Cerdanyola ha perdut un 77% de terres de conreu des de 1956

Cerdanyola ha perdut 990 hectàrees de conreus en els últims 60 anys, segons indica l'informe Terres de futur que acaba de publicar la Diputació de Barcelona. La província ha perdut ha perdut el 42% de la seva superfície agrària entre 1956 i 2018.

El 41'5% del terme municipal de Cerdanyola eren terres de conreus l'any 1956; al 2018, n'eren un 9'4%. En aquests 60 anys s'han perdut 990 hectàrees de superfície agrària: ha passat de tenir 1.280 hectàrees de conreu a 289. L'informe Terres amb futur indica que la gran majoria d'aquests terrenys han passat a ser urbanitzats, 660 hectàrees, mentre 340 han passat a ser forestals. Els terrenys forestals, que ja eren majoritaris al terme als anys 50, han passat de ser el 52'5% del territori de Cerdanyola al 58%. El que ha crescut és el terreny urbanitzat, que ha passat del 6% al 32'6%, d'ocupar 184 hectàrees a ser-ne més de 1.000.

Les terres agràries s'han convertit principalment en zones industrials, comercials i/o de serveis (181'2 hectàrees), zones verdes urbanes (166'7 ha.), matollar (111'2 ha.), zones urbanes laxes (99'7 ha), prats i herbassars (94'5 ha), boscos 72'2 ha), àrees urbanitzades (58 ha), xarxa viària (50'8 ha), àrees residencials aïllades (33'4 ha) i sol nu urbà (31'38 ha).

En canvi, els terrenys forestals han perdut 167 hectàrees guanyades pels urbanitzats i només 16 per les terres de conreu i els terrenys urbanitzats perduts han estat 10 hectàrees que han passat a ser forestals i només una a conreus.

Vallès Occidental

Segons aquestes dades, un 77'38% dels conreus de Cerdanyola s'han perdut i a la comarca hi ha poblacions que arriben a superar el 90% de terrenys agraris perduts: 96'3% a Badia, 90'63% a Ripollet, 89% a Sant Cugat o 85'5% a Barberà. Les localitats amb menys terres de conreu perdudes, per percentatge, són Sentmenat amb el 40'29%, Gallifa amb el 47'96% i Palau Solità, amb el 50'27%.

En nombre d'hectàrees, els municipis que més superfície de conreu han perdut són Terrassa (1.969), Sant Cugat (1.598), Castellbisbal (1.532) i Rubí (1.306 hectàrees).

L'informe destaca la situació d'Ullastrell, municipi que estava envoltat de conreus i, actualment, està rodejat de boscos. El 1956, aquest municipi del Vallès Occidental tenia el 69% de la seva superfície dedicada a conreus. Actualment, aquesta dada ha baixat al 15%.

Informe provincial

Aquestes dades les presenta l’informe d’anàlisi Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona, realitzat en el marc de l'estratègia BCN Smart Rural. Segons aquest estudi, la demarcació de Barcelona ha perdut el 42% de la seva superfície agrària entre 1956 i 2018 i la distribució general del territori ha canviat molt des dels anys cinquanta. La comarca més urbanitzada és el Barcelonés, la més agrària l'Alt Penedès i la més forestal, el Berguedà.

Així, en els darrers 60 anys s’han perdut un total de 120.500 hectàrees de conreu, una àrea similar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. En aquest període, la disminució de superfície agrària ha estat d’unes 2.000 hectàrees anuals de mitjana , concretament 1.944 hectàrees, l’equivalent a 2.720 camps de futbol.

El 60% dels camps de conreu perduts s'han convertit en boscos, fet que comporta una reducció del paisatge en mosaic agroforestal i un increment del risc de grans incendis forestals. La resta han estat urbanitzats.

En aquest mateix període, la superfície urbanitzada a la demarcació de Barcelona s'ha multiplicat per quatre. L’estudi destaca que el Barcelonès és la comarca que més sòl ha urbanitzat. Segons les últimes dades disponibles, només el 0,7% de la seva superfície es dedica a conreus, mentre que l’Alt Penedès, per contrast, conserva un 43% de sòl agrari. Tot i això, aquesta comarca dedicada a la producció de vins i cava ha perdut anualment de mitjana unes 174 hectàrees de conreus, l’equivalent a 243 camps de futbol.

Una tendència preocupant

La disminució progressiva de la superfície dedicada a conreus constitueix un dels reptes principals que afronten les comarques de Barcelona. Segons indiquen des de la Diputació de Barcelona, es tracta "d’una tendència alarmant que preocupa especialment als municipis que volen posar en valor els beneficis culturals, ambientals, socials i econòmics de l’activitat agrària".

Davant d’aquesta problemàtica, la Diputació de Barcelona manifesta que està impulsant diverses iniciatives de dinamització agrària, entre les quals en son exemples el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Banc de Terres BCN Smart Rural.