Cerdanyola col·locarà la seva primera stolperstein, en memòria d’Amadeu Comas, al 2025

Amadeu Comas serà el primer deportat de Cerdanyola als camps de concentració nazi que tindrà una Stolperstein en la seva memòria als carrers de la ciutat. Els Stolpersteine són les pedres de memòria, petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. L’objectiu és ampliar aquesta instal·lació a la resta de deportats de Cerdanyola als camps del nazisme.

Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín el maig de 1996 i estaven dedicades a persones del poble jueu víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg (Berlín). Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. Les llambordes disperses volen aconseguir que la gent se n’adoni de la magnitud de la tragedia,sense donar números, sinó interpel·lant el record de persones amb noms i cognoms.

La primera d’aquestes llambordes es col·locarà a Cerdanyola l’any vinent i es dedicarà a Amadeu Comas i Comas, veí del carrer de Santa Anna, cambrer de professió, que va sobreviure a l’horror de Mauthausen, on va ser internat al febrer de 1941. Comas va ser el primer cerdanyolenc deportat als camps nazis que van poder certificar els investigadors del Museu d’Història de Cerdanyola i la primer stolperstein es dedicarà a la seva memòria però s’espera que pròximament es pugui dedicar una pedra de memòria als altres deportats de la ciutat, Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma; cap d’ells va sobreviure al camp de Mauthausen.

Josepa Gardenyes, vocal d’Amical de Mauthausen, explica que el recorregut per les stolpersteine d’una ciutat pot ser un bona eina educativa per als instituts que poden fer un recorregut per llocs on van viure els deportats de la població.

Els Stolpersteine són llambordes quadrades de 10x10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de la persona empresonada o deportada. La pedra es col·loca al paviment, a prop dels edificis on van viure o treballar abans de ser deportats als camps nazis. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a senyal de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.