Ca n'Oliver acull una mostra sobre la pedra seca, tècnica tradicional d'arquitectura reconeguda per la Unesco

La tècnica de la pedra seca està reconeguda com patrimoni cultural immaterial per la Unesco. És una arquitectura tradicional que ha sobreviscut al pas del temps com a testimoni de les formes de vida del passat. Des d’aquest cap de setmana, una exposició, amb el títol de Tota pedra fa paret, ens acosta construccions del nostre país al Museu de ca n’Oliver.

La pedra seca ha estat una de les tècniques més utilitzades de l’arquitectura tradicional. Gràcies als coneixements acumulats al llarg dels segles es van bastir tota mena de construccions, majoritàriament vinculades a l’agricultura, la ramaderia i a l’abastament d’aigua, que van permetre als nostres avantpassats domesticar la natura i créixer econòmicament.

L’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat van voler participar del reconeixement d’aquesta tècnica com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, amb el muntatge d’una mostra, eminentment fotogràfica, que pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat. L’exposició que s’obrirà al Museu de ca n’Oliver aquest 9 de juny, però que tindrà la inauguració oficial aquest dia 11, diumenge, amb una visita guiada a les  11.30 hores. Tota pedra fa paret posa especial èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial i també explica la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible des de tots els punts de vista.

La mostra restarà oberta fins el 23 de juliol i comptarà amb activitats complementàries que com el taller Aprenent a construir amb pedra seca que farà l’arqueòleg José Miguel Gallego el diumenge 18 de juny, d’11.30 a 13.30 hores, que es farà també al Museu de ca n’Oliver; i la conferència Construccions de pedra seca a Collserola que oferirà Joan Vilamú, cap del servei de Medi Natural del Parc de Collserola, el dimecres 28 de juny de 19 a 20 hores al museu de ca n’Ortadó, a la plaça de Sant Ramon.

Presència des de la prehistòria

La pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític. A Catalunya en tenim nombrosos testimonis, que s’han produït ininterrompudament des dels ibers (segle VI aC) fins als nostres dies. L’”edat d’or” de la pedra seca al nostre país, tanmateix, de quan daten la majoria de construccions que encara romanen d’empeus en l’actualitat, va de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. En aquesta època s’incrementa notablement la població i, fruit de la consolidació del sistema feudoemfitèutic de propietat basat en la parcel·lació de la terra, es reparteixen nombroses terres del comú i s’ocupen pràcticament totes les terres i zones boscoses que fins al moment havien quedat ermes.

Tradicionalment els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals de d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels modes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil -tradicionalment el més generalitzat- ha davallat de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.