Ca n'Oliver fa una nova troballa per ajudar a esvair l'enigma de la llengua ibèrica

Durant els treballs d’inventari i classificació dels materials arqueològics de la darrera campanya d’excavació al Poblat ibèric de Ca n’Oliver s’ha produït una nova troballa d’un segell de terrissaire amb caràcters ibèrics imprès sobre un fragment d’un gran contenidor ceràmic datat entre el 125 i el 50 aC.

El text tot just està en curs d'estudi perquè, en ser fragmentari, la restitució i interpretació plantegen alguns problemes. Per això, els responsables del Museu d'Història de Cerdanyola han contactat amb la doctora Noemí Moncunill, investigadora Ramón y Cajal al Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB, que ja ha col·laborat i publicat altres testimonis epigràfics localitzats al jaciment.

La restitució preliminar de la inscripció permet identificar dos elements i es podria llegir · keltiskeŕ · neki o bé · neki · keltiskeŕ. Un primer correspondria al nom de l’artesà, que es diria keltiskeŕ, kertiskeŕ o satiskeŕ, ja que la lectura encara no és segura. A continuació hi ha la paraula neki de la qual no tenim ara per ara paral·lels exactes.

Tenint en compte que la funcionalitat de les estampilles d’aquests grans contenidors (dolia) podria correspondre a la marca del terrisser. El mot neki es podria relacionar amb formes com ekiar o takiar, que s’han identificat en altres peces de Ca n'Oliver i d’altres jaciments ibèrics, i que se solen interpretar com a paraules dins del camp semàntic de "fer, fabricar, obra". Aquesta interpretació, però, aniria subordinada al fet de que el que hi ha al darrere de neki sigui una interpunció (punt que separa paraules), cosa que sembla possible, però no és segur del tot.

Nova informació sobre una llengua que continua sent un enigma

Malgrat plantegi dubtes de lectura importants, es tracta d'una peça interessant que aporta nova informació per avançar en el coneixement de l’ibèric; llengua de la qual tenim encara només una visió molt parcial i que representa un “enigma” del passat.

Actualment les universitats de Barcelona, del País Basc, i la Complutense de Madrid es troben implicades en el projecte Hesperia. L'objectiu principal d'aquest projecte, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, és l'elaboració d'una base de dades amb totes les inscripcions paleohispàniques localitzades. A la UB s’encarreguen principalment del corpus ibèric de Catalunya, on trobareu les fitxes de les que s'han localitzat a Cerdanyola fins ara (http://hesperia.ucm.es/cat/index.php).