Cerdanyola: un lloc de refugi: rescatant de l’oblit un episodi desconegut de la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil (1936-1939), Cerdanyola va acollir centenars de persones que fugien de les zones de conflicte. L’exposició Cerdanyola, un lloc de refugi explica a ca n’Oliver aquest capítol força desconegut de la història local, un dels molts episodis relacionats amb la guerra que el Museu d’Història rescata de l’oblit per preservar la memòria democràtica.

Cerdanyola va acollir centenars de persones que fugien de les zones de conflicte durant la Guerra Civil, fet que va suposar un gran esforç atesa la situació de manca d’espais i de recursos econòmics i l’escassetat de proveïment. Per tal de fer-hi front, es va crear un subcomitè prorefugiats en què estaven representades totes les forces sindicals i partits antifeixistes.

Aquesta és la premissa de Cerdanyola, un lloc de refugi, una petita exposició que acull el Museu de ca n’Oliver fins al 20 de desembre i que forma part d’una mostra col·lectiva en què participen 19 museus d’altres tants municipis barcelonina.

Dins de les activitats complementàries d’aquesta iniciativa, el director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès, ha realitzat una conferència en què ha destacat que la ciutat va viure tots els aspectes històrics importants de la guerra civil, com l’acollida de refugiats, però també l’estat major de l’exèrcit de l’Ebre; la producció de material de guerra, com explosius o les hèlices de l’avio Polikarpov i-15, conegut popularment com els Txatos; les col·lectivitzacions, que, en algun cas com a Can Fatjó del Molí, el que perseguien realment era protegir la propietat; va tenir hospital, refugis aeris i, posteriorment a la guerra un centre de reunió de detinguts a la seu d’Uralita; i fins i tot bombers, tot i no ser bombardejada, quan va caure un explosiu d’un avió tocat per les bateria antiaèries de Barcelona al 1938.

La mostra cerdanyolenca explica com les instal·lacions de la Cooperativa de Flor de Maig, a Collserola van ser habilitades per hostatjar famílies refugiades procedents de diversos punts d’Espanya -especialment del Nord i Andalusia, sobretot arran de la tragèdia coneguda com la Retirada o la Desbandá, la massacre provocada per l’exèrcit franquista quan va bombardejar “per terra, mar i aire” la carretera de Màlaga a Almeria al febrer de 1937 provocant la mort d’entre 3.000 i 5.000 persones que fugien de la ciutat malaguenya- i com també es van desenvolupar iniciatives destinades als infants: l’aula escolar provisional instal·lada al Club Bellaterra va acollir infants locals, però també criatures procedents del nord de la Península i de la ciutat de Barcelona per tal de protegir-los dels bombardejos.

A mesura que passaven els mesos, es va produir una afluència de refugiats del sud de Catalunya, que fugien d’un front de guerra cada cop més proper. Molts es van allotjar en cases del poble, sovint acollits per parents o amics. També algunes famílies de Barcelona van venir a Cerdanyola quan la ciutat va començar a ser atacada sistemàticament per l’aviació franquista.

Francès explica, però, que no s’ha de tenir una visió idíl·lica d’aquest episodi ja que l’acollida de refugiats també va ser rebuda amb rebuig per part d’una població que, “com passa sempre” tenia “por al nouvingut”.

El director de Museu d’Història destaca que s'han fet estudis importants, com els de Josep Lluís Negreira o Miquel Sánchez, sobre aquesta època però cal aprofundir encara molt més la investigació sobre aquest període històric i que l’objectiu es dedicar-li un espai de memòria històrica al recinte de l’església vella de Sant Martí on ,per exemple, continuen les investigacions sobre les fosses comunes on s'hi van inhumar persones de diversa procedència i ideologia, entre juliol de 1936 i maig de 1937.

Memòria en Xarxa

Aquesta mostra forma part d’una exposició compartida, organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona juntament amb el Museu d’Història de Cerdanyola-Ca n’Oliver, que s’emmarca en el projecte Memòria en Xarxa de la Diputació, dedicat als museus locals com a dipositaris del patrimoni memorial i que fins a la data ha presentat tres exposicions: amb motiu del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil (2019), dels 90 anys de la proclamació de la Segona República (2021) i a la reforma de l'ensenyament promoguda per la Segona República (2023).

L’exposició s’estructura en tres àmbits: la creació de xarxes assistencials per acollir persones ferides i refugiades, la transformació de fàbriques per produir material bèl·lic i les col·lectivitzacions de la producció agrària.