Capbussada a la profunditat musical: Blues 2002

El Festival Internacional Blues de Cerdanyola ariba a la seva quinzena edició. Un camí que no ha estat fàcil i en el que ara es dóna un pas més en la nova etapa iniciada l’any passat amb l’Associació d’Amics del Blues com responsables artístics després que l’Ajuntament decidís canviar la gestió del certamen i, amb ella, als responsables de la direcció artística de les edicions pioneres. Un nou equip que torna a retre homenatge a Muddy Waters en un festival que no s’oblida del blues estatal, altres gèneres musicals i que presenta una festa popular com principal novetat.

1. HOOCHIE COOCHIE MAN

El nom de McKinley Morganfield li sona a ben poca gent, però el de Muddy Waters apareix indiscutiblement lligat amb un dels monstres de la música popular del segle XX, un dels reis del blues només comparable a noms com els de Robert Johnson, Howlin’ Wolf o similars. Tothom el reverencia, serà per alguna cosa.
La seva biografia és la típica d’un bluesmen modern. El noi nascut a la ribera del Mississippi que poc després de fer la seva primera gravació, allà pel 1941, deixa el delta i es trasllada a Chicago, la nova Meca del blues, on des de 1948 fins 1977 gravarà discs impressionants per la Chess Records. Moltes de les peces que toca Muddy Waters esdevenen clàssics eterns: un exemple el Hoochie Cocchie Man que li regala el seu amic Willie Dixon –qui no ha reconeix en un segon la guitarra d’aquesta incombustible cançó.
Després, fins el dia de la seva mort, al 1983 amb 68 anys, Waters, com un dels mites intocables de la música popular, segueix tocant i gravant discs, en aquest cas amb el seu amic Johnny Winter per Blue Sky.
L’any passat va tocar a Cerdanyola un tal Big Bill Morganfield. El fill de Muddy Waters no li arriba a la sabata al seu pare, però l’homenatge del festival de blues de la nostra ciutat era obvi. Enguany aquest homenatge es renova com una manera especial de commemorar un número emblemàtic: els 15 anys de certamen blueser. “Va ser l’home que va popularitzar el blues”, diu Oriol Carbonell, portaveu de l’Associació d’Amics del Blues, responsables artístics del festival, “i havíem de fer-li aquest tribut”. Benvingut sigui l’homenatge.

2. TRIBUT AL MITE

John Primer (dia 4) obre l’homenatge a Muddy Waters. Serà el primer dels deixebles del mite quesortirà a l’escenari del Teatre Ateneu, però el guitarrista de Mississipí ha compartit escenari amb altres grans noms com els de Buddy Guy –que ja ha passat pel festival de Cerdanyola- o Junior Wells. Amb diverses gravacions per Wolf –un segell austríac!- i Telarc Blues, Primer destaca per la tècnica depurada de la seva guitarra i la seva fidelitat a l’estil Chicago, al llegat del blues pur.
Jerry Portnoy (dia 4) és un d’aquells professionals que tot músic vol tenir al seu costat. L’harmonicista va estar 6 anys amb la banda de Waters, però altres 4 ha tocat al costat d’Eric Clapton, però també s’ha estat a l’escenari amb artistes mítics com B.B.King, Albert King, Dizzie Gillespie o Bob Dylan. Algú pot competir? I aquests són només uns pocs noms d’una llarga llista que completen altres com George Benson, Johnny Winter, The Rolling Stones, The Blues Brothers, The Allman Brothers o Bonnie Raitt.
Mojo Buford (dia 11) és, segons paraules d’Oriol Carbonell, “un mite vivent amb més de 50 anys de carrera”. Amb 72 anys, el fet és que Buford està considerat un bluesman més de directe que d’estudi, amb pocs dics enregistrats tot i la seva dilatada trajectòria.Una veu trencada i una harmònica imprescindible són les seves armes a l’escenari i això li va permetre tocar amb Waters en tres períodes diferents des de 1962 a 1972.
Lolo Ortega (dia 4) no va tocar mai amb Muddy Waters, però sí amb Albert Collins i és un dels guitarristes espanyols amb més fidels a la parròquia bluesera de l’Estat. Vell conegut a casa nostra ja que havia tocat un parell de vegades al festival anteriorment, Ortega, ànima de la Caledònia Blues Band, destaca per la seva capacitat tècnica, el que li ha portat a ser un col.laborador habitual de gent com Kiko Veneno i ser un respectat músic de sessió.
Pete Gage (dia 11) va ser un Dr. Feelgood i això el marcarà per sempre. No menys contundent que la històrica banda britànica és el grup que acompanya ara a la veu i harmònica potents de Gage. Un complement important per la nit de Buford.

3. BLUES D’AQUÍ

L’any passat va tocar al festival Kiko Veneno, era doncs qüestió de temps que Raimundo Amador (dia 5) aterrés a Cerdanyola. Amador ho ha estat tot a l’anomenat Nou Flamenc: amb Veneno –com no, amb Kiko Veneno-, Pata Negra –amb el seu germà Rafael-, amb col.laboracions amb gent com Camarón de la Isla i discs mítics com La Leyenda del Tiempo, Arrajatabla, i amb la seva carrera en solitari en que el seu mestissatge amb el blues l’ha fet enregistrar gravacions tan destacades com Gerundina –el nom de la seva guitarra- o el directe i explícit Noches de flamenco y blues.
El propi Oriol Carbonell, director artístic del festival, reconeix que Amador aixeca controvèrsia entre els puristes del blues, que el consideren massa flamenc, però també remarca que a Cerdanyola acompanyarà una de les bandes més ortodoxes del blues estatal: l’increïble harmonicista Ñaco Goñi i els Bluescavidas, banda que pot semblar de Chicago, però també fer el Rythmn & Blues més potent. Músics de sessió que igual toquen amb els nostàlgics Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán, Emilio Aragón o Loquillo, són també habituals del circuit blueser pel que han passat noms com els de Louisiana Red, Bernard Allison, Mick Taylor o Charlie Musselwhite.

4. ALTRES MÚSIQUES

Kiko Veneno va tocar l’any passat a Cerdanyola, però ho va fer dins un nou apartat del festival que s’agrupa sota el nom d’Altres Músiques. Enguany també són ritmes flamencs i pop els que s’acosten a aquesta secció. Mártires del Compás (dia 12) presentaran el seu últim disc, Empaquetado al vacío, al Teatre Ateneu com última mostra del seu mestissatge musical que neix del flamenc, però que desemboca en les sevilllanes, el rap o el reggae: tot un viatge musical. Amb 5 dics editats, el grup liderat per Chico Ocaña explica històries realistes que provoquen sensacions reals.
El flamenc vindrà acompanyat del ritme frenètic i l’humor de Solo Muchachito, un Trimelón de Naranjus que ofereix una bona ocasió per començar la festa.

5. FESTA BARBACOA
I la festa es viurà del tot en la gran novetat d’aquesta edició del festival: la Bar-B-Q & Blues, és a dir, la festa barbacoa (dia 13). L’objectiu és tancar el certamen al Parc del Turonet amb una festa familiar, popular en que, a més d’actuacions durant tot el dia hi hagi una gimcana, la fira del disc amb la col.laboració dels Amics de les Antiguitats i el Col•leccionisme, el menjar a càrrec de l’Associació Gastronòmica El Setrill, performances entre actuació i actuació...
Els concerts vindran comandats per la primera aparició a la ciutat del que ja és una realitat internacional de la música jazz i que, entre viatge i viatge, deixa descansar el seu saxo a Cerdanyola. Llibert Fortuny és molt jove –25 anys-, però ja ha tocat al costat de Chik Corea i actuació darrera actuació intensifica un nou so que el jazz estatal feia temps que esperava.
Molt diferent serà el concert de Dan Electro & The Cat Tones que es submergeix en les arrels del rock dels 50 amb un blues ballable ideal per una jornada festiva.

També l’harmònica de Paul Orta i el nou funk dels holandesos The Jack Dynamite Construction prometen una injecció d’energia pel que vol ser l’acte multitudinari del festival. I això sí que seria un bon homenatge a Muddy Waters.

6. I MÉS...

Hem desgranat algunes de les actuacions més espectaculars del festival. Però el programa ofereix més: cercaviles, gospel, els concerts dels bars, teatre, art plàstic...
L’Associació d’Artistes Plàstics arriba a la seva cita anual amb el blues. El B’Art torna a ser l’escenari de la mostra dels seus treballs, al temps que després de cada concert al teatre oferirà actuacions de DJ’s. Mentrestant, també l’Ateneu acull la ruta fotogràfica pel blues de Daniel Codorniu, De New Orleans a Chicago.
Els bars també tenen cita anual amb el festival: El Último Tren, Acme, Mundo Caníbal, Blues & Rock són les sales que omplen de vida musical les nits cerdanyolenques. Entre les bandes que tocaran hi ha noms molt coneguts com Los Finos, Johnny McCuerdo, Los Burton, Keympa, Justo y los Pecadores o, sobretot, Los Marañones, banda murciana que ha portat el seu Rythmn’ Blues en moltes ocasions i sempre amb èxit a Cerdanyola. Enguany tocaran amb una altra garantia: Sol Lagarto.
El blues més habitual al festival és l’emparentat amb el de Chicago. Però també, de tant en tant, l’alegria de Lousiana apareix i en aquesta edició ho fa principalment amb les cercaviles que oferiran, a ritme de Nova Orleans, la Banda Musical de Bellaterra (dia 6) i l’Agrupació Musical de Cerdanyola (dia 13). No molt lluny d’aquests ritmes estan els de la Gumbo Jass Band (dia 6) i la seva música dixieland combinada amb el claqué més frenètic.
Un ritme també amb parròquia fidel és el gospel que, precisament, serà el que sonarà a l’església de Sant Martí amb The Gospel Train (dia 10) que, amb 9 veus, oferiran un concert d’homenatge a la gran Mahalia Jackson amb la participació de músics tan destacats com el bateria Erwyn Seerutton o, especialment, un Emmanuel Djob que també donarà un taller de gospel a l’Ateneu (dia 9). Altra de les lliçons mestres que s’oferiran al festival serà la workshop d’harmònica a càrrec de Jerry Portnoy (dia 5) al Casal de Joves.
Per últim també hem de destacar el nou vincle amb el teatre que, com l’any passat, torna amb la representació de El amor está en el aire i Sentido y sensibilidad, amb Raul Llopart i J.Ángel Romero (dia 9), al Casal de Joves.