Mor Albert Lázaro, l'imprescindible activista apassionat per Cerdanyola

Albert Lázaro, activista cultural, social, polític i ecologista de Cerdanyola ha mort aquest diumenge, 3 d'abril, després d'una llarga malaltia. Lázaro ha estat un actiu constant del teixit associatiu des de fa moltes dècades, destacant com a defensor dels drets i llibertats democràtiques als últims temps del franquisme, cronista històric de la ciutat o activista per la protecció del medi ambient a Cerdanyola. Amb Lázaro se'n va un referent ciutadà imprescindible des de mitjans de segle passat.

Albert Lázaro i Arqueros va néixer al 1933 a Sant Andreu del Palomar, a Barcelona. El seu pare mor a la Guerra Civil al 1937 i la seva mare contrau segones núpcies i es trasllada a Cerdanyola a principis dels anys 40. Seria ja per sempre casa seva. Era una Cerdanyola que Lázaro descrivia com un poble agrícola on hi havia una fàbrica, la d’Uralita, i petites indústries: la de mantons i la de les sedes. Estudis a l’antic col·legi del carrer Escoles fins els 13 anys, quan mor el seu padrastre -a conseqüència de ferides patides a la guerra que l’havien deixat cec- i comença a fer de pagès i pastor fins que un any després entra de manobra a l’empresa Mimó, a la construcció. Allà coincideix amb el Jaume Mimó, que havia estat alcalde a la II República, a qui denominava el seu “mestre intel·lectual· i qui li va inocular la seva afició per la història. L’ofici i la vocació l’acompanyarien a partir d’aleshores.

Treballaria a diverses empreses de construcció, s’establiria pel seu compte i, quan li diagnostiquen un càncer de gola al 1985 -també conviuria molts anys amb l'asbestosi-, comença a fer de mestre d’ofici a l’Escola taller de Can Serraperera. En aquesta etapa s’encarregaria també de treballar en la restauració de la torre Ortadó, a la plaça de Sant Ramon.

Primeres activitats polítiques

Treballador amb família -tenia dos fills-, Lázaro no era en aquells anys un activista polític, però va assistir a un funeral en memòria de Puig Antich -executat a finals del Franquisme, al 1974- a l’església de Sant Martí i a la sortida es va trobar participant en una manifestació que la Guàrdia Civil va desfer després d’haver recorregut bona part de Cerdanyola. Allà va entrar en contacte amb el PSUC i CC OO fins que s’incorpora a la secció local de la Convergència Socialista de Catalunya, liderada per Joan Raventòs, que abandonaria quan s’integra al PSC i aquest es federa amb el PSOE.

Eren temps en què participa en l’Assemblea Democràtica -grup cerdanyolenc de l’Assemblea de Catalunya- amb l’objectiu d’assolir la conquesta dels drets i llibertats i tres  principals reivindicacions: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.  També és el moment, els estertors del Franquisme, en què participa en els  moviments del Congrés de Cultura Catalana a Cerdanyola. Poc després s’incorpora al Grup d’Esquerra Popular Independent de Cerdanyola (GEPIC) que, amb exmilitants del PSUC, funda l’Entesa per Cerdanyola que no assoliria cap regidor a les primeres eleccions municipals, al 1979. Aquell projecte no tindria continuïtat i Lázaro, col·laboraria amb altres formacions d’esquerres i transformadores.

Salvem Canaletes i els abocadors: l'acció ecologista

Aquella Cerdanyola que despertava del mal son de la dictadura era un caramel per l’urbanisme tardofranquista que projecte una expansió sense fre de la gran Barcelona. Els primers projectes plantejats pel que avui és el barri de Canaletes dibuixaven un polígon de 4.500 habitatges amb edificis de fins a 15 plantes. En contra d’aquell projecte es va configurar una resposta política i també social que es va concretar en la campanya Salvem Canaletes. L’acció més recordada d’aquella campanya va ser la pujada al campanar de l’església de Sant Martí. Un dels que va desplegar la pancarta des del campanar aquell dia de juliol de 1981 era Albert Lázaro.

Aquella primera activitat de marcat caràcter ecologista va ser la primera de moltes que van comptar amb Lázaro, un dels rostres visibles de les diferents campanyes d’oposició a la urbanització del Centre Direccional i, sobretot, d’exigència de descontaminació dels abocadors de la Plana del Castell, començant pel de can Planas, fins pràcticament els seus últims dies.

Cronista de Cerdanyola

Als anys 80 també comença la seva tasca com a cronista a la revista municipal Riu Sec i, amb el pas dels anys i les dècades, a pràcticament tots els mitjans de comunicació de la ciutat. Les seccions firmades per Lázaro han recuperat de l’oblit els aspectes més diversos de la Cerdanyola històrica. És en aquells anys que participa de la comissió que dissenyaria l’escut i la bandera de Cerdanyola, s’implicaria en la comissió del nomenclàtor de carrers o participaria del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic. El treball per la recuperació de la memòria realitzat per Lázaro tindria també com a resultat la publicació de diversos llibres com Viladomat, l’escultor de la República; Cerdanyola, el poble del vi; o 57 cartells de Cerdanyola.

En aquest sentit, aquesta notícia comptarà amb un vídeo -en aquests moments en realització- amb extractes de la participació d’Albert Lázaro, en diverses sessions realitzades al llarg dels últims anys, en l'arxiu de testimonis que prepara el Museu d'Història de Cerdanyola, en col·laboració amb el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques, La Constància Factoria Cultural, Afocer Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet i els mitjans de comunicació municipals (Cerdanyola.info i Cerdanyola Ràdio_105.3FM).

Col·lecionista, amant de la filatèl·lia, recuperador de joies documentals perdudes, l'arxiu d'Albert Lázaro és un dels més importants de la ciutat, pel que fa al patrimoni històric de Cerdanyola.

Homenatge de la ciutat

El passat 14 de novembre, Lázaro era el protagonista d’un acte d'homenatge realitzat per ciutadans i representants d’entitats dels més diversos sectors de la ciutat en reconeixement a la seva tasca en la preservació i protecció de la memòria i el patrimoni històric, cultural social i ambiental de la ciutat. Un acte transversal, de ciutat, que li agraïa el treball realitzat i que Lázaro, per mitjà del seu amic Tito Vera, feia extensiu a totes les persones que s’esforcen per fer de Cerdanyola “un poble millor i més humà”.