Andrea López-Tomàs: “Moltes cròniques s’escriuen plorant però és important fer-les perquè el que passa se sàpiga”

La periodista i politòloga cerdanyolenca Andrea López- Tomàs, corresponsal de El Periódico a l’Orient Mitjà, ens ve explicant què passa a Gaza des de l’inici de la guerra. I ja des d'abans. Ho fa intentant donar veu a les víctimes de la tragèdia i amb la frustració de veure la falta de resposta de la comunitat internacional.

Parlem amb Andrea López-Tomàs a Cerdanyola, en un breu parèntesi abans de tornar a l’Orient Mitjà -fa tres anys que és corresponsal d'El Periódico de Catalunya i una de les impulsores del podcast Zaura que informa sobre aquesta regió- per informar-nos d’una guerra amb la frustració d’haver-ho de fer des de lluny sense poder veure amb els propis ulls què està passant ja que no es permet l’entrada a Gaza als periodistes.

López-Tomàs explica que intenta aplicar en les seves cròniques el periodisme que li agrada i en el que creu, “un periodisme humà que es fonamenta en les petites històries que expliquen una gran història” fugint de les grans plataformes globals de comunicació i “donant la veu a les persones” que pateixen.

La periodista cerdanyolenca admet que l’objectivitat és impossible, però també explica que no la vol perquè a l’informar d’aquest tipus de conflicte “t’impliques emocionalment amb gent que per explicar-te què passa li obres ferides”. Andrea López-Tomàs manifesta que la voluntat es “arribar a les persones que tenen poder per canviar les coses, esperant que actuïn” i confessa que “moltes cròniques s’escriuen plorant però és important fer-les perquè el que passa se sàpiga”.

A la periodista li crida l’atenció la diferència de resposta davant la guerra a Ucraïna quan va haver-hi una reacció immediata a Europa davant l’ofensiva inicial de Rússia sense que ara hi hagi hagut una resposta similar ni la mobilització ciutadana ni en els processos de presa de decisions.

La corresponsal d’El Periódico a la zona apunta que se sabia que Israel donaria resposta a l’atac de Hamàs però tot i així que “costa de creure el que ha passat amb tant de dolor, tanta gent morint, asfixiada pel bloqueig davant la sorprenent falta de resposta no ja d’Israel, sinó de la comunitat internacional” que, indica, “no està fent pràcticament res”.

Andrea López-Tomàs viu ara els moments més complicats com a periodista sabent que és una privilegiada per “poder fer aquest primer esborrany de la història que és el periodisme” però passant un moment dur humanament al veure “com pateixen poblacions que t’acullen en la pau i en la guerra i que al final sent properes perquè et sents vinculat amb gent que t‘estimes, et cuiden i vols cuidar”- Així, la periodista sent “la frustració de no poder fer més que escriure” sobre el que passa.

López-Tomàs subratlla que el seu desig és “la pau, que tornin les converses de pau”, però creu que és molt difícil preveure què passarà. Tanmateix, es mostra convençuda que “aquest conflicte es perpetuarà, el focus mediàtic marxarà i, potser no amb l’agressivitat actual”, però hi haurà una ocupació, i continuarà el patiment del poble palestí que ve no d’ara, “sinó de dècades”.