Un estudi al Sincrotró comprova l’eficàcia de fàrmacs contra infeccions de virus com el de la Covid

Un equip del Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas ha comprovat al Sincrotró Alba de Cerdanyola l’eficàcia de fàrmacs, ja usats clínicament, en infeccions de virus com el SARS-CoV2, que provoca la Covid-19, entre d’altres.

Fonts del Sincrotró Alba indiquen que els resultats demostren com aquests fàrmacs, anomenats MTA, inhibeixen la infecció viral. Tenen com a diana els microtúbuls, estructures de l’interior de les cèl·lules usades pels virus per a la seva replicació.

Entre altres estudis, l’equip ha analitzat al Sincrotró cerdanyolenc com aquests fàrmacs s’uneixen a la proteïna que forma els microtúbuls, obtenint la imatge tridimensional d’aquesta unió fàrmac-proteïna. A l’adherir-se a ella, el fàrmac bloqueja la proteïna, impedeix la formació del microtúbul i, en conseqüència, la replicació del virus.

Els microtúbuls són uns filaments tubulars de l’interior de les cèl·lules. Formen part del seu esquelet intern i intervenen en el transport cel·lular. Funcionen com a verdaderes carreteres cel·lulars pel transport de substàncies, vesícules, orgànuls i, fins i tot, virus, en el cas que una cèl·lula s’infecti. De fet, els virus segresten aquesta maquinària de les cèl·lules per poder moure’s pel seu interior i replicar-se amb èxit en el seu procés d’infecció.

Darrere d’aquest estudi hi ha la idea de dissenyar fàrmacs que, a l’unir-se als microtúbuls, impedeixin que els virus puguin usar-los. Fonts properes a la investigació apunten que hi ha dos tipus de compostos MTA (de l’anglès microtubule targeting agents): els estabilitzants (MSA) i els desestabilitzants (MDA), alguns es troben a la Llista de Medicaments Essencials de la OMS, cosa que fa que siguin alternatives terapèutiques assequibles i disponibles a tot el món.

Estudien virus com el de la Covid o el refredat

L’equip del CIB Margarita Salas ha seleccionat 16 MTA comercials (15 en ús clínic) per estudiar la seva capacitat d’inhibir la replicació viral en 5 virus diferents: virus del refredat comú (HCoV), el virus responsable de la Covid-19 (SARS-CoV-2), virus de l’estomatitis vesicular, el poxvirus vacuna i el virus de la pesta porcina africana.

L’estudi ha confirmat que els MTA afecten la replicació i propagació del virus i que aquest efecte varia segons la dependència del virus de la xarxa de microtúbuls. La doctora Marian Oliva, membre de l’equip del CIB Margarita Salas-CSIC, manifesta que han confirmat la hipòtesi que els microtúbuls “són una diana prometedora pel desenvolupament d’antivirals d’ampli espectre. A més, i considerant la gran varietat d’efectes segons el model de virus, necessitem desenvolupar noves eines de cribratge per determinar quins són els MTA més adequats segons les infeccions virals específiques”.

L’equip d’investigació també conclou que els MDA tenen major efecte en el transport intracel·lular que els MSA, al desestabilitzar els microtúbuls i impedir la seva funció de carreteres cel·lulars, bloquejant d’aquesta manera la infecció viral. De fet, un MDA anomenat colquicina ha estat usat durant la pandèmia de la Covid-19 per tractar la síndrome de dificultat respiratòria aguda, donat el seu conegut efecte antiinflamatori.

A Xaloc

Una altra prova de l’efecte antiviral dels MTA va ser obtinguda a la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA. Aquesta línia ofereix la tècnica de difracció de raigs X, mitjançant la qual s’obté la imatge tridimensional amb alta resolució de l’estructura de molècules. En aquest cas, l’equip del CIB Margarita Salas-CSIC va dur una mostra de tubulina de mamífer amb el fàrmac mebendazole i es va comprovar on s’uneix exactament el fàrmac mebendazole en el complex de tubulina. Concretament, apunten des del Sincrotró, en el lloc de la colquicina, bloquejant la proteïna i impedint que pugui formar el microtúbul.