Castellanos defensa la funció social de les humanitats al nou curs universitari

El catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona Jordi Castellanos ha abordat avui l’actitud dels humanistes davant la globalització a la lliçó inaugural del curs acadèmic 2002-03 de les universitats catalanes, acte inaugural celebrat al Rectorat del campus de Cerdanyola. Amb el títol “Quan les torres cauen. Reflexions entorn de la crisi de les Humanitats”, Castellanos ha destacat la necessitat de reimpulsar la funció social de la cultura, la necessitat d’obrir ponts entre la Universitat i la societat i la importància de ser igualment nacional i universalista “sense tancar-se en torres que acaben enfonsant-se”.
Castellanos remarca que la torre “és símbol del domini humà”, però també de la seva supèrbia i que la caiguda de les torres bessones de Nova York demostra que la societat capitalista “és vulnerable i no resol els problemes”. El catedràtic de Filologia Catalana assegura que la societat capitalista no ha volgut arreglar aquests problemes i que s’ha girat cap a la societat de la globalització i del pensament únic.
Jordi Castellanos destaca que davant d’això els humanistes sempre han mantingut viva la memòria col.lectiva i han analitzat críticament la societat, però que ara s’han de reivindicar les seves funcions socials. En aquest sentit, Castellanos assegura que la identitat nacional –que a Catalunya ve marcada per la llengua- s’ha de lligar amb la universalitat i ha de tenir clar “que les actituds defensives són inútils”.
El ponent de la lliçó inaugural del curs de la UAB remarca que la cultura catalana es va rellençar al modernisme mirant cap el futur, però ha deixat al marge moltes minories que no corresponien a la cultura d’unes élites selectes. Castellanos destaca la complexitat creixent “amb una diversitat real, en una situació de diglòssia i amb un absolut domini de la indústria mercantilista” sobre la cultura que fa que “siguem una cultura colonitzada” que no crea valors propis i on l’única ètica que domina “és la del triomf” que condueix a un model uniforme de vida.
Castellanos indica que les humanitats són la metàfora de la realitat humana ja que “s’ha desmuntat una joguina” que és imprescindible perquè “la capacitat de crear llenguatge i comunicar” és el que ens fa ser humans. Per això, el catedràtic de Filologia Catalana considera que s’ha de tornar als orígens i definir “com volem que sigui la cultura del futur” amb les aportacions de les minories i ponts des de la Universitat a la societat.