Carta oberta d’Albert Lázaro després del seu homenatge ciutadà

19 de novembre de 2021 a les 12:23

Degut a les malalties que més o menys vaig suportant amb l'ajut imprescindible de la meva dona i fill amb l'assistència de l'equip sanitari de la Corporació Sanitaria Parc Tauli, el diumenge vaig poder rebre l'escalf de tots vosaltres, però es veu que vaig agafar un refredat (que per a mi te l'efecte de mitja pneumònia) si no hagués estat per la moguda que havien organitzat els companys/es i familiars no hagués fet l'esforç de venir, però l’important és que vaig ser-hi, malgrat que no vaig poder expressar el missatge amb la meva veu, perdó.

D’uns anys ençà, de tant en tant, l’incansable amic Joan Rocamora m'agafava pel seu compte i em deia: “has d’autoritzar-nos a fer-te un homenatge en vida!!” Jo li responia: “ni en vida ni en mort, és què no hi ha coses més importants que fer??”Però ell ni cas. Fa unes poques setmanes, molt poques, que es veu que van sospitar que les meves xacres de salut anaven guanyant el combat; i va tornar a insistir. Sabeu què que es un cigró a la sabata?? Doncs això; a la fi fa tres setmanes vaig donar l’Ok.

Només vaig posar dues condicions: primer, que l’acte fos per iniciativa ciutadana; segon, que fos obert a tothom, entitats, població, incondicionals i persones que al llarg de la meva dilatada vida hagin pogut tenir discrepàncies o malentesos. Als meus 88 anys hom ha tingut temps de revisar la pel·lícula de les situacions viscudes i entén que, a voltes, hom no pot ser tan visceral amb els seus plantejaments i actuacions.

Un cop més, vull agrair a tots/es els quins que en poc menys de dues setmanes heu pogut organitzar amb tan d'èxit aquesta moguda, una feina impecable que mai de la vida us podré agrair prou. No se si us ho heu plantejat, però us haig de dir que, amb aquest acte, heu parat aquell rellotge d'aquella escala que canta l'amic Sauló, m’heu donat oxigen i ànims per intentar acabar un ambiciós projecte en el que estem treballant amb l’incansable periodista J.A.Hidalgo, que com no, tracta del poble.

Per últim sento recordar que de tots el "mèrits" que se'n varen atorgar hagués quedat a l'oblit una faceta de la meva vida professional de la que em sento molt cofoi i aquesta no és altre que el període de més de cinc anys dedicats a la docència en la condició de monitor d’escoles taller: la de Can Serra-Molí i la de restauració de la Torre Museu de la masia Ca N'Ortadó-Rosa Maymó, les dues ninetes dels meus ulls.

Demano amb tota vostre vènia, si podeu enviar aquest escrit a vostres familiars, amics i coneguts i el feu córrer. Una abraçada a tots i a totes, i, tal com diu l' amic Tito Vera, "Al ataquer".

Albert Lázaro