Els senglars urbans i periurbans, portadors de bacteris intestinals resistents als antibiòtics

Un estudi del Servei d’Ecopatologia i Fauna Salvatge de la UAB i de l’IRTA revela que els senglars metropolitans són portadors de Campylobacter i, en menor mesura, de Salmonella resistents a, com a mínim, un tipus d’antibiòtic.

L’anàlisi suggereix que la transmissió pot ser d’humans als senglars i que, per tant, els bacteris circulen entre els ambients silvestres, domèstics i humans. Els autors de l’estudi recomanen aprofundir en la gestió de la fauna silvestre des del punt de vista epidemiològic per reduir els riscos per a la salut pública.

Els bacteris Campylobacter i Salmonella són uns dels principals patògens de transmissió alimentària que circulen per Europa responsables de gastroenteritis en humans. Per controlar aquests microorganismes és important entendre la seva epidemiologia global. Alguns estudis han demostrat que la fauna salvatge pot adquirir-los, així com les seves soques resistents als antimicrobians, a través de la contaminació ambiental, especialment a les zones urbanitzades. Els animals que viuen en aquests entorns tenen més probabilitats de ser-ne portadors perquè sovint busquen aliments a les escombraries, una font fàcil i abundant de restes de menjar.

Un equip del Servei d’Ecopatologia i Fauna Salvatge i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries ha analitzat mostres fecals de 130 senglars del Parc Natural de la Serra de Collserola, de la ciutat de Barcelona i del Campus de la UAB. Els resultats manifesten que més del 60% dels individus mostrejats tenien bacteris del gènere Campylobacter i totes les soques bacterianes identificades eren resistents, com a mínim, a un tipus d’antibiòtic. Pel que fa a Salmonella, la prevalença va ser molt baixa, amb només 4 individus positius, tot i que també se’n van detectar soques multiresistents.

L’equip de recerca assenyala que com més gran es faci la població de senglars, hi haurà més risc per a la salut pública. Per això, les investigadores remarquen que "cal posar un èmfasi especial en estudiar més a fons el paper dels animals salvatges en l’epidemiologia de patògens que es poden transmetre d’animals a persones, per aplicar-ho a les mesures de gestió".