic i de seguretat que permeti “retornar l’estabilitat a Europa, Rússia inclosa”, però això no serà immediat i requereix de l’alto el foc i fixar els termes de la pau i, posteriorment, el marc general de convivència continental. Segons Gallach, Putin ha iniciat la guerra perquè no podia permetre que es desenvolupi una democràcia estable a Ucraïna ja que “un veí pròsper lligat a Occident és un perill per al seu règim”.

La periodista i diplomàtica destaca que la descomposició de la Unió Soviètica va ser molt trasbalsadora políticament però relativament poc cruenta, mentre que la de l’antiga Iugoslàvia va ser un horror sagnant i fratricida, guerres ètniques instigades per l’odi, sense que la comunitat internacional fos incapaç d’aturar-ho. No obstant això, l’acostament a la Unió Europea de la zona va ser el millor instrument perquè el futur per a les noves generacions de la zona sigui radicalment millor.

Gallach, malgrat tot, indica que la Unió Europea s'ha construït a base de crisis i creu que “la guerra de Vladimir Putin contra Ucraïna n'és un exemple clar" però ara les institucions europees són més fortes que mai i la Unió no pot limitar-se a jugar la carta de l’economia i el comerç.

Els drets humans i la democràcia, en regressió

Gallach creu que hem retornat a moments d’ombra i travessem una època de crisi i incertesa en què "el multilateralisme, amb les Nacions Unides al centre, ha quedat afeblit" i tot apunta que entrem en una nova divisió per blocs amb l’occidental i “una lliga que abraça autòcrates, il·liberals, populistes... amb el suport d'alguns líders africans a punt per passar comptes amb les antigues potències colonials".

La doctora honoris causa de l’Autònoma ha afirmat que els drets humans i la democràcia "estan en regressió" i mostra la seva preocupació davant l’aliança d’autocrates entre Rússia i Xina.

Gallach es rebel·la davant la imposició de les narratives alternatives en què “semblar tingui més impacte que ser, que aparentar valgui més que transformar” i que es fonamenten en la repetició de missatges alternatius utilitzant la tecnologia.

La doctora honoris causa tancava la lliçó magistral amb una cita de la periodista bielorussa Svetlana Alexievitx, premi Nobel de literatura: "La llibertat no és un divertiment instantani, com l'hem somiada. És un camí. Un llarg camí".

Concòrdia, justicia i solidaritat

Per la seva banda, el rector de la UAB, Javier Lafuente,  insistia que les universitats tenen el deure moral i ètic de propiciar l'acord i la concòrdia, reivindicar la justícia i exercir la solidaritat. En aquest sentit, Lafuente recorda la creació a la UAB "d'un programa de voluntaris als camps refugiats" durant el conflicte dels Balcans i "l'actual resposta" davant del conflicte a Ucraïna, que ha empès la institució a doblar la dotació d'ajuts del programa UAB Refugi.

Lafuente ha subratllat també la condició de titulada per la UAB Cristina Gallach ja que la rellevància i la projecció professional dels antics alumnes “és cabdal perquè són un exemple per als nostres estudiants, i constitueixen un element fonamental com a pont entre la Universitat i la societat".

L'acte ha comptat amb l'actuació musical del Cor de Cambra de la UAB, que ha interpretat El musclo, fragment del Bestiari de Pere Quart musicat per Manuel Oltra, la cançó tradicional ucraïnesa Tsvite teren i el cant universitari Gaudeamus igitur, que ha tancat la cerimònia.