Carmen Jiménez i Imma Guillamón reivindiquen la figura de la seva besàvia, Amàlia Alegre, iniciadora de la Revolta de les dones de 1918

Les cerdanyolenques Carmen Jiménez i Imma Guillamón han escrit el llibre Amàlia Alegre i la Revolta de les dones per reivindicar i rescatar de l’oblit la figura de la seva besàvia, Amàlia Alegre, que va encapçalar la vaga de subsistències de 1918 a Barcelona, una vaga protagonitzada exclusivament per dones.

A les 10 del matí del 10 de gener de 1918, Amàlia Alegre, veïna del carrer de l’Om del Raval de Barcelona, penja un paper a la paret fent una crida a totes les dones del barri a marxar cap al Govern Civil per expressar el seu malestar davant els elevats preus sense control dels aliments de primera necessitat, el carbó i els lloguers. Aquesta acció espontània es converteix en una revolta protagonitzada exclusivament per dones que durarà tres setmanes i acabarà amb la destitució del governador civil, la declaració de l’estat de guerra amb l’exèrcit ocupant els carrers i l’admissió d’algunes de les demandes de les vaguistes. Passats alguns anys, la Revolta de les dones de 1918 i la seva iniciadora, Amàlia Alegre, cauen en l’oblit.

Les cerdanyolenques i cosines Carmen Jiménez i Imma Guillamón havien escoltat parlar milers de vegades a la seva àvia Rafela de la seva mare, l’Amàlia Alegre, persona molt respectada al barri per la seva solidaritat i per haver encapçalat una revolta de dones. Sempre ho havien considerat històries familiars i de barri, sense donar-hi gaire importància, fins que un article de la Maite Campillo a Kaosenlared les va posar davant un moment històric sense precedents protagonitzat per la besàvia Amàlia. La Carmen Jiménez comença a indagar i descobrir la magnitud del fets dels quals parlava l’àvia i sent la necessitat de deixar-ho escrit per a la família i les seves filles i que la memòria de la besàvia no es perdi.

Més enllà de les fonts orals familiars, el llibre es basa en una rigorosa recerca històrica que es capbussa en la premsa de l’època, ja que no existeixen documents oficials que registrin aquella revolta. Una recerca que ha portat a fer corregir a l’Arxiu Nacional de Catalunya la referència de tres fotografies que constaven com a testimoni de la vaga de La Canadenca del 1919 quan són fotografies de la Revolta de les dones de 1918.

Algunes fonts sempre havien atribuït a l’Amàlia Alegre certa vinculació amb el Partit Republicà Radical de Lerroux, però les autores creuen que “tant les fonts familiars com els articles de la premsa d’aquells dies permeten desmuntar aquesta asseveració, ja que no apareix cap referència al respecte i fins i tot el marit d’Amàlia, treballador municipal en un Ajuntament governat pel Partit Radical, li demana abandonar la protesta per por a ser acomiadat”.

Amàlia Alegre, que va patir falses acusacions d’acceptar suborns del governador civil, mai va reclamar el protagonisme d’iniciar aquella revolta, i malgrat perviure en cançons populars, va acabar condemnada a l’oblit, com la pròpia revolta, vivint en la pobresa fins a la seva mort el 30 de novembre de 1931. Imma Guillamón i Carmen Jiménez volen reivindicar el protagonisme de totes les dones que van fer seu l’espai públic i van fer escoltar en veu alta les seves demandes i dediquen el llibre a les seves mares, “també dones lluitadores que no callen davant la injustícia i són exemple d’amor incondicional”.

Responent a una sol·licitud de la família, l’11 de març de 2023 l’Ajuntament de Barcelona va col·locar una placa de memòria al carrer de l’Om en record de l’Amàlia Alegre i de la Revolta de les dones de gener de 1918.

Amàlia Alegre i la Revolta de les dones, escrit per Carmen Jiménez i Imma Guillamón, està editat per l’Associació Cultural el Raval El Lokal i es pot adquirir a la botiga en línia de El Lokal o a Llibreria L’Aranya de Cerdanyola.