Cinemes, el punt final

Tot i ser des de fa temps la crònica d’una mort anunciada, finalment l’adéu de Cinemes El Punt ha estat accelerat per una pandèmia, el que no deixa de tenir el seu toc cinematogràfic de pel•lícula de catàstrofes, la catàstrofe de deixar la ciutat sense un conjunt de sales de projecció que han estat referència al país per les seves continues innovacions.

Per totes les pantalles de l’antic Kursaal i Cinemes El Punt desfilen 75 anys de bona part de la història sentimental i cultural de Cerdanyola. Una història que comença l’any 1944, quan l’avi Pere obre una sala d’exhibició cinematogràfica amb 500 butaques de fusta. Un mal negoci que va continuar el fill, Joan Sallent, quadrant comptes gràcies als ingressos de la pensió familiar.

En una ciutat que creixia al ritme de la immigració, el Josep i la Rosalia, la seva esposa, també van fer créixer el Kursaal. El 1962 tenia 1.800 butaques i el 1968 encarregaven la seva remodelació a l’Antoni Bonamusa i estrenaven projector de 70mm, tot un luxe.

L’any 1982 el vídeo comença a matar a les estrelles del cinema i Pere Sallent, el net, agafa el negoci familiar i el sacseja de valent, quan molts comencen a tancar, ell decideix multiplicar les sales. L’equació sales, crispetes, comoditat i qualitat de projecció fa augmentar exponencialment l’oferta cinematogràfica a la ciutat fins arribar a Cinemes El Punt, les seves sales confort, projeccions 3D, carnets fidelitat...

Han estat 75 anys oferint a la gent de Cerdanyola i comarca la possibilitat de viatjar fina a l’infinit i més enllà en 11 sales. Ara, un virus semblant a aquell que ens lliurava d’una invasió alienígena a La guerra dels mons, ens deixa sense tot un munt de mons, els que viuen dins una pantalla de cinema.