Cerdanyola és el municipi vallesà amb més comerç urbà per habitant

El Mapa del comerç del Vallès Occidental que ha fet públic l’Observatori Comarcal destaca que Cerdanyola és el municipi amb més locals comercials per habitant i on més pes té la restauració en el global del sector.

El Mapa del comerç del Vallès Occidental que ha fet públic l’Observatori Comarcal destaca que Cerdanyola és el municipi amb més locals comercials per habitant i on més pes té la restauració en el global del sector.

L’informe indica que la comarca té una estructura comercial urbana “força sòlida, integrada i repartida en el territori”, tot i alertar de problemes de desertificació  o insuficiència de serveis en algunes zones. L’estudi vol determinar els espais de concentració comercial, la diversitat i el tipus d’activitats presents a peu de carrer; identificar la presencia de locals buits; caracteritzar el teixit comercial en relació amb els indicadors sintètics de dotació, atracció i nivell d’ocupabilitat.

El Mapa del comerç comarcal urbà, amb dades de 2021, planteja que Cerdanyola presenta dos carrers, les avingudes de Catalunya i de la Primavera, entre els principals eixos comercials vallesans, però també alerta de la necessitat d’intervenir en espais com la carretera de Barcelona pel seu baix índex d’atracció comercial, que es fonamenta en l’existència de comerços que no siguin de caràcter quotidià.

1880 locals en actiu

Cerdanyola compta amb 1.880 locals amb activitat comercial i de restauració, el 9% del conjunt de la comarca, sent la cinquena localitat del Vallès Occidental amb major nombre de comerços i hostaleria (darrera Terrassa -6.058-, Sant Cugat -3.135-, Sabadell – 2.595- i Rubí -2.061-). Hi ha 13 locals més ocupats amb una activitat no comercial ni de restauració i 418 locals tancats o buits.

Dels 1.880 locals amb activitat a la nostra ciutat, 634 els ocupen serveis comercials (33’7%); 298, restaurants i hostaleria (15’8%); i 238, establiments del sector alimentari quotidià (12’6%), com elements més destacats. Cerdanyola destaca per ser una de les poblacions de la comarca amb major pes de la restauració ja que a la nostra ciutat és el 15’8% mentre a la comarca aquest segment ocupa el 13’5% dels locals.

Salut comercial en base a la densitat, atracció i aprofitament

L’informe de l’Observatori Comarcal apunta diversos índex per comprovar l’estat de salut comercial dels municipis vallesans. Un d’ells és el de densitat comercial, en base al nombre de locals amb activitat comercial per cada 100 habitants i on Cerdanyola ocupa el primer lloc del llistat amb un índex de 2’97, mentre la mitjana comarcal és del 2’13. Molt a prop de Cerdanyola es troba Sant Cugat, amb 2’94, i Montcada amb 2’60.

L’index d’atracció comercial mitjà de la comarca és d’un 19’90%, un barem que a Cerdanyola és d’un 19’79% mentre el municipi amb un valor més alt és Sabadell amb un 27’90%. Aquest índex es basa en els comerços no quotidians -per a la persona, llar, cultura o lleure, per exemple- en relació amb el total de locals ocupats. Estar per sota de 20 punts, segons l’informe, indica que hi una un comerç basat en la proximitat.

Pel que fa a l’índex d’aprofitament del teixit comercial, calculat en relació als locals ocupats respecte del total, l’Observatori Comarcal indica que a Cerdanyola la taxa d’ocupació és del 81’91%, una mica per sobre de la Mitjana comarcal del 81’77%. L’informe apunta que per sobre de 80 punts hi ha bona ocupació, entre 70 i 80 risc de desertificació i per sota d’aquests 70 punts, desertificació, situació que ja es dona a poblacions importants com Montcada i Reixac -que paradoxalment és un dels municipis amb més comerç per habitant- i Santa Perpètua. Les localitats amb una taxa d’ocupació més alta són els més petits, com Rellinars, Gallifa i Ullastrell -amb el 100%-, i poblacions com Badia (95’45%) i Vacarisses (94’59%).

Top d’eixos comercials

Dos carrers del municipi es troben en el top20 d’eixos comercials comarcal: l’avinguda Catalunya en el lloc 8 i la de la Primavera en el 19. El llistat l’encapçalen el carrer de la Font Vella de Terrassa i dues vies santcugatenques, els carrers de Rusiñol i de Santa Maria.

L’informe destaca que l’avinguda Catalunya, en el moment de fer l'informe, hi ha 100 locals actius -el 97% del total- i 3 buits i que presenta voreres amples i trànsit de vehicles limitat a un sol carril. Pel que fa a l’avinguda de la Primavera, n’hi ha 88 actius -89’8%-i 10 buits. La següent via de Cerdanyola present al llistat, ja per sota del Top20, és el passeig de Cordelles, al lloc 37, amb 102 locals actius -92’7%- i 8 buits.

.............................................

Consulteu l'informe aquí.