Cerdanyola recordarà el veí Amadeu Comas, víctima de la barbàrie nazi, amb una "stolpersteine"

El ple municipal de febrer va aprovar per unanimitat una moció que retrà homenatge al cerdanyolenc Andreu Comas i Comas, deportat al camp nazi de Mathaussen

Al carrer de Santa Anna es col·locarà una stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedra que fa ensopegar”, en homenatge al cerdanyolenc Amadeu Comas i Comas. El ple municipal del 27 de febrer va aprovar per unanimitat la moció que farà possible la instal·lació d'aquesta pedra d'homenatge i record com un pas més en la dignificació de totes les víctimes de la guerra civil i la repressió posterior.

La “pedra” en qüestió forma part del projecte de l’escultor alemany Gunter Demning. És una llamborda quadrada de 10x10 cm, feta de formigó i coberta d’una fulla de llautó on es graven les dades de la persona empresonada o deportada i que es col·loca al paviment, a prop dels edificis on van viure o treballar abans de ser deportats als camps nazis. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a senyal de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

El Museu d'Història de la ciutat ha documentat l'estada de Comas als camps nazis, n'està refent la història i està en contacte amb els seus familiars de França. Aquesta acció és la "primera pedra" del camí de la nova regidoria de Memòria Història per recuperar la Memòria Democràtica de Cerdanyola del Vallès i la seva ciutadania en un tema tan terrible com la història de les republicanes i els republicans de l'Estat Espanyol que van anar a parar a camps de concentració nazis després de viure una guerra civil, l'exili, la guerra mundial, etcètera. Aquest no és l'únic projecte vinculat a aquest tema. Actualment el Museu d'Història i el Servei d'Educació preparen una proposta didàctica adreçada als instituts de la ciutat. Elaborar aquest material és condició indispensable per participar en el projecte de les stolpersteine.

Amadeu Comas i Comas

D’entre els catalans que van ser deportats als camps nazis i que van aconseguir sobreviure’n, hi figura el cerdanyolenc Amadeu Comas i Comas del que se n’havia perdut la pista des de què fou alliberat de Mathaussen per les tropes nord-americanes al final de la II Guerra Mundial.

Amadeu Comas va néixer a Cerdanyola el 1921. Vivia al carrer de Santa Anna i feia de cambrer quan va ser cridat a files el 31 de desembre de 1937. Va participar a les batalles del Segre i de l'Ebre on va ser ferit. Al 1939 va passar la frontera amb les restes de l’Exèrcit Popular i va ser internat en el camp de concentració francès de Setfonts.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, com molts d'altres presoners republicans, s'incorpora a una Companyia de Treballadors Estrangers que serà destinada a fortificar la frontera franco-belga. Un cop iniciada la invasió de França i en mig de la famosa evacuació de la força expedicionària aliada,

Amadeu Comas és fet presoner a Dunkerke el 4 de juny de 1940, el darrer dia de l'operació «Dinamo», la famosa evacuació de les platges franceses. Posteriorment va ser internat a l’Stalag XVIIB a Krems, Àustria, el segon camp de presoners de guerra més gran construït pels alemanys i el de pitjor fama. El 19 de desembre de 1941 va ser traslladat a Mauthausen.

D’aquest camp central va ser desplaçat a la vila d’Steyr, al sud de Linz, com a part d’un Komando que havia de construir barraques per als presoners que treballaven a les fàbriques d’armament. Després va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va treballar a les pedreres de granit, juntament amb altres republicans espanyols, en diverses fàbriques i també a les cuines.

Mauthausen i Gusen I eren els camps més durs dels enemics polítics del III Reich i es on van anar a parar bona part dels republicans espanyols després que el general Franco donés el vist-i-plau per a la seva explotació i aniquilació. El 5 de maig de 1945 Amadeu va ser alliberat, però no va tornar a l’Espanya franquista. Com tants exiliats, va fixar la seva residència a França on va morir el 1994.

Informació sobre el projecte stolpersteine

Informació sobre el projecte stolpersteine al web de la Generalitat

Text de la moció aprovada pel ple municipal a proposta de la Junta de Portaveus