Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu expliquen avui al Banc d’Espanya la seva possible fusió
30 de juny de 2009 a les 0:00Els màxims responsables executius de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, el cerdanyolenc Jordi Mestre, Enric Mata i Didac Herrero, respectivament presenten avui davant els responsables del Banc d’Espanya el seu projecte de fusió, entre d’altres plans de futur per totes tres entitats. Caixa Manresa, que sona com una quarta part que podria participar en l’operació, ha declinat confirmar la seva assistència a la cita.
Des de les tres caixes principals implicades en les converses - les dues de la comarca, Sabadell i Terrassa, i la de Manlleu -, el missatge clau és que "no hi ha res tancat", i que la fusió és només una de les possibilitats. Aquest seria un dels passos necessaris per a fer efectiva aquesta unió de caixes catalanes comarcals, que es col·locaria com la tercera del país. De fet, alguns mitjans de comunicació, com el rotatiu econòmic Expansión donen per feta la fusió, i fins i tot apunten que Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, seria president d’aquesta nova entitat, i Enric Mata el seu director general, amb Mestre i Herrero com adjunts a la direcció.
La reunió d’avui amb el Banc d’Espanya és per intercanviar amb l’organisme estatal els punts tractats en les converses entre les entitats, així com la seva evolució i les diverses alternatives sobre la taula. També s’estudien centres operatius compartits, plataformes tecnològiques comunes, sistemes integrats en diferents àmbits i emissions conjuntes en mercats financers, entre d’altres.
Malgrat totes aquestes dades, les úniques entitats que han confirmat que "entre d’altres temes" hi ha sobre la taula del Banc d’Espanya la fusió són Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, mentre que Caixa Sabadell només confirma que Mestre es reuneix amb els responsables del banc central. Segons els càlculs del rotatiu madrileny, la fusió de les caixes generaria un excedent de 150 oficines en aquelles localitats on hi ha oficines properes, i faria prescindibles uns 400 treballadors, que marxarien de l’empresa principalment amb prejubilacions.