Els antiabocadors davant el recurs del Direccional: “som l’equip guanyador; però hem de jugar el partit”

Les apostes diuen que som l’equip guanyador; però hem de jugar el partit. Amb aquestes paraules, Míriam Robles, de Refem el Direccional, es mostra confiada en què el recurs contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional aconsegueixi anul·lar novament aquest planejament. Representants de Refem, Cerdanyola sense abocadors i ADENC asseguren que el PDU incompleix diferents normatives i tramitacions.

La Plataforma pel contenciós administratiu al PDU del Centre Direccional -formada per Refem el Direccional, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), Cerdanyola sense abocadors, la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, Esquerra Republicana de Catalunya, Guanyem Cerdanyola i En Comú Podem- ha presentat un recurs als tribunals amb l’objectiu que, com ja va passar al 2017, s’anul·li el planejament. En cas d’aconseguir-ho, indiquen, un futur planejament hauria de contemplar nova normativa més estricta en clau ambiental.

Míriam Robles, una de les integrants de Refem, explica que el recurs està presentat amb quatre peritatges tècnics en base a incompliments de normativa, incongruències i mancances del PDU. Robles, que considera que la tramitació judicial encara té per any i mi o dos anys de procés, creu que tenen moltes opcions d’aconseguir que els tribunals aturin novament el planejament, però han de mantenir les actuacions judicials que encara no estan totalment cobertes econòmicament. Robles espera que es declari Can Planas sol contaminat i s’hagi de refer el PDU en base a això.

Des de l’ADENC, Joan Carles Sallas indica que la plataforma d’entitats i partís estudia la possibilitat de demanar la interposició de mesures cautelars contra l’aprovació de llicències construcció d’habitatges, no les relacionades amb l’activitat econòmica. Sallas creu que aquestes llicències s’han de condicionar perquè no és el mateix treballar en una franja horària i un moment de la vida en una activitat econòmica que residir sempre en el barri.

El peritatge que fa referència a l’abocador de Can Planas, el més gran (18 hectàrees) del planejament, indica que no es contempla un estudi sobre l’exposició conjunta a la totalitat de contaminants de l’abocador. Mercè Cisneros, de Cerdanyola sense abocadors, explica que n’hi ha elements cancerígens, tòxics de diversa procedència com les fosses de sals d’alumni que generen gasos “que si s’acumulen poden explotar”, contaminants que “superen els nivells genèrics de referència” i d’altres que, a més, no estan confinats. Cisneros considera que tot sumat s’hauria d’estudiar perquè podria ser perillós per a les persones i per al medi:

Cisneros insisteix en què Can Planas “no ha estat mai un dipòsit controlat ni s’ha clausurat de manera definitiva” i assegura que l’actuació aprovada pel Consell Metropolità la setmana passada “no és un ressegellat com diuen”, ja que, assegura, el segellat realitzat al 1995 va ser del tot insuficient “i en algunes parts inexistent”.

Segellat a Can Planas i buidatge a Vacamorta

En relació a aquest tema, Joan Carles Sallas indica que l’actuació aprovada al Consell Metropolità està pressupostada en 21 milions quan fa uns anys era de 10 i, a més, l’Ajuntament de Cerdanyola no haurà de sufragar cap cost. Però Sallas remarca que si això d’entrada és una bona notícia, no ho és tant si al costat és diu que l’actuació prevista per la Generalitat a l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), de dimensions semblants, suposa un pressupost de 232 milions. A més, Sallas indica que en aquest cas es farà un buidatge, i no un segellat, perquè l’abocador de Vacamorta si està declarat sòl contaminat.

Pel que fa a altres greuges del PDU, Sallas indica que “no pot ser que antics abocadors, no remediats legalment, puguin computar” com espais lliures al PDU del Centre Direccional, al temps que destaca que aquest planejament entra en contradicció amb el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc de Collserola, tot i que les tramitacions han estat al mateix temps. Un altre carència del PDU, per al representant de l’ADENC, és la manca de connectors biològics entre Collserola i la Via Verda de Sant Llorenç que permetin saltar barreres com la B30/A7 o la línia de Renfe. Sallas creu que “la no continuïtat urbana amb Sant Cugat és insuficient” per garantir la biodiversitat de la zona.

Segons els peritatges presentats, un altre efecte perjudicial del PDU per a la zona afecta la inundabilitat en territori amb rieres com la de Sant Cugat i la de Magrans, que afectaria especialment a Montflorit i Canaletes.

Pel que fa a la mobilitat, Sallas explica que l’anterior planejament es va anul·lar perquè no s’estudiava la que es generaria al llarg de tot el desenvolupament del PDU “i ara torna a passar el mateix”, agreujat, apunta, perquè no es contempla un Pla de Mobilitat Local de Cerdanyola.

Habitatge i equipaments

En relació als habitatges, Míriam Robles denuncia que es dona per vàlida la construcció de 5-377 habitatges sense tenir en compte ni el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya ni el Pla Local d’Habitatge de Cerdanyola quan suposa un increment de la població del 27%. Robles critica que estigui previst una única etapa de desenvolupament del barri residencial perquè “això suposa que no ha d’haver-hi un creixement progressiu” sinó que s’han d’urbanitzar tots els carrers i es poden fer pisos en espais allunyats del planejament al mateix temps.

Una altra de les crítiques és la manca de concreció dels equipaments, determinant només si són amb sostre o sense i col·locant els que no necessiten edificacions en zones pròximes a abocadors o inundables. Robles i Sallas, però, indiquen que es desconeix on haurien d’anar equipaments educatius o sanitaris, per exemple. Això, expliquen, afecta també a l’impacte de gènere del planejament, que Sallas explica que no es contempla al PDU.

Les entitats consideren també que s’incompleix amb les obligacions de la normativa en relació a la participació ciutadana ja que no s’ha donat resposta a les al·legacions presentades.