Carta oberta a la Inés Arrimadas

14 de març de 2018 a les 14:36

Escric aquestes línies un cop ja ha passat el 8 de març, i altres dates en les que en sentir-la fer algunes declaracions que ara detallaré m'he quedat estorada primer, ofesa i indignada immediatament. Escolto el que diu vostè sense ni moure una cella, davant realitats que sembla desconèixer i em dic a mi mateixa: la Inés Arrimadas es va presentar a les eleccions per ser la meva presidenta? No m'ho puc creure! Passo a explicar-me, Sra Arrimadas.

Abans del 8 de març, l'estava veient en una entrevista a TV3 on li preguntaven si faria la vaga del 8 de març, ràpidament i de forma displicent vostè va respondre que no, "perquè era una vaga anticapitalista i que, com que vostè no era comunista (...)," doncs no la faria.

Per optar a la presidència d'un país cal com a mínim saber en quin país vivim, i escoltar el carrer. Encara no s'havien produït les multitudinàries manifestacions arreu, però les causes que les han motivades, sí que hi eren i hi són. No es preocupi Sra. Arrimadas, que amb la lluita de les dones, de totes les persones coneixedores de la realitat on vivim, ja anirem avançant, no l'esperem a vostè. Però va haver una part de la seva afirmació que va disparar-me les alertes: "com que jo no sóc comunista..." ostres! a fe dels déus que ho sabem que vostè no és comunista! però vostè no sap encara, Sra Arrimadas, que per ser anticapitalista no cal ser comunista? Ja aquesta segona afirmació, amb dues "errades" en una frase tan curta, em va semblar del tot excessiva. Una aspirant a presidir un país ha de tenir una mica de cultureta política, no? O presidir un país no va de cultura política. Nivell bàsic, Sra Arrimadas: no totes les persones que som anticapitalistes som comunistes.

El que em sap més greu és que ja n'ha fet algunes altres de l'alçada d'un campanar. Li faig memòria.

Quan va "posar" (de posado de foto) davant les càmeres per mostrar tot un plec de papers on denunciava la exconsellera d'Educació del govern perquè podia ser que als nostres instituts hi hagués pràctiques no convenients, o fins i tot il·legals, respecte del dret de vaga dels i de les estudiants. Em pregunto: ha posat alguna vegada un peu a algun dels nostres instituts per saber com funciona el tema? El desconeixement total de la realitat i la legalitat que emanava de les seves afirmacions era esfereïdor per a una aspirant a presidenta del meu país. Em pregunto quina és la seva preparació personal i política més enllà de repetir allò que li encomani el seu partit o millor el seu Albert Rivera que, per cert, un cop ha fet vostè la campanya i li ha servit en safata els vots que buscava a Catalunya en la seva carrera cap a la Moncloa, ja no li deixa ni el micro quan surten per la petita pantalla.

També parlant d'educació, quan deia allò d'ensinistrar... què mal trobat el verb. Jo de petita havia de pujar la bandera i cantar un himne marcial cada matí i cada tarda al col·legi, i per ser nenes a les tardes "labores". I vaig ser transportada fins a la carretera de Barcelona-Sabadell per enlairar una bandereta que em van posar a la mà quan passava el Caudillo per les inundacions del 62. Llavors ens ensinistraven. Una mica d'història recent li serviria per il·lustrar millor el verb que tan a la lleugera utilitza. Que no hagués nascut encara no l'eximeix, en cap cas! ...si vol ser la meva presidenta.

Per últim, allò de portar les criatures a manifestacions. Doncs sí, ves per on, jo hi anava amb la meva filla a demanar escoles, ambulatoris, NO a l'OTAN, i tantes altres qüestions que van conformar les reivindicacions pendents en acabar la dictadura. Sí, anàvem amb els nostres fills i les nostres filles, com ara hi anem amb els nostres fills i les nostres filles més els nets i les netes a demanar el que ens sembla just. No sé si vostè té fills, però jo no li diré què ha de fer ni on els ha de portar, estiguis vostè de dir-nos-ho, com s'atreveix a dir què hem de fer la resta de les famílies i com hem d'educar en l'àmbit familiar.

Ja veu que no m'hi he posat gaire amb el seu programa polític, ho deixo per un altre dia. Només que com a persona, com a mare i com a mestra crec que ens ha més que ofès. Ara bé, ens ha convençut que no té ni els coneixements necessaris, ni el saber estar, ni la formació, ni la informació necessària per aspirar a presidir (espero que mai) aquest país.

Per cert, últimament la veiem poc.

Candela