La remediació de l’abocador de Can Planas s’enllestirà al 2024 i no tindrà cost per a Cerdanyola

Les obres de remediació de l’abocador de residus de Can Planas, amb el resegellat de la superfície, es licitaran el primer trimestre de 2023 i tindran una durada d’un any, aproximadament. AMB, Consorci del Centre Direccional i Ajuntament insisteixen que aquesta actuació garanteix la salut de les persones i no li costarà un euro a Cerdanyola dels 21 milions de pressupost.

El Consell Metropolità aprovava el 31 de maig l’aprovació inicial del ressegellat i actuacions complementàries de l’abocador de residus de Can Planas amb un pressupost d’execució de 21.081.295 euros. L’actuació ara aprovada de forma inicial -la tramitació definitiva s’allargarà fins a finals d’any- obre pas a la licitació de les obres en el primer trimestre de 2023 per enllestir l’actuació un any més tard, aproximadament, a inicis de 2014.

L'actuació -en la primera de les fotografies sota el text de la notícia podeu comprovar l'estructura del segellat- comporta la instal·lació de 90 centímetres d'argila i un seguit de capes granulars que impedeixen que rossegadors i arrels malmetin la capa d'argiles. L’objectiu és donar major seguretat a la urbanització futura de la zona ja que el nou segellat permetrà, juntament amb la ja instal·lada barrera hidràulica, minimitzar l’entrada d’aigua a l’abocador i “minimitzar encara més la sortida de lixiviats aigües avall”. El segellat superficial, que es col·loca sobre l'existent, també donarà sortida controlada “als pocs gasos que avui en dia es generen a l’abocador” i permetrà la seva reconducció cap a les xemeneies de sortida. 

El director de serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Joan Miquel Trullols, explica que la capa de terra superior permetrà la revegetació del terreny de cara a la creació d’un gran parc de més de 18 hectàrees de superfície.

Sense el PDU, no es faria

Pere Solà, director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional, insisteix que la situació actual de l’abocador no comporta cap afectació sobre la salut de les persones i, en canvi, aquest ressegellat permetrà disposar d’una major seguretat. Solà manifesta que “si no hi hagués el desenvolupament” urbanístic previst al PDU del Centre Direccional, “no es faria aquesta actuació”, al temps que destaca que l’avaluació ambiental que acompanya el projecte ha estudiat diverses alternatives apostant pel segellat com la més adequada. Així, Pere Solà destaca que es desestima el buidat de l’abocador “no només per raons de cost, sinó sobretot per raons ambientals” ja que “remoure els residus d’on són si que generaria perill per a les persones”.

Solà, a més, insisteix que fins que la remediació de l’abocador no hagi finalitzat no es farà cap altra obra a la Plana del Castell. Així, indica, primer es va fer la barrera hidràulica, ara es farà el segellat, després es construirà sobre la seva superfície un gran parc urbà i posteriorment es farà la urbanització de carrers. La construcció d’edificis, insisteix el director del Consorci del Centre Direccional, serà posterior i amb les cases a “30 metres del perímetre de l’abocador i a una distància molt més important dels residus”.

Ni un euro de cost per a Cerdanyola

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, remarquen que aquesta actuació desencalla definitivament el planejament urbanístic del Centre Direccional, un tema que Cordón considera històric i que permetrà el creixement sostenible de la ciutat. L’alcalde critica “la demagògia i partidisme” que s’han generat en relació a aquest tema i es congratula que la remediació de Can Planas es farà “sense que li costi ni un euro a l’Ajuntament de Cerdanyola”, quan hi ha un conveni que suposava que el Consistori assumís el pagament del 20% del cost de l’actuació, ara pressupostada en 21 milions d’euros.

La Generalitat assumirà el cost d’aquesta remediació pràcticament de forma íntegra, tot i que algunes actuacions menors -i la de la barrera hidràulica- es sufraguen des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Tant Joan Miquel Trullols com Pere Solà insisteixen que, un cop feta la urbanització, es faran nous anàlisis de risc i durant anys es mantindrà el control, i seguiment de les aigües subterrànies i els gasos de l’abocador.

Aquest ressegellat es fa després que hagi entrat en funcionament la barrera hidràulica amb 5 pous de bombeig, de 40 metres de profunditat, amb l’objectiu de reduir el flux d’aigua que entra a l’abocador de manera natural i deprimir els nivells de lixiviats dins de l’abocador. Joan Miquel Trullols explica que els cinc pous estan en funcionament -tot i que hi ha dos que actuen amb major intensitat- extraient aigua neta de la zona.

Trullols explica que en la clausura feta al 1995, abans que hi existís normativa sobre el tancament dels abocadors, es va fer un segellat del dipòsit, segellat que els autors de l’actual projecte, l’enginyeria PROGEO, consideren insuficient, i per això ara es parla de ressegellat.