Cerdanyola, seu de la IX Trobada d’Ajuntaments de la Xarxa Mai Més

La jornada ha servit per intercanviar experiències, debatre i fer una reflexió per desenvolupar més i millors polítiques públiques de memòria.

El Museu d’Història de Cerdanyola, Ca n’Oliver, ha acollit, per primera vegada, la trobada anual dels ajuntaments que formen part de la xarxa de memòria i prevenció del feixisme Mai Més. 

La jornada, celebrada dijous passat, servia per intercanviar experiències per desenvolupar més polítiques públiques de memòria. Es van donar a conèixer les diverses activitats i recursos dels que disposa l’entitat Amical Mauthausen, impulsora de la Xarxa Mai Més, així com algunes de les experiències municipals que s’estan duent a terme a les poblacions que en formen part d’aquesta xarxa.

Una xerrada sobre la implementació dels programes de memòria als municipis; la ponència del protagonista del documental Carretera a Gusen, 2 mil quilòmetres en bicicleta des de Terrassa a Mathausen, Àlex Izquierdo; les experiències de tallers de cinema i memòria, del projecte La Mostra del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, del Programa de Memòria Local del Museu de L’Hospitalet, El refugi de les escoles a Sant Just Desvern i l’Espai de memòria de l’Església Vella de Sant Martí i el cementiri municipal de Cerdanyola van ser els eixos principals de la trobada. 

Durant la inauguració de l’acte, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recordava el nom de les 4 persones de Cerdanyola que es té constància van ser deportades al camp de concentració de Mathausen, Lluís Castells, Amadeu Comas, Juan Gómez i Miguel García. També va destacar la necessitat de continuar desenvolupant programes de sensibilització envers la memòria democràtica, sobretot entre el jovent, en un moment en el que malauradament l’extrema dreta continua creixent al món.   

En el mateix sentit, la regidora de Drets Civils de l’Ajuntament de Sabadell, Sílvia Garcia, afirmava que cal continuar treballant la memòria des dels principis de la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició. Però la tasca de la Xarxa ha de ser també, segons Garcia, la de promoure actituds de respecte envers la diversitat present en l’actualitat, sobretot aquest any en el que se celebra els 75 aniversari de la Declaració dels Drets Humans. 

Jesús Naharro s’estrenava en aquest acte com a nou diputat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona. Després de detallar alguns dels recursos que l’entitat supramunicipal ofereix als ajuntaments en aquesta matèria, Naharro manifestava que és important reivindicar la memòria dels fets i de les persones i, al mateix temps, cal projectar cap al futur els valors de la llibertat i la democràcia.

Finalment, el president de l’entitat Amical Mathausen. Juan Manuel Calvo, també es mostrava preocupat per la situació política actual amb el que considera un ressorgiment del feixisme amb la implementació de polítiques de memòria adreçades als joves i la recerca de noves vies per poder arribar més i millor a aquest col·lectiu en la tasca de sensibilització.  

Calvo refermava el treball de l’Amical Mathausen amb tres objectius: el coneixement, la transmissió de la memòria i la necessitat de la prevenció. 

La trobada d’ajuntaments la va tancar la regidora de Memòria Democràtica a l’Ajuntament de Cerdanyola, Pilar Adell, assegurant que aquest acte representa tot el que ella ha defensat al llarg de la seva trajectòria professional com a mestra, s’ha d’aprendre dels altres i amb els altres.