Avui es commemoren els 25 anys d'Ajuntament democràtic a Cerdanyola

Els tres alcaldes de Cerdanyola del Vallès des de la recuperació dels Ajuntaments democràtics el 19 d’abril de 1979 –avui en fa 25 anys-, Celestino Sánchez, Cristina Real i Antoni Morral, han coincidit avui en un informatius especial a Cerdanyola Ràdio a assenyalar la més que positiva transformació de la ciutat en aquest quart de segle amb amb la conquesta de la democracia instaitucional i la millora espectacular en serveis i equipaments bàsics que li mancaven a Cerdanyola i la seva gent  i en plantejar l’esperança que s’obri una segona transició que permeti assolir als municipis les competències i recursos que han de donar per ser l’administració més propera al ciutadà.

Cerdanyola tenia al 1979 prop de 45.000 habitants i avui en té més de 57.000. Però aquest creixement demogràfic és fins I tot molt discret en comparació amb els anys precedents, les decades dels 60 I 70. Sánchez –alcalde des de 1979 fins a 1997-, Real, batlle des del 97 fins el 2004- i Morral –l’actual alcalde de Cerdanyola des del pasta 14 de juny- han coincidit en destacar el clima d’il.lusió apassionant en què es va viure la transició política de la dictadura a la democracia. “La constitució dels Ajuntaments va ser la conclussió d’un llarg debat” en què les associacions de veïns havien perdut part de la seva força perquè els seus integrants havien pasta a uns partits polítics que finalment s’havien legalitzat, recorda Sánchez, que destaca l’alegria que va suposar aquelles primeres ocasions per votar que tenien els ciutadans. Una il.lusió que recorda Real que va impulsar uns Ajuntaments “que han estat bàsics pels canvis de la ciutat per la proximitat de l’Administració” a la gent. Morral incideix especialment en la “conquesta popular, social que va suposar ocupar democràticament les institucions després d’una lluita intensa i molt dura per a molts”.

La transformació de Cerdanyola ha estat molt important, no hi ha dubte. “Una població que va crèixer de 5.000 a 57.000 habitants en pocs anys i que al 1979 no tenia ni equipaments ni serveis dels que ara es pot gaudir”, destca Cristina Real qui asegura que el treball municipal ha estat bàsic per formar una ciutat pacífica i de convivencia” on la integració de la immigració “d’ara i d’abans” ha estat modèlica. Morral afegeix que la situació de deixadesa amb mancança d’infrastructures bàsiques era general al 1979 i que l’Ajuntament ha mantingut en la transformació de Cerdanyola “un paper de lideratge que ha comptat amb la participació de la societat civil, moviments socials i sectors econòmics” i que ha portat a una etapa en que “s’obre una segona transició que comportarà canvis de marc” amb la reforma de l’Estatut i fins i tot de la Constitució.

La implicació social ha estat nota destacada de la conversa entre els tres alcaldes democràtics de Cerdanyola. Una implicació que coincidiesen ha estat “básica i imprescindible” tot i que s’hagi transformat amb el pas dels anys. Als 80 les necessitats eren altres: “no m’oblidaré de l’entrada a la regidoria d’Educació al 83 quan al maig teniem una llista de 800 nens per escolaritzar al setembre sense tenir cap espai per fer-ho”, recorda Real, que destaca que els reptes són ara nous perquè els problemes són altres: mobilitat i aparcament, serveis culturals, etc.

Un d’aquests reptes és el finançament dels Ajuntaments, asignatura pendent de la democracia. Antoni Morral destaca que la subsidiaritat “hauria de ser una idea clau fins i tot a la Constitució, que els Ajuntaments com Administració més propera a la ciutadania tingui més competències i recursos” i manifesta el seu convenciment que els Ajuntaments en aquests 25 anys “han pasta totes les revalides, tots els exàmens i han demostrat que la gestió municipal és correcta i la més eficaç per fer front a les necessitats de la gent”. Real recorda que primer es va reivindicar un repartiment de les finances estatals del 50 percent per a l’Estat, un 25 percent per a les autonomies i un 25 percent per als municipis i després un 33 percent per cadascuna de les administracions “i encara estem al 13 percent ”, però manifesta la seva esperança que uns governs estatal i nacional amb “vocació municipalista” ajudin a canviar aquesta situació.

Els tres alcaldes coincideixen en el fet que es transfereixen competències sense traspasar recursos –amb temes com els residus o l’IAE de plena actualitat, apunta Sánchez- i en destacar que és bó que els ajuntaments disposin de més competències, especialment en temes socials.

En aquest context d’esperança, Celestino Sánchez planteja també incògnites: “realment és ara o mai”, indica, però també destaca: “permetran fer la reforma de l’Estatut que es vol a Catalunya o els canvis que vol impulsar el govern de l’Estat? Ho veig difícil”, apunta.

Els tres alcaldes coincideixen en una necessitat d’aprofundir la democracia amb una segona transició que permeti als municipis aconseguir més competències i recursos per oferir serveis al ciutadà des de la proximitat i respondre als reptes dels pròxims 25 anys.