Als terrenys per a l'escola sense construir del carrer Riu Sec es podran fer equipaments culturals

Als terrenys on hi havia d’anar una escola a la zona del Riu Sec -les obres de la qual la Generalitat va paralitzar fa una dècada- es podrà fer també equipaments culturals, segons aprovava ahir el Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola en una sessió en que s’acordava fer una nova licitació per al contracte de gestió de les pistes de tennis i pàdel d’aquest sector i sol·licitar a la Generalitat el traspàs de la titularitat de la carretera de Barcelona.

Ajuntament i departament d'Educació havien firmat un conveni  l’any 2008 per a la construcció d’una nova escola al sector de La Farigola, en concret al carrer de Riu Sec, les obres de la qual es van aturar pels endarreriments en els pagaments que havia de fer la Generalitat de Catalunya. L’executiu català va reconèixer al 2013 que no se seguiria amb la construcció de la nova escola, tot i que l'Ajuntament ja havia costejat les obres dels fonaments per al nou edifici escolar, per considerar que no era necessària davant l'evolució demogràfica de la ciutat. Ara, el govern municipal vol que en aquest espai es puguin també fer equipaments culturals.

La modificació del Pla General Metropolità (PGM) entre el riu Sec, la via del tren i el carrer del Remei permetrà ampliar els fins ara usos educatius del terreny, on s’havia de construir una escola -fins i tot es van posar els fonaments- que la Generalitat va decidir finalment no construir, a usos també culturals i, segons anunciava la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, també amb la previsió d’usos complementaris de restaurant o botiga especialitzada. Mimó indica que es vol fer un espai de formació per arts escèniques i musicals, però que la peça d’equipaments és prou àmplia com per permetre altres destins.

Grups com Junts o En Comú Podem (ECP) donaven suport al govern amb alguna crítica. Joan Sánchez, regidor de Junts, subratlla que és una proposta que demanen col·lectius diversos i que Cerdanyola necessita, però creu que “es posa la teulada abans dels fonaments” perquè encara no s’ha vist cap projecte. Sánchez considera aquesta actuació “un bolet” en una zona complicada que requereix repensar-se estratègicament en la seva globalitat.

Des d’ECP, Isaac Martínez coincideix que cal debatre el projecte que ha d’encabir-se en una zona infrautilitzada de la ciutat. El portaveu dels Comuns-Podem manifesta que “es parla de fer una aula polivalent de construcció ràpida” però reclama concrecions sobre el projecte i la seva gestió.

Votaven en contra Guanyem i Esquerra Republicana de Catalunya. La regidora de Guanyem Laura Benseny  insisteix que cal un projecte per aquella zona que es doni a conèixer de manera prèvia, mentre des d’ERC Albert Turon indica que en tot l’expedient no es valoren alternatives, ni l’impacte sobre l’entorn, ni es plantegen propostes que ja es van fer durant la campanya. Turon, a més, creu que és precipitat dir que no serà necessària una escola en aquesta zona perquè la reforma de la carretera de Barcelona farà augmentar les famílies al sector que podrien necessitar un equipament educatiu. El problema d’aquest mandat, assegura Turon, és que no hi ha un projecte polític per aquesta ciutat i que “s’improvisen solucions per tapar forats”.

Eulàlia Mimó subratlla que l’escola no es farà i cal dedicar aquest espai a omplir buits i necessitats de la ciutat i per això ha de tenir una qualificació d’usos àmplia. La regidora d’Urbanisme considera que no té sentit barrejar aquesta ampliació d’usos amb el futur de la carretera de Barcelona, ja que les modificacions que es facin en aquesta via comportaran canvis de planejament molt importants.

Nova licitació de les pistes de tenis

Menys suport va tenir el govern en l’aprovació, per via d’urgència, d’una nova licitació del contracte de gestió de les pistes de tenis i pàdel d’aquesta zona, després d’inadmetre dues ofertes empresarials presentades: una, de l’empresa Eurofitness CEM Riu Sec, per problemes tècnics i la segona, de Trillo Esport, perquè tenia un projecte que contemplava unes obres fora de normativa.

El regidor d’Esports, Óscar Pons, considera que deixar deserta la licitació és una nova vicissitud de la complexa història d’aquestes instal·lacions, que encara no s’han posat en marxa. Pons assegura que la nova licitació és urgent perquè no portar-ho a Ple suposa un cost d’entre 7.000 per despeses de manteniment o de 500.000 euros de subvencions a retornar en fons Feder, en cas que la Unió Europea reclamés aquesta ajuda atorgada per la construcció d’unes pistes de tennis i pàdel que mai s’han posat en marxa.

Laura Benseny, de Guanyem, i Helena Solà, d’Esquerra, destaquen però que el punt que es presentava al Ple, a més de declarar deserta la licitació per poder obrir una nova, incorporava també una modificació del plec de clàusules del contracte sense, indica Solà “passar per comissió informativa ni tenir temps per estudiar-lo”.

Benseny, per la seva banda, recordava que en el passat mandat el govern de Compromís, on ella era regidora d’Esports, va presentar una proposta per aquesta instal·lació que no suposava cap cost per a l’Ajuntament i que va ser rebutjada pel bloqueig polític practicat pels grups de l’oposició.

Cessió de la titularitat de la carretera de Barcelona N150

Altre tema urbanístic destacat del Ple de setembre va ser el de la sol·licitud a la Generalitat de cessió de la titularitat de la carretera de Barcelona amb la voluntat, indicava la regidora d’Urbanisme, de pacificar la carretera en el seu tram urbà, ja que no es pot actuar-hi mentre no sigui de titularitat municipal. Eulàlia Mimó informava que la calçada és de la Generalitat i ressaltava que abans de fer el traspàs de titularitat, la Generalitat ha de fer obres de millora a la carretera. Mimó explica que l’Ajuntament de Ripollet fa aquesta mateixa sol·licitud en el seu plenari de setembre per poder fer actuacions als trams dels dos municipis.

ECP donava suport perquè recuperar a carretera suposarà una millora en la qualitat de vida del veïnat, però Isaac Martínez es pregunta perquè l’Ajuntament no ha intervingut en es parts que són de titularitat municipal “ quan es tracta d’un espai cada cop més degradat” amb el comerç tancant portes.

Des d’ERC, Íñigo Enterria demanava la retirada del punt. Enterria es mostrava d’acord amb el traspàs de titularitat, però indica va que “hi ha l’etern problema de sempre: un informe desfavorable per una qüestió jurídica que posa en una situació complicada als regidors” si l’han d’aprovar.

Vera Sánchez, de Guanyem. Reclama més explicacions sobre el projecte i un procés participatiu que compti amb les opinions de ciutadania i partits.

Euilàlia Mimó explica que aquest traspàs és el primer part d’un projecte en dues fases. La que s’impulsa a través de l’Àrea Metropolitana i el programa Riconnect serà a més llarg termini perquè és una transformació que requerirà una modificació de PGM, però hi ha una primera intervenció de pacificació de trànsit amb obra mínima, a mig termini, que es podrà començar quan es faci efectiu el traspàs de titularitat.