Cerdanyola torna a recordar als veïns deportats als camps nazis

L'acte d'homenatge i record als cerdanyolencs deportats als camps nazis després de la Guerra Civil es va fer dissabte davant de la plaça de la Pau.

Cerdanyola va tornar a recordar als republicans deportats als camps nazis després de la Guerra Civil en un acte celebrat dissabte davant la plaça de la Pau. La commemoració va comptar amb la presència de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón; la regidora de Memòria Democràtica, Museus i Arxiu Històric, Pilar Adell; el president de l’Amical Mauthausen, Joan Calvo i del director del Museu d’Història  de Cerdanyola, Joan Francès.

La nota  emotiva la va posar el jove estudiant de batxillerat de l’institut Forat del Vent, Sergi González, qui va descobrir fa pocs dies, en tornar d’un viatge en el que  havia participat  amb quatre companys més i la seva professora en els actes internacionals de commemoració de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, a Àustria, que el seu besavi, havia estat deportat i mort al camp de Gusen.

Els cerdanyolencs represaliats

El director del Museu d’Història, Joan Francès, va parlar del treball que realitza el museu per recuperar la memòria històrica de Cerdanyola i en especial la recuperació de tot el que fa referència als deportats de Cerdanyola als camps nazis.

Francès va remarcar que per fer aquesta feina (que altres historiadors havien començat abans) s’han centrat en les persones perquè cada una d’elles  representa unes circumstàncies concretes. En aquest sentit, va afirmar que havien aconseguit controlar  204 persones represaliades pel franquisme, 4 d’elles són els deportats als camps nazis. D’aquestes persones, 21 eren dones i 5 d’elles, eren mestres.  Del total de la població, els represaliats directes representarien un 11%, percentatge al que cal afegir les seves famílies que també van rebre els efectes de la repressió. 

No han pogut comptabilitzar els presoners dels camps de concentració franquistes perquè l’exèrcit espanyol “segueix posant traves  a aquest tipus de recerca”, per tant, arribar a saber quants cerdanyolencs van estar en caps de concentració franquistes serà “una feina difícil”. Francès va destacar que Cerdanyola, un cop ocupada pels franquistes, esdevé també un lloc de concentració de presoners.

Pel que fa als deportats, el director del Museu d’Història diferencia aquells que sobreviuen i es conjuren per explicar el que va passar i aquells que moren, amb la qual cosa, accedir a la informació de cadascun d’ells és diferent. En el cas d’Amadeu Comas, l´únic dels deportats cerdanyolencs que va sobreviure, “ell mateix es va procurar una documentació per crear-se una nova vida a França”. Joan Francès ressalta que el camp de Gusen, on van morir els altres tres deportats, va ser “una autèntica piconadora de republicans espanyols”.

Un viatge que ens vinvula amb la recerca

Del viatge dels estudiants del Forat del Vent a Àustria han sortit “coses positives” perquè han pogut conèixer de primera mà el món de la deportació i aquesta experiència “ens vincula amb la recerca” i amb elements vinculants de primera mà.

Joan Francès explica que encara queden molts deures per fer com, per exemple, saber què va passar amb els treballadors forçats que no van passar pels camps nazis però quer van estar esclavitzats  en la línia de fortificació de l’atlàntic. Una feina difícil, indica, però s’ha de demanar voluntat per transformar aquests fets en valors cívics i no deixar de fer-nos preguntes per tenir conviccions i conèixer el passat.

La història amagada del besavi

Un dels estudiants que recentment han viatjat a Àustria per participar  en els actes internacionals de commemoració de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, Sergi González, va explicar que, quan va tornar del viatge, va relatar a casa la seva experiència i, per sorpresa, el seu avi li va dir que el seu pare, Fernando Damián de las Heras, havia estat deportat a França després de la Guerra Civil. Va investigar i va descobrir, 83 anys després, la veritat, que el seu besavi, havia mort al camp de concentració de Gusen el 9 d’octubre de 1941. González, va explicar que no era conscient del lloc on havia estat fins que ho va viure de tant a prop parlant amb el fill d'un deportat i assassinat per l'Holocaust. Per això, demana continuar fent aquest tipus de viatges per transmetre la història a les següents generacions perquè no quedi en l’oblit i, sobretot, perquè no es torni a repetir.

L’alcalde de Cerdanyola Carlos Cordón, va destacar la importància de la recuperació de la memòria històrica a Cerdanyola i de fer aquests actes d’homenatge davant “l'auge d'odi que estem vivint a Espanya i Europa amb aquells partits que defensen els discursos d'odi i que no defensen la recuperació de la Memòria Històrica".

El manifest de 2024

El president de l'Amical Mauthausen, Joan Calvo, va llegir el manifest del Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d'Espanya.

El text, entre altres punts, denuncia “els discursos d’odi i les polítiques de l’extrema dreta que erosionen progressivament la democràcia”. També diu que les noves “lleis de concòrdia” aprovades en algunes Comunitats Autònomes suposen una regressió davant la vigent Llei estatal de Memòria Democràtica pel blanqueig del franquisme, la condemna de la II República, l'equidistància, l'oblit i el menyspreu a les víctimes, i la destrucció del moviment memorialista”.

Des de 2020, cada any a Cerdanyola es fa un acte d'homenatge amb l'ofrena floral davant l'escultura d'Elisa Arimany en memòria de les víctimes del nazisme i la placa que recorda el nom dels quatre deportats de Cerdanyola: Amadeu Comas i Comas -l'únic que va sobreviure a Mauthausen-, Juan Gómez Asensio, Miguel García Ramos i Lluís Castells Roma.

L’acte va estar acompanyat per la música de l’estudiant de violoncel de l’Escola Municipal de Música, Hussein Hussein.