Amàlia Alegre i la Revolta de les dones ocupen el Museu d’Art de Cerdanyola

Carmen Jiménez i Imma Guillamón han presentat a Cerdanyola Amàlia Alegre i la Revolta de les dones per reivindicar la figura de la seva besàvia, Amàlia Alegre, que va encendre la metxa de la vaga de subsistències de 1918 a Barcelona. L’acte ha estat organitzat per La Constància Factorial Cultural.

Les cosines Carmen Jiménez i Imma Guillamón havien escoltat parlar milers de vegades a la seva àvia Rafela de la seva mare, l’Amàlia Alegre, persona molt respectada al barri per la seva solidaritat. Sempre ho havien considerat històries familiars, sense donar-hi gaire importància, fins que un article de la Maite Campillo a Kaosenlared les va posar davant un moment històric protagonitzat per la besàvia Amàlia, quan el 10 de gener de 1918 va fer una crida a totes les dones del barri a marxar cap al Govern Civil per expressar el seu malestar davant els elevats preus dels aliments de primera necessitat, el carbó i els lloguers. Carmen Jiménez comença a indagar sobre la besàvia i sent la necessitat de recopilar per escrit tot el que troba i transmetre la seva memòria a la família.

Imma Guillamón destaca que per escriure el llibre van anar a les fonts originals de les publicacions escrites de l’època, reconstruint part de la memòria familiar que representava l’Amàlia Alegre i també uns fets històrics protagonitzats exclusivament per dones que van ser condemnats a l’oblit i que també formen part de la història de la Barcelona obrera i popular.

El llibre es basa en una rigorosa recerca històrica que ha portat a fer corregir a l’Arxiu Nacional de Catalunya la referència de tres fotografies que constaven com a testimoni de la vaga de La Canadenca del 1919 quan són fotografies de la Revolta de les dones de 1918.

La revolta encesa per l’Amàlia Alegre va durar tres setmanes i va acabar amb la destitució del governador civil, la declaració de l’estat de guerra i l’admissió d’algunes de les demandes de les vaguistes. Amàlia Alegre, que va patir falses acusacions d’acceptar suborns del governador civil, mai va reclamar el protagonisme d’iniciar aquella revolta, i malgrat perviure en cançons populars, va acabar oblidada i vivint en la pobresa fins a la seva mort el 30 de novembre de 1931. 

Responent a una sol·licitud de la família, l’11 de març de 2023 l’Ajuntament de Barcelona va col·locar una placa de memòria al carrer de l’Om en record de l’Amàlia Alegre i de la Revolta de les dones de gener de 1918.