Ana Villellas: “difícilment els conflictes tenen sortida militar, cal una negociació acceptable per les parts”

Ana Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, analitzava, en una xerrada amb què la Fundació La Constància obria el curs d’activitats, la situació a Ucraïna i la necessitat d’apostar per un llarg i complex diàleg per trobar una solució negociada al conflicte obert per la invasió del país per tropes russes.

Ana Villellas posa èmfasi en què l’impacte d’una guerra és devastador i d’una devastació acumulada amb el pas del temps que, en el cas de la invasió d’Ucraïna s’allarga ja des de febrer de 2022. Villellas apunta que hi ha estimacions de més de mig milió de soldats morts i ferits en els dos bàndols i de 17 milions de persones en situació de crisi humanitària.

La investigadora de l’Escola de Cultura de la Pau insisteix en què el diàleg és necessari, tot i que el procés sigui llarg i complex perquè la sortida del conflicte no vindrà d’una victòria o derrota militar sinó que passa per una negociació acceptable per les parts.

Una negociació que, apunta Villellas, ha de tenir en compte que neix d’una invasió i que els acords han de tenir empatia i que no pot revictimitzar les víctimes. La investigadora indica que  no es pot imposar una equiparació entre perpetrador i víctima.

Ana Villellas feia un repàs al Museu d’Art de Cerdanyola als precedents de la invasió de febrer de 2022 des de la independència d’Ucraïna de la Unió Soviètica al 1991 amb un referèndum amb el suport del 92% de la població -que també va ser majoritari a territoris com el Donbàs i Crimea- a les manifestacions de Maidan al 2014 que van concloure en un allunyament d’Ucraïna de l’esfera russa, l’annexió militar de Crimea per part de Rússia o els 8 anys de guerra a les províncies de Donetsk i Luhans, al Donbàs, amb milícies prorusses, amb bombardejos i un alt cost en vides humanes.

No obstant això, Villellas insisteix que la invasió de tropes russes de 2022 vulnera el dret internacional i explica que les primeres negociacions per intentar trobar sortida al conflicte abordaven la possibilitat que Ucraïna mantingués un estatus de neutralitat permanent a canvi de garanties de seguretat i amb excepcions territorials a Crimea i el Dombàs:

La investigadora manifesta que aquestes converses van fracassar, entre altres aspectes, perquè Rússia considera Crimea part irrenunciable del seu país i no renuncia als territoris del Dombàs.

Posteriorment, al novembre de 2022, Ucraïna va plantejar un Pla de Pau que abordava aspectes molt diversos, des de la seguretat nuclear a l’alimentària, l’energètica, la integració territorial o un tribunal de crims de guerra, entre d’altres:

Aquest Pla de pau tampoc va reeixir i, de fet, la resolució del conflicte es complica per diversos factors, com el fet que Ucraïna veu amb preocupació congelar la guerra precipitadament, sense prou garanties, i que Rússia la reobri posteriorment.

Villellas indica que tot aquest conflicte i diàleg es fa en un context d’antagonisme entre les esferes d’Occident i Rússia que dificulta molt la sortida, tot i l’aparició de finestres obertes. Així, han aparegut fets positius com la intervenció d’actors internacionals amb gran capacitat d’interlocució, com països africans o la Xina, passant per Aràbia Saudita o Brasil. Villellas insisteix que calen esforços internacionals fora d’Occident per avançar cap a una solució acceptable per les dues parts i que aquesta sortida no posi únicament el focus en la via militar.