“Cerdanyola, Ciutat de Coneixement” neix amb una crida a renventar-se i fer realitat el potencial local

Els representants de l’Ajuntament, la UAB, els centres de recerca, el Sincrotró Alba i el teixit empresarial insisteixen en la presentació de la marca de ciutat “Cerdanyola, Ciutat del Coneixement” en la necessitat de passar pàgina del temps perdut i per atraure talent i empreses, generar idees i crear llocs de treball i riquesa per al conjunt de la societat, al temps que es reforça l’orgull de pertinença a Cerdanyola.

“Hem de passar de la retòrica a la realitat”, deia l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, en els primers minuts de la presentació de la nova marca de ciutat, tot destacant que sempre s’ha parlat molt de l’enorme potencial de Cerdanyola per la gran concentració de centres de recerca, institucions d’innovació i empreses tecnològiques en el mateix municipi, quasi única al sud d’Europa. L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón creu que ha arribat el moment de posar en valor aquestes potencialitats i mostrar-les al món.

En un moment de crisi social i econòmica con la que irromp amb la pandèmia, Cordón creu que “és temps de reinventar-nos”, consolidar el territori com a pol d’atracció de talent i empreses d’alt valor afegit i apostar per la Ciutat del Coneixement com el millor model per a Cerdanyola i la seva ciutadania.

L’alcalde apunta que un altre dels objectius de la marca de ciutat és reforçar el sentiment de pertinença i l’orgull de ser ciutadà de Cerdanyola i de mostrar a la gent que arriba a la ciutat les potencialitats de Cerdanyola de les que en moltes ocasions no és conscient.

UAB: motor de canvi del paradigma econòmic

El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, destaca que s’ha de deixar enrere els temps en què ciutat i universitat vivien d’esquenes una de l’altra i subratlla que Cerdanyola i la UAB han de ser “motor de canvi” del paradigma econòmic perquè es fonamenti “en les nostres capacitats” i s’allunyi del model basat en el turisme. Lafuente explica que la recerca ha d’estar pensada en la ciutadania perquè ha de tenir com a resultat coses que et canvien i milloren la vida, com passa amb les vacunes:

PRUAB: generar idees, transferir coneixement

Un exemple d’aquest lligam entre societat i universitat és el Parc de Recerca UAB (PRUAB). La seva directora, Rosa Maria Sebastian, ressalta els objectius dels seus centres de recerca de transferir coneixement al territori, generar emprenedors i potenciar la creació d’empreses on fer que aquest coneixement arribi a la ciutadania.

Sebastian, que és també  vicerectora d’Innovació i Projectes Estratègics de la UAB, indica que cal detectar els reptes i necessitats de la societat i generar idees i prototips que suposin la creació d’empreses i llocs de treball.

L'ASTIP, futur del Sincrotró Alba II

En aquest sentit treballa també el Sincrotró Alba, segons indica la seva directora, Caterina Biscari, que remarca que la instal·lació evolucionarà en els pròxims anys cap a una quarta generació de font de llum de sincrotró (ALBA II) amb la creació de noves línies experimentals i l’Alba Science Technology and Innovation Park (ASTIP) amb tres eixos fonamentals: les ciències de la vida per resoldre reptes de salut; l’Institut de materials avançats on es volen abordar elements de sostenibilitats com el desenvolupament d’una energia neta, bateries sostenibles, nous catalitzadors o l’economia circular; i un centre de creixement d’empreses, en col·laboració público-privada, que utilitzi aquests elements per crear llocs de treball d’alta qualitat.

Cerdanyola Empresarial: teníem jugadors, ara cal tenir equip

Precisament, el representant del teixit empresarial, Jaume Maranges, president de la patronal local Cerdanyola Empresarial, destaca que necessiten aquest coneixement per desenvolupar idees que arribin a la societat. Maranges insisteix en la pèrdua d’oportunitats de la ciutat perquè fins ara “Cerdanyola tenia bons jugadors, però no tenia equip” i ara s’ha de potenciar la marca de ciutat per atraure talent que generi benestar, llocs de treball i millores socials.

Maranges destaca que Cerdanyola Empresarial treballa en un projecte de canalització d’inversions d’empreses foranies que es puguin instal·lar en la ciutat.

Acte de presentació de "Cerdanyola, Ciutat del Coneixement"

L'acte, presentat per la periodista cerdanyolenca Soraya Rodríguez, havia començat amb una exposició dels objectius de la marca de ciutat a càrrec del regidor de Ciutat del coneixement, David González, destacant que el municipi té totes les potencialitats per esdevenir referent de recerca i cal projectar-se com a ciutat amb "dinamisme, ambició, progrès, superació i inconformisme". González indica que un dels objectius és cohesionar la ciutadania i "cultivar l'orgull de ser de Cerdanyola", convidant a "defensar qui som i sentir orgull d'on venim i el que hem aconseguit". Una de les finalitats de la marca, indica el regidor, és connectar especialment amb gent jove i arrelar-la a la ciutat, al temps que es construeix "el relat de la Cerdanyola que volem en un moment d'expansió" de la ciutat.

La presentació també va comptar amb la projecció d'un vídeo divulgatiu de la marca de ciutat de Cerdanyola del Vallès, on es mostren atractius de la població posant èmfasi en la primera concentració de centres de recerca i empreses de valor afegit del sud d'Europa amb la UAB, el Sincrotró ALBA, el Parc Tecnològic del Vallès, el Parc de Recerca UAB i més de 50 centres capdavanters de recerca i tecnològics.

Vídeo amb el lema Cerdanyola del Vallès, on neixen les idees