Ca n'Oliver segueix desvetllant secrets de la història de Cerdanyola

Les excavacions al poblat de Ca n’Oliver segueixen aportant nous horitzons sobre la història d’aquest espai i els seus pobladors. La darrera campanya ha permès descobrir un nou tram de la muralla del poblat, dues construccions i les restes d’un individu que podria haver viscut a l’alta edat mitjana.

El director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès, explica que ca n’Oliver suposa un enclavament privilegiat al territori i per això s’explica que hi hagi una ocupació continuada als espais que avui coneixem com Cerdanyola des dels primers pagesos al Neolític. Francès creu que les excavacions han de continuar perquè es segueixen fent troballes noves i interessants tot i les dècades de treballs realitzats. Així, quan ara es buscava el final del fossar s’han trobat elements imprevistos que hauran de fer canviar les prioritats del Pla Quadriennal d’excavacions projectat fins a 2025.

En una de les intervencions s’ha pogut documentar, tant en planta com en alçat, un tram de muralla d’aproximadament 12 metres que faltava per descobrir. Els treballs van començar amb la retirada de la potent capa que cobria l’exterior de la muralla que delimita el jaciment per l’est. Aquest destapat es va fer amb l’ajuda d’una màquina retroexcavadora de cadenes, atès que l’estrat corresponia al picat de pissarra produït per la construcció del dipòsit d’aigua, situat a tocar de les restes. 

D’altra banda, s’ha continuat excavant a l’exterior del bastió i de la porta est del poblat per tal de poder esbrinar si en aquest sector es documentaven restes de construccions i la presència o no del fossat.

Joan Francès manifesta que el tram localitzat finalitzaria el perímetre conegut del poblat però ara s’ha descobert que fora d’aquest perímetre hi ha una ocupació fora muralles que es podrien remuntar a l’Ibèric Ple, un segle o dos abans del que s’havia calculat inicialment, que era en època romana.Això planteja la incògnita si aquest poblament té un altre mur que tanqui aquest nou perímetre o no i si hi ha nous fossats associats al mur.

El director del Museu d’Història explica que es tracta d’un “mur de tanca més que no pas” una gran muralla defensiva, però si que té elements de reforç com torres i un fossar que provoquen” una diferència considerable de cota de 9 metres però que no permetria resistir un setge en condicions”.

En aquesta actuació es van obrir i excavar una superfície de 120 m2 que  va permetre localitzat les restes humanes d’un individu adult que podria correspondre a l’alta edat mitjana, a l’espera de posteriors estudis de datació que ho confirmin. També es van posar al descobert part d’un retall a la roca, que podria correspondre a un dels límits del fossar, i diversos murs, que formarien part de dues construccions de funcionalitat indeterminada perquè no es van poder excavar totalment.

Nous interrogants en l’estudi del poblat

Acabada la campanya d’excavació, s'obren diversos interrogants que s'intentaran resoldre en futures intervencions. D’una banda, caldrà acabar de completar la planta, la datació i la funcionalitat de les dues construccions i, per altra, acabar de determinar si el retall a la roca correspon realment a un fossat. I sí és així, determinar si és la continuació del fossat que s’està resseguint a la banda est o si existeixen dos fossats diferents.

La presència de restes medievals al poblat ibèric no és una novetat. En excavacions antigues ja s’havien localitzat fragments de ceràmica d’aquesta època. Durant les campanyes fetes des del 1986, es van trobar més materials i una altra inhumació que confirmen que el turó de Ca n’Oliver va està habitat durant l’alta edat mitjana. Afirmació que està corroborada per la documentació del segle X del Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, cosa que Francès apunta que és lògic ja que ca n’Oliver és un lloc estratègic per controlar el territori en un turo a sobre la Via Augusta -que resseguiria posteriorment l’AP7/B30- a la frontera amb la Catalunya Vella i amb Barcelona al darrera.