Cerdanyola recorda totes les víctimes a la rereguarda republicana durant la guerra

En el marc del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista, el Museu d'Història de Cerdanyola ha organitzat la xerrada 'La violència a la rereguarda: les fosses comunes de Cerdanyola (1936-1937)', una aproximació a la violència a la rereguarda republicana amb la voluntat de recordar totes les víctimes.

La conferència ha anat a càrrec del periodista i investigador Jordi Bigues i del director del Museu d'Història de Cerdanyola, Joan Francès, que han recordat les víctimes de la repressió a la rereguarda republicana, ja que a Cerdanyola es dona la circumstància que a les foses del cementiri i de l’església Vella de Sant Martí s'hi van inhumar persones de diversa procedència i ideologia, entre juliol de 1936 i maig de 1937.

El periodista i investigador Jordi Bigues va parlar de la recerca sobre 12 joves anarquistes assassinats pels estalinistes, la majoria d’un tret al clatell, a Barcelona i traslladats a Cerdanyola el maig de 1937. L’excel·lent sumari que es va obrir va permetre identificar els 12 cossos, però el seu record es va enterrar. Bigues lamenta que “a Catalunya l’estalinisme encara gaudeix de certa cobertura política, en una clara mostra de manca de convicció democràtica de que les víctimes d’assassinats ho són independentment del seu color polític”.

Els 12 anarquistes enterrats a Cerdanyola “van ser víctimes de la repressió, perfectament planificada i organitzada, de la cúpula del PSUC i la NKVD soviètica per destruir el moviment revolucionari llibertari”. Bigues denuncia “la deshonestedat intel·lectual imperant durant anys entre els historiadors de Barcelona per abordar aquest fets terribles”.

El director del Museu d'Història i responsable dels programes de Memòria Històrica, Joan Francès, va fer un recorregut pel llarg procés d’exhumació de les víctimes enterrades en les fosses comunes del cementiri i de l’església Vella de Sant Martí de Cerdanyola. Un procés d’exhumació que “comença al 1937 amb la recerca de les famílies de 12 ciutadans de Moncada vinculats a partits de dretes, que adquireix un clar biaix propagandístic durant la dictadura i que encara avui continua obert amb cossos per identificar i localitzar, de manera que 80 anys després del final de la guerra encara queda molt per investigar”. Francès espera que el cementiri i l’església Vella de Sant Martí acabi essent un espai de dignificació i memòria democràtica. 

La regidora de Memòria Democràtica, Museus  i Arxiu Històric, Pilar Adell, reiterava el compromís de l’Ajuntament amb la memòria democràtica i recordava les paraules del professor Josep Fontana quan deia que “l’objectiu de la Història és ajudar a les generacions actuals a comprendre el món que habiten”.