César Ronquillo, 107 dies ingressat per Covid-19: "als irresponsables els enviava de voluntaris a Urgències perquè veiessin el patiment"

César Ronquillo té 58 anys. 33, quasi 34, d’aquests anys els ha passat com a Policia Local de Cerdanyola. Ara n’és caporal. Ha passat 107 dies ingressat per Covid-19. Ha estat a la UCI de dos hospitals, intubat, li han donat suport amb l’oxigenació per membrana extracorpòria, ha patit un ictus cerebral, un infart, li han fet una traqueotomia... i ha lluitat... i ha vençut. Cada petit pas, un triomf. I ara s’incorpora als nostres Testimonis en temps de pandèmia veient que som uns inconscients que no hem aprés i defensa que els irresponsables haurien de de fer de voluntaris en Urgències perquè veiessin el patiment.

La lluita de César Ronquillo contra la malaltia provocada pel coronavirus comença el 6 de març, quan comença a trobar-se malament. Tenia símptomes dels seus habituals forts refredats. Continua treballant i l’endemà un company el porta al CAP II on li donen la baixa per un estat gripal. A l’ambulatori li treuen importància, però César ja no es recorda de la tornada a casa. Passa uns dies amb una febre molt alta fins que la seva dona, Pilar, aconsegueix que una ambulància el traslladi a l’hospital de Sabadell. És la tarda del 12 de març. Serà el quart pacient de Covid-19 ingressat al centre de referència de Cerdanyola. Aquella tarda, César Ronquillo ingressa a la UCI del Parc Taulí. L’asseden. L’intuben. El connecten a un respirador. No serà conscient de tot això fins més de 50 dies després.

Trasllat a la Vall d'Hebron

Dos dies després, 14 de març, decreten l’Estat d’Alarma. Tothom confinat. I dos dies més tard, el 16 de març, traslladen a César a l’hospital de la Vall d’Hebron per practicar-li un bypass d’oxigenació de sang, un ECMO, davant les seves dificultats per respirar.

A l’hospital de Barcelona patirà un petit ictus cerebral, li donarà un infart i acabaran fent-li una traqueotomia després d’una quinzena de dies intubat. Una muntanya russa en què moltes vegades  ha estat molt a prop de la mort però sempre s’ha recuperat. “Una doctora em va dir que devia explicar-li acudits molt dolents a Sant Pere, perquè sempre em retornava”, diu César mentre subratlla el patiment en soledat de la seva dona, Pilar, a qui la trucaven per dir-li “està molt malament, però aguanta; està molt malament, però aguanta” perquè a César un dia li fallaven els ronyons i hores més tard es recuperava, un dia trucaven a la dona per comunicar-li “un petit incident i havia estat un infart”. I tot això, destaca, “posant bona cara a les videoconferències amb les nostres filles”, una d’elles a Montreal, l’altra a Barcelona, però que no podien estar amb ella pel confinament. “No se d’on ha pogut treure tanta fortalesa”, diu un César emocionat.

Torna al Taulí. Desperta. Comença la rehabilitació

29 de març. Desconnecten César de l’ECMO perquè els pulmons comencen a funcionar i torna al Parc Taulí, on segueix ingressat a la UCI i on desperta el 13 d’abril, encara amb poca consciència, però per primer cop amb informes positius.

El 2 de maig, César Ronquillo abandona la UCI, instal·lada en un espai provisional a les futures dependències del Frontal del Taulí, i es trasllada a planta. Han passat 52 dies del seu ingrés a l’hospital. Sempre acompanyat per l'equip de sanitaris de la UCI del Taulí, "la gent més meravellosa, abnegada i professional, els estaré agraït per sempre". 

El 8 de maig es retroba per primer cop amb la seva dona, Pilar, amb la que només havia tingut contacte per videoconferència a través d’una tablet de l’equip de serveis socials de l’hospital, perquè el seu telèfon, i la resta de les seves pertinences, inclosa fins i tot la dentadura, les havien perdut. El 10 de maig fa anys a l’hospital i els seus companys de la Policia Local li envien vídeos de suport. Han estat en contacte amb la seva família a diari durant tota la malaltia de César. El 12 de maig el traslladen al centre sociosanitari L’Albada, al recinte del Taulí, per continuar la rehabilitació. Passarà dues setmanes aïllat per una bactèria hospitalària. Comença a aixecar-se i treballar musculatura amb fisioteràpia de forma activa. Casa petit pas, és un triomf; utilitzar per primera vegada un caminador és “escalar l’Everest”.

Cap a casa

El 26 de juny, 107 dies després d’ingressar a l’hospital, César Ronquillo torna a casa, amb una samarreta de Bola de drac, un missatge per a les seves filles, i molta il·lusió. A l’arribada li esperen els seus companys de la Policia Local per retre-li homenatge. Una agent molt especialment: l’Almu Quiroga també ha estat ingressada per Covid-19 i allunyada de la seva família, també del fill més petit. “Ho hem passat i ara estem fora”, diu al recordar l’abraçada més sentida d’un retrobament emocionant en què “no m’aguantaven les cames”.

Un missatge als irresponsables

Després de tots aquests dies hi ha algunes poques coses que té clares César Ronquillo. El patiment en solitari de la seva dona mentre ell estava lluitant contra la Covid-19 i que les forces per aquesta lluita han sortit de la seva família: de Pilar i les seves dues filles. “No podia anar-me, teníem projectes”, diu per explicar d’on ha tret les forces per superar la Covid-19, tot i admetre que “no n’era conscient”. Un mural amb fotografies d’elles l’han acompanyat allà on ha anat. “Els doctors anomenaven les meves filles i deien que obria molt els ulls mirant les fotos i m’adormia”, explica César dels primers moments en què es va despertar.

També té clar que els rebrots estaven cantats perquè “som uns inconscients”. La gent va amb la mascareta al braç, com quan començava a ser obligatori portar el casc de la moto. César explica que als irresponsables caldria fer-los fer “tasques de voluntariat d’una setmana a Urgències d’un hospital” perquè se n’adonessin de la necessitat de mantenir la prudència. “Que haguessin d’atendre i veure com es moria la gent amb què lluiten per intentar tirar endavant, que veiessin el que és el patiment”, diu César tot recordant que es pot ser asimptomàtic i contagiar una malaltia que pot provocar la mort d’una persona estimada.

Seguim

César Ronquillo a poc a poc es va recuperant. Ja surt de casa amb caminador i continua la rehabilitació en un centre especialitzat de Cerdanyola. Serà lent i llarg, però cada pas serà més ferm. Ara ens explica la seva història. De patiment i por; de coratge i constància; d’avís i d’esperança.

..........................................................................................

• Pero a tu lado. d'Enrique Urquijo
• Humo, de Pau Donés
• No puedo vivir sin ti, de Coque Malla
• Con te partiro, de Francesco Sartori i Lucio Quarantotto.
• Have you ever seen the rain, de John Fogerty

Imatges i agraïments:

• Família Ronquillo Muñoz

• Policia Local de Cerdanyola (especialment Antonio Oller)

• Cerdanyola.info