Miquel Sánchez s'inspira en Vinyoli i la natura encara salvatge de Begur per als nous versos

Inspirar-se en un dels grans poetes catalans, Joan Vinyoli, i en els paratges d’una de les natures més belles i salvatges del territori, l’entorn de Begur, a la Costa Brava. Aquest era el repte que ha superat Miquel Sánchez en el seu últim llibre, Vinyoli, de Begur el vers, que l’autor de Cerdanyola ha presentat a la llibreria Éfora en un acte en què tant Sánchez, com la també poeta Elisa Riera, van recitar alguns dels poemes del llibre. 

Miquel Sánchez admira des de sempre la poesia d’un dels grans autors catalans, Joan Vinyoli, i fa 22 anys que passa els seus estius a un dels paratges més bells de Catalunya, Begur, poble íntimament lligat a la figura del poeta de Tot és ara i res. D’aquesta conjugació de factors neix Vinyoli, de Begur el vers, l’últim poema de Sánchez on s’inspira en els poemes de Vinyoli per crear nous versos.

Vinyoli, de Begur el vers el formen 43 poemes i un breu assaig d’investigació personal sobre les estades del poeta a Begur. Segons el poeta i crític literari Sam Abrams, estatunidenc però arrelat a Catalunya des de fa dècades, els poemes de Miquel Sánchez en aquest llibre tenen tres apartats: les represes poètiques de poemes de Vinyoli on Sánchez se cenyeix al text base; les recreacions lliures a partir de motius vinyolians que formen un formidable joc intertextual, i, els poemes originals del nostre autor que comparteixen temàtica amb Vinyoli i funcionen en paral·lel”. 

Miquel Sánchez explica que l’objectiu ha estat fugir de la imitació per inspirar-se en l’obra de Vinyoli i crear poemes molt diferents, però que tinguessin un aire estilístic comú. 

El poeta de Cerdanyola apunta a Vinyoli entre els més grans poetes de les lletres catalanes al costat de noms com els de Josep Carner, Carles Riba o Agustí Bartra, i destaca que va trobar el seu lloc en el món en Begur- on va passar els estius del 1954 al 1978 com durant la infància ho havia fet a Santa Coloma de Farners-, on escriuria alguns dels seus millors versos en dies de llibertat i redescobriment de la natura.

Sánchez subratlla la història present en cada metre de territori de Begur i el seu entorn i com la bellesa feréstega perviu tot i la urbanització sense fre d’aquest espai salvatge de la Costa Brava.  

En aquest sentit, el poeta cerdanyolenc explicava, durant la presentació de Vinyoli, de Begur el vers, que ha “caminat per turons i camins de ronda, per cales i petites platges, he ascendít fins els miradors i he gaudit de l’Empordà fins els Pirineus; he olorat romanís i fonolls, he gaudit de les ginestes i els marfulls florits, de galzerans i arboços, acompanyats d’arbres forts, roures, alzines i sureres; he aguaitat la posta de sol i delejat ser al cap de Begur”, que tot i les corrupteles urbanístiques encara es manté salvatge.

Miquel Sánchez ha apostat en els seus últims llibres per la natura exuberant  de la Costa Brava -amb aquest Vinyoli de Begur el vers i anteriorment, al 2019, amb Sa Riera, els verals de l’aigua, després d’haver publicat, juntament amb Elisa Riera, que l'acompanyava a la presentació, dos poemaris sobre terres més aspres, com El Priorat: llicorella i poesia i El Montsant: pedra i poesia. Sánchez remarca la bellesa diversa d’aquests territoris i el repte poètic que suposa adaptar paraula i vers a aquesta diversitat.

L’autor remarca que l’interessa tant escriure poesia com un assaig històric, l’altre dels seus pilars literaris, però remarca la llibertat amb què escriu quan fa poesia i la necessitat de documentar amb rigor quan escriu història.

En aquests moments, Sánchez explica que prepara amb Francesc Parcerisas un poemari sobre Cuba, però que abans publicarà un assaig històric sobre les masies boscanes de la Cerdanyola de Collserola: Can Valldaura, can Cerdà i can Güell.