Cinefòrum amb Maixabel i el testimoni d'una víctima d'Hipercor que es va trobar amb un dels autors de l'atemptat
9 de setembre de 2024 a les 11:10La projecció de Maixabel, que aborda la figura d’una de les primeres víctimes d’ETA que va accedir a entrevistar-se amb un dels assassins del seu marit, permetrà a Vespres literaris presentar un cinefòrum sobre la justícia restaurativa amb la participació de Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor que es va reunir al 2012 amb un dels condemnats per aquells fets.
Maixabel, dirigida per Iciar Bollaín i protagonitzada per Blanca Portillo i Luis Tosar, explica la història de Maixabel Lasa, vídua del polític basc assassinat per ETA Juan María Jáuregui. 11 anys després de l’atemptat, rep petició d’un dels assassins d’ entrevistar-se amb ella a la presó en la qual compleix condemna després d'haver trencat els seus llaços amb la banda terrorista. Tot i els dubtes i el dolor, ella accepta.
Aquesta és la sinopsis de la pel·lícula que projectarà Vespres Literaris el divendres, 27 de setembre, de 17:30 a 21:00h. El cinefòrum vol abordar el tema de la justícia restaurativa i es farà al centre cívic de Les Fontetes, al carrer Reis.
Des de Vespres Literaris destaquen que Maixabel Lasa, que va ser durant 11 anys directora de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme, defineix la pel·lícula com un cant a la necessitat de convivència de totes les persones, de viure entre diferents però respectant-nos i un cant a la deslegitimació de l’ús de la violència.
El cinefòrum comptarà amb un ponent especial ja que la moderació anirà a càrrec de Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor, expresident de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i actualment, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que explicarà com són aquestes trobades i la seva experiència.
Manrique ha viscut una d’aquestes quan l’any 2011 Rafael Caride Simón, un dels condemnats per l’atemptat d’Hipercor, li va demanar una trobada a la presó de Vitòria. La trobada es va produir al juny de 2012. En ella Caride no li va demanar perdó, però si va mostrar "sentiment de culpa i responsabilitat" d’haver provocat el que ell mateix considerava una massacre.
