Cecot proposa onze mesures contra l'economia submergida

La patronal catalana Cecot, a la qual pertany l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola, ha proposat al Govern central i als partits polítics amb representació parlamentària, onze mesures per combatre i disminuir l’economia submergida amb l’objectiu que siguin incorporades en la Reforma Fiscal que prepara l’executiu central per aquest any 2014.

Per al president de Cecot, Antoni Abad, “l’economia no declarada no només afecta directament a la competitivitat de les empreses i autònoms que tenen la seva activitat declarada, sinó que és un problema que repercuteix directa o indirectament a tots els ciutadans.

Segons l’estudi presentat aquesta setmana per tècnics d’Hisenda, i dirigit per Jordi Sardà, professor de la URV, l’economia submergida representa ja el 24,6% del PIB a Espanya. Sardà estima un avançament de 6,8 punts percentuals de l’economia submergida entre els anys 2008 i 2012.

Davant d’aquesta creixent situació, els empresaris i empresàries de la Cecot han proposat combatre l’economia submergida amb onze propostes:

1. Limitar els pagaments en efectiu, rebaixant el límit actual de 2.500 euros per transacció, fent-ho extensiu també a les transaccions entre particulars. Des de Cecot indiquen que, entre els països de la Unió Europea, s’observa una correlació entre l´ús del diner efectiu i la grandària de l’economia submergida: els països que tenen un nombre de transaccions electròniques per càpita major, tenen una economia submergida més reduïda.

2. Prohibir els pagaments de nòmines en efectiu. Es recomana per incentivar que els pagaments de consumidors es facin per compte corrent i s’aconsegueixi que els comerços augmentin la proporció de vendes no cobrades en efectiu. Segons Cecot, “això augmentaria la probabilitat de que realitzant les compres mitjançant sistema financer, es reduís la possibilitat que els seus creditors puguin eludir la tributació de les seves vendes”.

3. Obligar a empresaris i professionals persones físiques a portar comptabilitat. Per a la patronal, “aquests professionals haurien d’estar subjectes en qualsevol cas a un règim de comptabilitat i registre d’operacions que permetés efectuar un adequat seguiment de vendes, cobraments, compres i pagaments, amb independència al règim de tributació que fos d’aplicació”.

4. Eliminar l’estimació objectiva a l’IRPF i l’estimació simplificada de l’IVA. Segons Cecot, “aquesta modalitat de tributació és injusta, des d’un punt de vista d’equitat, en comparació amb les activitats que tributen en estimació directa: algunes activitats paguen més impostos del que haurien de pagar, mentre que unes altres contribueixen menys del que els hi correspondria, ja que la seva tributació en matèria d'IRPF i IVA no guarda relació directa amb la realitat”.

A més, des de la patronal catalana afirmen que, “en alguns casos, algunes activitats opaques, com les de l'economia submergida, utilitzen aquest règim fiscal per blanquejar diners que no ha tributat”.

5. Combatre el programari dissenyat per a l'ocultació de vendes. Existeixen al mercat programes informàtics dissenyats per ocultar sistemàticament determinats percentatges de vendes. Per això, des de Cecot, remarca que “és necessari perseguir, tant als fabricants, com als distribuïdors i als usuaris finals d'aquest tipus de programes”.

6. Obligar l’ús de màquines registradores homologades en activitats amb elevat volum de cobraments en efectiu. Aquestes màquines “haurien de disposar d'un programari que permetés a Hisenda conèixer els cobraments en efectiu de cada establiment”. La patronal indica que “si aquests dispositius incorporessin a més, informació sobre els seus operaris (identificació dels venedors d'un comerç, per exemple), Hisenda disposaria d'una informació molt valuosa per controlar els treballadors”.

7. Afegir deduccions fiscals en l'IRPF. La Cecot proposa introduir deduccions fiscals en l'IRPF per determinades despeses, a canvi de reduir el mínim personal que s'aplica en la liquidació de l'IRPF. Això, “serviria per identificar a les persones que lliuren béns o presten serveis i d’altra banda suposaria un incentiu perquè els particulars demanessin factures. Quedaria la tasca de delimitar les activitats a les quals s'aplicarien aquestes deduccions”.

8. Enduriment de sancions. També proposen “l'establiment d'unes sancions contundents (monetàries i accessòries) per a les infraccions pròpies de l'economia submergida, perquè tinguin un efecte dissuasori”. Des de Cecot recorden que hi ha “el recent exemple de la declaració de béns a l'estranger”. Segons indiquen, s’imaginen que “el duríssim règim sancionador d'aquesta declaració ha convençut a molts contribuents de la conveniència de realitzar aquesta declaració, a pesar que Hisenda no té actualment mitjans eficaços per al control i detecció d'aquests béns”.

9. En el cas de l'incompliment de la limitació de pagaments en efectiu, “sembla lògic que la sanció s'imposi a ambdues parts (qui cobra i qui paga). D'aquesta forma, es penalitzaria a el “cooperador necessari”.

9. Millorar la coordinació entre les diferents Administracions. Pewr a la patronal “seria desitjable la millora de la coordinació entre les diferents Administracions, de manera que si un funcionari adverteix del possible incompliment d'una obligació fiscal, tingui l'obligació de posar-la en coneixement del departament competent, perquè s'investigui”.

10. Fa falta millorar la transparència de la despesa pública. Com a mesura urgent, cal que “els ciutadans percebin a l'economia submergida com alguna cosa socialment indesitjable, deixant de mantenir una actitud d'indiferència, tolerància o complicitat”. Per a això, la Cecot assenyala que “s'haurien d'incrementar les campanyes de conscienciació (començant per les escoles), per transmetre la idea de la necessitat que tots els ciutadans han de pagar els impostos que els correspone”.

Per a la Cecot, “aquest objectiu serà més fàcilment assolible si els ciutadans coneixen l'ús que es dóna als seus impostos”. A més, afegeixien que “actualment els ciutadans tenen un desconeixement de la destinació dels tributs, així com la percepció que els polítics no han de respondre de l'ús irresponsable o inadequat dels diners públics que manegen”. Per això, insisteixen en què “és necessari millorar la transparència de la destinació dels nostres impostos, perquè els ciutadans valorin positivament el compliment de les obligacions fiscals”.

11. L'Estat, a través del sistema educatiu, ha de garantir que la societat valori positivament el compliment de les obligacions fiscals. “El sistema educatiu ha de transmetre la importància de pagar impostos de forma correcta, així com de les conseqüències negatives que el seu incompliment produeix en la societat”. Es tracta d'aconseguir que “els valors vinculats amb la convivència i la solidaritat tinguin major protagonisme, al mateix temps que la societat deixi de veure a les persones que cometen frau com uns espavilats, per passar a considerar-los com a delinqüents i persones insolidàries amb la societat”. Es tracta d'una mesura que “donarà els seus fruits a llarg termini, però que cal començar a implementar ja, si volem tenir algun dia una societat més solidària”.

La Cecot ha fet arribar al Govern un document amb les propostes que el sector empresarial considera necessari tenir en compte a l’hora de plantejar la Reforma Fiscal que està preparant per aquest any. Les propostes són el fruit d’un mes de treball de prop més d’una trentena d’empresaris i empresàries associats a la Cecot i els membres del Club Financer i Fiscal de la patronal.